/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 21 setembre de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.477 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La sala va quedar petita. Dues imatge del passat dijous -1 de febrer-, al Centre cívic Sant Narcís, de la presentació del llibre El nacionalisme cubà i Catalunya de Lluís Costa. A la foto: Costa, Lluís Gil, Joan Català i Baltasar PareraFOTOS: MIQUEL PAGÈS [clic foto]La sala va quedar petita. Dues imatge del passat dijous -1 de febrer-, al Centre cívic Sant Narcís, de la presentació del llibre El nacionalisme cubà i Catalunya de Lluís Costa. A la foto: Costa, Lluís Gil, Joan Català i Baltasar PareraFOTOS: MIQUEL PAGÈS [clic foto]
: : Cultura > Literatura i poesia | 20·02·2007

L. Costa ha presentat a Can Ninetes i St. Narcís el seu llibre «El nacionalisme cubà i Catalunya»

El Dimoni |

DIMARTS PASSAT 20 de febrer

Es va resentar el llibre de Lluís Costa,
veí de, historiador i arxiver,
El nacionalisme cubà i Catalunya
(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
a càrrec de Lluís Costa, l’autor;
Carles Arnau Ferrer, alcalde de Begur;
va presentar l’acte Manel Mesquita
CAN NINETES
C. Santa Eugènia de Ter, 146
8 del vespre

Lluís Costa, veí de, presenta en el seu darrer treball

El nacionalisme cubà i Catalunya

Cuba i Catalunya participen, sobretot al segle XIX, d’una història compartida que no es pot comprendre si s’examina d’una manera deslligada. El llibre El nacionalisme cubà i Catalunya pretén resseguir i interpretar la circulació d’idees que s’establí entre Cuba i Catalunya. Cal tenir present que diversos intel·lectuals i polítics cubans en alguna etapa de la seva vida havien fet estada a la Península, ja fos per cloure la seva carrera acadèmica o per raons estrictament polítiques, ja que una pena habitual imposada pel govern colonial als insurrectes era la deportació a la metròpoli. Era més que previsible, doncs, imaginar que el contacte entre aquests cubans i Catalunya podia estimular línies de pensament que tinguessin el nacionalisme com a base de fons. D’altra banda, la correspondència entre l’emigrant català i la seva família, els viatges d’anada i tornada o, sobretot, el retorn definitiu, establien un marc propici per a la creació de sòlids circuits de comunicació política, social i cultural, que es podien conjuminar en les informacions de temàtica econòmica que, sens dubte, eren les que els preocupaven més.

En les primeres dècades del segle XIX s’evidencien notables clars-obscurs pel què fa a la circulació d’idees, que començen a rebre una notable il·luminació a partir del darrer terç del segle XIX. S’expliciten les propostes del catalanisme polític i la figura de Pi i Margall exerceix com a pont que facilita el trànsit ideològic entre ambdues bandes de l’Atlàntic. La recerca ha volgut, també, aplicar una anàlisi paral·lela i centrada en l’actuació dels catalans establerts a Cuba en relació al seu grau de suport i permeabilitat a les propostes independentistes cubanes. L’objecte d’anàlisi ha estat la premsa editada a Cuba per aquests catalans, les conclusions no per relativament previsibles poden deixar de sorprendre: els catalans prioritzaven els seus interessos econòmics sobre qualsevol altra cosa i, com es pot comprovar en el present treball, la idea que apunta cap a la interelació directa entre edició de premsa i la formulació del catalanisme a Cuba, és tan matisable que debilita els fonaments en què es sustenta.

El rebuig del poder colonial

Una vegada fet el plantejament general, cal remarcar que la interpretació del nacionalisme cubà s’ha fet en clau catalana i a partir de la realitat política espanyola.

Les vies de transmissió de la idea patriòtica, sustentada en la creació d’una societat de rel cubana, formulada pels intel·lectuals, va anar prenent una consideració d’una potència tal, que sorprenia a les mateixes autoritats colonials. Els diaris, les revistes, el mestre d’escola, les famílies a casa seva, les converses de cafè; tot plegat esdevenien mecanismes de transmissió de la idea de cubanitat, que tenia com a principi bàsic el rebuig del poder colonial.

Cuba s’ha caracteritzat per la seva condició de ser un poble esponja, que té com a senyal d’identitat, precisament, la complexa amalgama que ha configurat -i segueix configurant- la seva identitat cultural. Potser per això Cuba sigui el bressol dels còctels com el daiquiri, el cubalibre o el mojito, autèntics símbols universals de la bona barreja.

El nacionalisme cubà i Catalunya pretén resseguir amb certa atenció el moviment nacionalista cubà al llarg del segle XIX. Evidentment, una centúria són molts anys i les propostes i plantejaments nacionals evolucionen i canvien. De les propostes més culturals i literàries es passarà, amb el transcurs dels anys, a opcions més radicals, i la revolució i la guerra serà la via radical cap a la independència. Amb tot, caldria que quedés clar que el nacionalisme cubà no anava contra els espanyols, sinó que anava contra el govern espanyol.

Trànsit ideològic entre Cuba i Catalunya

Els autonomistes cubans es conformaven, segons les seves pròpies afirmacions, en «conquerir per mitjans legals la llibertat de Cuba dins de la nacionalitat espanyola», una reivindicació fàcilment assumible pels regionalistes i que podia servir com a punt d’arrancada en la configuració de les bases doctrinals dels nacionalisme català de la darrera dècada del segle XIX. A Catalunya, la burgesia, a la dècada dels vuitanta, ja equiparava, en gran mesura, les aspiracions de Cuba i les de Catalunya, malgrat entendre que es partia de trajectòries històriques distintes.

La pèrdua de les colònies americanes va incubar un sentiment de temor en el si de l’exèrcit espanyol i, en general, dels corrents ideològics més intransigents, que es traduïren en una constant por per la disgregació d’Espanya. El nacionalisme català, que tenia un clar referent en el cubà –fins i tot, en la bandera– era objecte del màxim rebuig possible per part dels sectors més espanyolistes. El trànsit ideològic entre Cuba i Catalunya fou indiscutible.

Des d’un punt de vista estrictament cubà, la guerra havia confirmat la validesa històrica de l’ideal independentista, alhora que hauria desacreditat els continguts ideològics i el programa social de l’autonomisme, atès que aquesta ideologia sempre va mantenir una sintonia amb el govern de Madrid que l’acabaria allunyant de la trajectòria històrica de la nació cubana.

Cuba, la sempre fidelíssima Cuba, entrà en un procés irreversible de canvi. Si al llarg del segle XIX havia pogut esdevenir un escenari on sorgí un complet corpus ideològic de caire nacional, amb un ric ventall de teories polítiques que anaven des del reformisme a l’independentisme, i a on les precursores ments del nacionalisme català hi podien haver trobat elements que ajudessin a bastir els seus principis teòrics nacionals, ara, a la darrera dècada de la centúria, la interelació d’influències ideològiques ja no es mostrà de forma subtil i dificultosa, com havia passat fins aleshores (no cal estendre’ns en les raons ja analitzades i que apunten a la feblesa de les concepcions nacionals a Catalunya o al rigorós control, per part del govern metropolità, pel què fa a la transmissió d’idees).

La presa de consciència política i ideològica de la major part de la societat cubana, com la simple ascensió d’un esglaó més en el procés de maduració nacional, derivà en la radicalització d’uns plantejaments que es negaven a observar qualsevol circumstància que no impliqués el manteniment de la seva condició nacional.

Catalunya havia exportat homes i una manera de pensar a l’illa durant molts anys. En la dècada dels noranta, Cuba esdevenia, pels catalans l’escenari a través del qual es podien projectar, a nivell teòric, la idea d’organització política i nacional que molts catalans tenien per la seva terra. Des de Catalunya es demanava per a Cuba l’aprovació d’un seguit de mesures que es poden considerar idèntiques a les aspiracions autonòmiques del moviment catalanista.

Sens dubte, el nacionalisme cubà del segle XIX, i de bona part del segle XX, ha inspirat, en gran mesura, molts dels principis que han caracteritzat el nacionalisme català.

Fitxa tècnica del llibre
El nacionalisme cubà i Catalunya
Autor: Lluís Costa
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006
255 pàgines

Lluís Costa és historiador, arxiver, veí del i bon amic d’El

:: LLUíS COSTA
> Els mitjans de comunicació a Girona (1787-2003)
El, l’últim de la tradició gironina dels mitjans de comunicació

Retalls de premsa

Cuba i Catalunya

EL PUNT [05·02·2007] > L’historiador Lluís Costa va presentar dijous el llibre El nacionalisme cubà i Catalunya, al Centre cívic de. També hi van intervenir el president de la Fundació Catalana Begur-Cuba, Baltasar Parera, el primer tinent d’alcalde de Begur, Joan Català, i el coordinador del Club de lectura, Lluís Gil. El 20 de febrer, el periodista Manel Mesquita i l’alcalde de Begur, Carles Arnau, presentaran el llibre de Costa al Centre cívic de. [El Punt]

El nou llibre de Lluís Costa

DIARI DE GIRONA [03·02·2007] > L’historiador Lluís Costa va presentar dijous el seu nou llibre El nacionalisme cubà i Catalunya. L’acte va tenir lloc al Centre cívic de Girona. Una segona presentació del llibre es va fer ahir [divendres] a la tarda a Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, l’historiador està treballant amb la Fundació Catalana Begur-Cuba en l’edició de les actes del primer Fòrum de Municipis Indians. [Diari de Girona]

Sobre nacionalisme, Cuba i Catalunya

DIARI DE GIRONA [02·02·2007] > L’historiador Lluís Costa va presentar ahir [dijous] a Girona el seu llibre El nacionalisme cubà i Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), en un acte celebrat al Centre cívic. L’historiador, especialista també en temes de comunicació de les comarques gironines, analitza en aquest llibre com les idees nacionalistes de la Catalunya del segle XIX van influir en la Cuba de l’època, i viceversa. [Diari de Girona]

Costa i la història del nacionalisme cubà i Catalunya

EL PUNT [01·02·2007] > L’historiador Lluís Costa presenta avui [dijous] al Centre cívic de (20 h) l’estudi El nacionalisme cubà i Catalunya, acompanyat de Baltasar Parera, president de la Fundació Catalana Begur-Cuba; Joan Català, primer tinent d’alcalde de Begur; i Lluís Gil, coordinador del Club de lectura. Demà el difondrà a Vilanova i la Geltrú, i el 20 de febrer, a de. [El Punt]

Lluís Costa presenta «El nacionalisme cubà i Catalunya» els dies 1 i 2 de febrer

DIARI DE GIRONA [28·01·2007] > L’historiador Lluís Costa farà una doble presentació del seu llibre El nacionalisme cubà i Catalunya el proper dia 1 de febrer al Centre cívic de Girona i l’endemà, dia 2 de febrer, a Vilanova i la Geltrú. L’acte de Girona (20 hores) anirà a càrrec de Baltasar Parera, president de la Fundació Catalana Begur-Cuba. També hi participaran Joan Català, tinent d’alcalde de Begur, i Lluís Gil, del Club de lectura de. L’acte de Vilanova i la Geltrú anirà a càrrec del periodista Francesc-Marc Álvaro. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)