![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El centre infravalora la perifèria. Ho sabia molt bé Josep Paulí (Salt, 1956-Salt, 2006), un baluard de la cultura a qui el cor ha deixat de fer l’esforç d’anar. S’ha de mirar de viure una mica dret, prim, lleugerament vertical, amb tot el possible manteniment. Com menys es menja, més bé s’està, recomanava Josep Pla en tancar la seva obra. Paulí, un esperit generós i sensible avançat al seu temps, va viure aplicant aquest consell. No devia poder al final aplicar-ne un altre que Pla donava a la mateixa pàgina: No posin mai cap pes físic sobre el seu cor. El cor vol llibertat. El pensament domina el cor? Rares vegades! El cor treballa sempre. És un error fatigar-lo més. Si se li projecta massa pes, es produeix l’espasme seguríssim. Sembla una decisió voluntària, encara que no ho sigui. Mirin de durar. No posin cap pes al cor.
En un espai acollidor del centre de Salt, una ciutat a l’ombra de Girona, Paulí va tenir del 1980 al 1996 una llibreria on rebia els clients amb música clàssica i llegint en veu alta versos de Vassili Kandinsky. El Setè Cel no ha estat tan sols la llibreria amb més criteri literari que hi ha hagut al nord d’aquest país (tenia un fons de poesia i filosofia triat amb gust, i unes seccions de literatures minoritzades com no se’n podien trobar), sinó que ha estat també, amb les exposicions a la planta superior i als aparadors, un dels focus més potents de dinamització de les propostes d’arts plàstiques més sorprenents del final de segle en aquest racó de món. Difusor infatigable de cultura, Paulí, el primer editor en català de l’últim Nobel de literatura, va encarregar escultures per a espais públics de Salt a tretze artistes quan va ser regidor. L’home que estimava les dones (com el personatge de François Truffaut) ha mort en una solitud que hauria inspirat la seva oratòria brillant i irònica. Com que va saber abans de llegir Jaime Gil de Biedma que la vida anava de debò, va viure a la recerca d’interlocució. Va fer propostes. Nosaltres les vam acceptar. Una inscripció així ens faria honor a tots plegats, que deia Bertolt Brecht. [Presència]
Xevi Planas és periodista i lector d’eldimoni.com
[Text facilitat per l’autor a eldimoni.com]
*Josep Paulí era el corresponsal a Salt d’El (1981) signant amb el pseudònim de Fomà Fomic