/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

“No menyspreeu la força de la societat catalana”. Pavelló de Santa Eugènia de Ter, l'1-O, abans de les 9 del matí FOTO: ELDIMONI.COM“No menyspreeu la força de la societat catalana”. Pavelló de Santa Eugènia de Ter, l'1-O, abans de les 9 del matí FOTO: ELDIMONI.COM
: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 06·10·2017

Joc de rol criminal

Jordi Arbonès (Nif) | 1-O

Temps interessants. Cada dia i -de vegades- a cada hora, moltes de les peces del tauler canvien de rol. L’Estat fa cas a un guionista destroyer i drogat de patriotisme. La propaganda repeteix que la Guàrdia Civil que ha entrat als pobles per atonyinar a la població són les víctimes. Un relat que a Espanya funciona -la premsa hi ajuda-, fa temps que viuen de la catalanofòbia. El relat de la pomposa Marca España, es desmunta internacionalment. Sorgeix algú que vol fer de mediador. Impossible. L’Estat hauria d’admetre, primer, negociar amb un igual i segon, acceptar un referèndum amb garanties i sense violència. Ai las! El rei surt i fa un discurs a favor del govern. Apareix per calmar la tropa, no a la que fuig dels hotels com si fossin una banda d’infectes reptilians que algú acomoda allà on sigui, sinó als caps que té a la vora. Recordeu allò del soroll de sabres? Quan milers de Guàrdia Civils es descobreixen desbordats -salvats per mossos i bombers-, què queda? Més Guàrdia Civils? No, queda l’exèrcit. Vist el fracàs absolut de l’aparell de l’Estat a l’hora de localitzar una sola urna en tota la Catalunya coneguda -n’hi havia 10.000-, ha de intervenir una instància superior i més intel·ligent: l’exèrcit. “No menyspreeu la força de la societat catalana”, va dir l’Honorable Carles Puigdemont. El rei amenaça només per tranquil·litzar l’exèrcit -Javier Cercas en farà una exquisida novel·la-. Encara no ha dimitit ningú del fiasco de l’operació anti-referèndum –Anubis en deien-. I això dol. La força d’un Estat no ha estat capaç de trobar, ni per medicina, una sola urna. Han celebrat, al segle XXI, haver incautat cartells i milions de paperetes com si fossin tones d’armes o de cocaïna. Han encalçat alcaldes -és la llei-, els del PSC no, són els catalans bons que es queixen de ser perseguits. El fet que la gent vetllés els col·legits durant dos dies per poder votar, els ha superat. Passat l’1-O, canvi de discurs: la culpa és dels Mossos d’Esquadra perquè no van estossinar a ningú. Traïdors diuen el que admeten haver fet la feina bruta. Li tenen ganes al major Josep Lluís Trapero des que els mossos van actuar en contra del terrorisme gihadista. Els mossos van tancar molts col·legis sense violència. Allà on jo era, un maleït corner del Barri Vell de Girona, gent de diferent calatge els aplaudíem i ens miràvem perquè, era la primera vegada en la nostra vida que aplaudíem a la policia. Estrany, paradoxal i, és clar, divertit. De fet, els catalans vivim en un dels pitjors Estats, el d’excepció reptiliana -líquida-. És la llei. La llei i els drets bàsics són concessions d’una elit corrupta. Tots els que, per ase o per bèstia, hem contribuït al referèndum som delinqüents i, un cop s’ha rebentat la resclosa de la feble democràcia espanyola a tothom li pot caure al damunt multes i acusacions de sedició. I les urnes? On eren? La darrere embestida de la por és la econòmica i bancs i empreses que fugen de Catalunya. Mentida, és la penúltima carta, abans de l’exèrcit, que fan servir. Un banc que va a a Alacant i l’altre a València: Països Catalans al capdavall. L’antiga i efectiva qüestió: els catalans som avars -tots-, només reaccionem amb seny quan se’ns ofereixen calés. Són temps interessants perquè gràcies a la revolta republicana catalana s’ha somogut Catalunya i també Espanya. Entremig hi ha el bloc constitucionalista, el de la llei. Res a dir si el PSC no hi hagués combregat impúdicament en contra de Catalunya. Els dirigents del PSOE-PSC fan pena perquè repeteixen, fil per randa, el relat de la dreta de la qual se’n volen amagar. És la llei del joc. Una esquerra que tornarà a governar a Espanya, l’esquerra tradicional i embastada amb els exo-comunistes de Podemos, marees i mareig, als quals, encara que els rebentin les gònades ideològiques, la dreta catalana -infecta i burgesa- té més pebrots revolucionaris que ells -això fa mal-, monàrquics al capdavall. Els catalans no volíem assaltar els cels ni res que s’hi assembli, volíem votar i ho vam fer.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

four × one =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)