/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 22 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.173 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Joan PlumaJoan Pluma
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 29·01·2004

Joan Pluma proposa que Monsó i Admetlla «treballin» amb les pedres del Pont del Dimoni

Joan Pluma |

Benvolgut,

Segurament us referiu* a la sessió de debat que, organitzada pels Amics de la UNESCO de Girona, es dugué a terme a la seu dels serveis territorials de Cultura ara fa un parell de setmanes. En aquella sessió es comentà que en el passat s’havia creat una comissió de valoració de projectes d’escultura pública en alguns casos i que en d’altres el procediment de selecció havia estat un altre.

Val a dir que l’Ajuntament i l’Associació de Veïns hem parlat d’on es pot ubicar el Pont i de com es pot ubicar. Plegats hem valorat positivament el procés de consulta encetat per la seva revista i voldríem prendre decisions quan hagi transcorregut un temps des de l’inici del debat que han organitzat. Mentrestant, vàrem comentar la possibilitat de participar-hi i és el que ara voldria fer tal com vaig comentar a Manel Mesquita en la sessió esmentada abans.

Respecte del voldria dir el següent:

En primer lloc, i per a tranquil·litat de tothom, cal dir que les peces del Pont que es numeraren i es guardaren quan es desmuntà es conserven, tal com hem comprovat recentment.

Sóc del parer que el que és més important del Pont és el seu caràcter patrimonial en el sentit més ampli del terme. El que es fa notable no és ni la seva estructura ni les seves pedres. El que li dóna relleu és que constitueix un element rellevant en la memòria històrica dels veïns de de Ter i que s’ha conservat el desig de recuperar-lo. I en aquest sentit, entenc que la recuperació que es demana ha de servir sobretot per recuperar aquest record, la funció de comunicació que feia i també posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes un element patrimonial. I fer-ho en el punt on era, que ha conservat el topònim.

Però la reconstrucció del Pont allà on era no és possible. La corda de l’arc del pont era de 13 metres i avui, la llera del al lloc conegut com a és prou més ampla. El Pont reconstruït en aquest punt, doncs, no podria fer la feina que feia (comunicar amb Girona) en el punt que ho feia (sobre el). I si s’hagués de reconstruir el Pont sobre un riu, no seria allà on havia estat, sinó que caldria anar a buscar un espai de riera en un altre punt de (ja que no sóc partidari de refer ponts si aquesta reconstrucció no serveix per fer la funció per a la qual foren creats).

Així, entre refer el pont lluny d’on era o trobar la manera de fer-ho on era, optaria per la segona opció, encara que signifiqui no reconstruir-lo. Sóc del parer que convé conservar i potenciar els elements més vinculats a la memòria històrica, al topònim que s’ha conservat i a la funció de fita i memòria històrica. Es tractaria, doncs, de posar de relleu els valors immaterials del patrimoni a la vegada que se’n conservin i es divulguin els elements materials arribats fins avui.

Com fer-ho?

A hi ha dos creadors plàstics, dos artistes que tenen una llarga experiència en matèria d’escultura pública: Paco Torres Monsó i Josep Admetlla. Per altra banda, on hi ha la cruïlla del existeix un espai forjat sobre el llit del prou ampli per acollir una escultura. Proposo, doncs, encarregar a aquests dos autors una peça a partir de les pedres del Pont que es conserven, que respongui a la voluntat de conservar la memòria sobre el Pont, donar nova vida a les pedres que el formaven, tornar a disposar d’una referència sobre la comunicació a través del riu i incorporar una peça d’escultura contemporània en aquest punt.

Em sembla la millor manera de recuperar el Pont.

Joan Pluma és el 4r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona,
tinent d’alcalde d’Urbanisme i regidor delegat de i del Pla

*[28·01·2004]
Benvolgut Joan Pluma,
El s’ha assabentat de la possibilitat que, des de l’àrea municipal que vostè gestiona, es podria designar un grup d’estudi per a la reconstrucció del a de Ter.
Igualment, sonen els noms dels eugenials Paco Torres Monsó i Pep Admetlla com els més que probables membres d’aquest grup de treball.
El li sol·licita si podria confirmar aquesta qüestió, ja sigui responent directament aquest mateix correu-e o bé adjuntant-li un doc. word, en el que en quatre ratlles concreti la possible proposta… En el ben entès que el text on es plasmés la resposta seria publicat en el periòdic-e eugenienc, eldimoni.com
Gràcies pel seu temps.
Cordialment,
El de de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)