Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 26 febrer de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.539 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico «Girona... de què està formada?», de Valerie Katimi Varela (eldimoni.com publica els textos finalistes del 2n 'Premi Vilamitjana') Un parell d'ulls aterren a la ciutat. No s'hi quedaran gaire temps, tan sols una setmana. El turista, amb energia, es disposa a visitar Girona i els seus màgics racons. Mentre pren un cafè a la plaça del Vi, veu de reüll una dona passejar. El seu rostre, ple d'arrugues, i el seu caminar lent…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Cartells demanant el sí al referèndum sobre la Llei per la Reforma Política (1976), davant la façana de l'antic Hospital de Santa Caterina a Girona FOTO:  AJ. GIRONA. CRDI (NARCÍS SANS PRATS) Cartells demanant el sí al referèndum sobre la Llei per la Reforma Política (1976), davant la façana de l'antic Hospital de Santa Caterina a Girona FOTO: AJ. GIRONA. CRDI (NARCÍS SANS PRATS) 
: : Més que galeries :: Manel Mesquita | 13·09·2017

Jo, per la república, voto

Manel Mesquita | La Tribuna | El Punt Avui | Edició Nacional

No em negaran que el salt cívic ha estat enorme. En 80 anys, a la pell de brau, hem passat del “jo, per (contra) la república, mato (o em maten)” a la frase del titular d’aquest articlet. Tampoc ningú no negarà que no està pas malament resoldre els contenciosos polítics amb l’adéu a les armes i les violències i posant urnes vinculants o -senzillament- per saber que és el que s’opina col·lectivament i en concret, amb garanties. Ningú no negarà aital plantejament, ni públicament ni privadament. És d’una evidència rotunda.

Des que vàrem assassinar Franco (manllevant irònicament el títol d’un llibre de Francesc-Marc Álvaro) hem estat convocats a diversos referèndums o consultes, deu vegades per ser exactes, a Catalunya: un primer cop per la Llei de la Reforma Política (Suárez, 15 de desembre de 1976); un altre, per ratificar la vigent Constitució espanyola (6 de desembre de 1978); dos per aprovar dos estatuts d’autonomia (el de la Transició -el 1979-, quan Tarradellas ja era aquí des de l’octubre de 1977 com a Molt Honorable President republicà, i el del MHP Maragall, el 2006); un altre, per decidir sobre si l’OTAN d’entrada sí o no (González, 1986) on el PSOE va refer la seva posició inicial a dir “no” per canviar-la com un mitjó en obtenir la majoria absoluta i governar i els Populars en coalició varen promoure l’abstenció a l’entrada.

També hem tingut una consulta social per a la condonació del deute extern dels països empobrits (convocada per la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern, el 2000, pactant la ubicació de les urnes de cartró alcaldia a alcadia, municipi a municipi); un per validar el redactat del tractat per a una Constitució europea (Giscard d’Estaing, 2005); el multireferèndum de la Convocatòria ciutadana per debatre i expressar la voluntat popular sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques (maig de 2014), reprimit pels Mossos i amb conseqüències judicials per als convocants; la consulta participativa que passarà a la història com el 9-N (2014) i -també- amb conseqüències judicials; i la darrera convocatòria d’unes eleccions catalanes definides com a plebiscitàries (2015).

En aquesta col·lecció de crides a votar a tall de referèndum sempre se’ns ha amagat la possibilitat de manifestar-nos, clarament i amb garanties, sobre la forma d’estat de què ens hauríem de dotar, els catalans i els espanyols o viceversa.

Victoria Prego, la periodista que ha fixat a l’imaginari col·lectiu com va ser la Transició del franquisme a la democràcia, el paper dels prohoms del moment (cap prodona, entre el pares d’aquell procés constitucional) i fins i tot com va anar allò del cop d’estat del 23-F va preguntar a Adolfo Suárez, el 1995, per què no va sotmetre a referèndum el tema de la monarquia i la resposta –off the record– de l’expresident va ser que les enquestes que tenia li deien que perdria, Suárez confessa que va incloure les paraules “rey y monarquía” en la Llei de la Reforma Política per no haver de fer la consulta i d’aquesta manera “dije que había sido sometido a referéndum ya”, explicava [veure vídeo a sota].

És la foto de la nul·la preocupació de l’Estat (vuitcentistes aparells) i dels seus gestors (servidors en diuen) per saber de les inquietuds dels consumidors… si no és capaç (no ho seran!) d’adaptar-se com el líquid, liquidat, remugava un vell anarquista.

Cap de les dues repúbliques espanyoles, ni l’efímera de 1873 ni la colpejada de 1931, varen ser proclamades com a resultat de cap referèndum que preguntés prèviament sobre el model d’estat de que voldrien dotar-se els ciutadans ibèrics… però això ja és història: el present és avui i jo, per una república aquí, votaria, sí.

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “Jo, per la república, voto”

  1. Albert Quintana i Oliver ha dit:

    Molt clar, Manel!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)