Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 20 setembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Cartells demanant el sí al referèndum sobre la Llei per la Reforma Política (1976), davant la façana de l'antic Hospital de Santa Caterina a Girona FOTO:  AJ. GIRONA. CRDI (NARCÍS SANS PRATS) Cartells demanant el sí al referèndum sobre la Llei per la Reforma Política (1976), davant la façana de l'antic Hospital de Santa Caterina a Girona FOTO: AJ. GIRONA. CRDI (NARCÍS SANS PRATS) 
: : Més que galeries :: Manel Mesquita | 13·09·2017

Jo, per la república, voto

Manel Mesquita | La Tribuna | El Punt Avui | Edició Nacional

No em negaran que el salt cívic ha estat enorme. En 80 anys, a la pell de brau, hem passat del “jo, per (contra) la república, mato (o em maten)” a la frase del titular d’aquest articlet. Tampoc ningú no negarà que no està pas malament resoldre els contenciosos polítics amb l’adéu a les armes i les violències i posant urnes vinculants o -senzillament- per saber que és el que s’opina col·lectivament i en concret, amb garanties. Ningú no negarà aital plantejament, ni públicament ni privadament. És d’una evidència rotunda.

Des que vàrem assassinar Franco (manllevant irònicament el títol d’un llibre de Francesc-Marc Álvaro) hem estat convocats a diversos referèndums o consultes, deu vegades per ser exactes, a Catalunya: un primer cop per la Llei de la Reforma Política (Suárez, 15 de desembre de 1976); un altre, per ratificar la vigent Constitució espanyola (6 de desembre de 1978); dos per aprovar dos estatuts d’autonomia (el de la Transició -el 1979-, quan Tarradellas ja era aquí des de l’octubre de 1977 com a Molt Honorable President republicà, i el del MHP Maragall, el 2006); un altre, per decidir sobre si l’OTAN d’entrada sí o no (González, 1986) on el PSOE va refer la seva posició inicial a dir “no” per canviar-la com un mitjó en obtenir la majoria absoluta i governar i els Populars en coalició varen promoure l’abstenció a l’entrada.

També hem tingut una consulta social per a la condonació del deute extern dels països empobrits (convocada per la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern, el 2000, pactant la ubicació de les urnes de cartró alcaldia a alcadia, municipi a municipi); un per validar el redactat del tractat per a una Constitució europea (Giscard d’Estaing, 2005); el multireferèndum de la Convocatòria ciutadana per debatre i expressar la voluntat popular sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques (maig de 2014), reprimit pels Mossos i amb conseqüències judicials per als convocants; la consulta participativa que passarà a la història com el 9-N (2014) i -també- amb conseqüències judicials; i la darrera convocatòria d’unes eleccions catalanes definides com a plebiscitàries (2015).

En aquesta col·lecció de crides a votar a tall de referèndum sempre se’ns ha amagat la possibilitat de manifestar-nos, clarament i amb garanties, sobre la forma d’estat de què ens hauríem de dotar, els catalans i els espanyols o viceversa.

Victoria Prego, la periodista que ha fixat a l’imaginari col·lectiu com va ser la Transició del franquisme a la democràcia, el paper dels prohoms del moment (cap prodona, entre el pares d’aquell procés constitucional) i fins i tot com va anar allò del cop d’estat del 23-F va preguntar a Adolfo Suárez, el 1995, per què no va sotmetre a referèndum el tema de la monarquia i la resposta –off the record– de l’expresident va ser que les enquestes que tenia li deien que perdria, Suárez confessa que va incloure les paraules “rey y monarquía” en la Llei de la Reforma Política per no haver de fer la consulta i d’aquesta manera “dije que había sido sometido a referéndum ya”, explicava [veure vídeo a sota].

És la foto de la nul·la preocupació de l’Estat (vuitcentistes aparells) i dels seus gestors (servidors en diuen) per saber de les inquietuds dels consumidors… si no és capaç (no ho seran!) d’adaptar-se com el líquid, liquidat, remugava un vell anarquista.

Cap de les dues repúbliques espanyoles, ni l’efímera de 1873 ni la colpejada de 1931, varen ser proclamades com a resultat de cap referèndum que preguntés prèviament sobre el model d’estat de que voldrien dotar-se els ciutadans ibèrics… però això ja és història: el present és avui i jo, per una república aquí, votaria, sí.

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “Jo, per la república, voto”

  1. Albert Quintana i Oliver ha dit:

    Molt clar, Manel!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

14 + 6 =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)