/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 25 octubre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.319 | Última actualització: 1.00h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Eugenials Recull de records d’un mestre, periodista i eugenial ciutadà: Jordi Vilamitjana i Pujol Un reportatge replet de records d'alumnes, professors, companys que no obliden al mestre i periodista gironí "Gràcies per haver-nos estimat. Gràcies per haver-nos cuidat. Gràcies per haver-nos aconsellat, per donar-nos la mà cada cop que quèiem. Gràcies per tot, Jordi." Així l'acomiadava la Gahureh Konteh, alumna del professor Jordi Vilamitjana, al pati de l’Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


: : Paulo Freire > Retalls de premsa | 17·03·2005

Informe avisa del risc de «guetització»
de les escoles de Santa Eugènia i Sant Narcís

Jesús Badenes |

DIARI DE GIRONA > Un estudi de l’Ajuntament de Girona per elaborar un diagnòstic social dels barris de Sant Narcís i Santa Eugènia adverteix del risc de «guetització» dels centres escolars i dels centres oberts del sector. L’informe remarca els desquilibris entre la realitat demogràfica i la realitat dels serveis socials i educatius públics. El treball de conjunt analitza tant l’evolució demogràfica, com aspectes més concrets de caràcter social i cultural.

Segons l’estudi, «la realitat de les escoles no es correspon amb la realitat dels barris, pel que fa a la proporció entre població immigrant i autòctona». «En alguna escola la proporció d’alumnes fills d’immigrants supera el 50%. Aquest fet no contribueix a generar processos integradors i de convivència intercultural», s’explica al document. Segons el mateix informe la població immigrada a Santa Eugènia i Sant Narcís no supera el 17% de mitjana.

El diagnòstic social remarca que «per molts pares, la sensació és que mantenir els seus fills escolaritzats en aquestes condicions, pot perjudicar el futur desenvolupament educatiu i escolar dels seus fills i per tant, opten per escolaritzar-los fora del sector o a escoles privades concertades, on la proporció de fills d’immigrants és més baixa i la qualitat de l’ensenyament sembla més alta. Per altres, hi pot haver motivacions afegides de caire xenòfob o racista».

L’informe també remarca que «es detecta un creixement de l’absentisme a l’ESO i la manca de recursos com les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) i per tant, es valora com a necessari establir protocols de treball per tractar aquests problemes i cercar-hi solucions».

L’estudi fins i tot apunta sobre qui recau la responsabilitat de millorar l’ensenyament al sector: «Les mesures a prendre corresponen al Departament d’Educació de la Generalitat i seria bo que fossin compartides i recolzades per l’Ajuntament, les AMPA i el conjunt de la població».

A més de l’àmbit escolar també es remarca l’important esforç que s’haurà de fer amb la infantesa, l’adolescència i la joventut. L’informe remarca la «insuficient oferta d’activitats educatives en horari no escolar i la possible guetització dels centres oberts, donat que pràcticament la totalitat dels nens que hi participen, són fills d’immigrants» del sector.

L’esborrany també assenyala que «existeixen recursos i serveis dedicats a aquesta població però no són suficients». «L’experiència dels últims anys ens indica que els plantejaments existents són correctes i han donat els seus fruits, tot i que es considera que s’haurien d’incrementar els recursos destinats a aquesta franja d’edat en matèria educativa i d’inserció laboral», adverteix el document. L’informe admet que «també és cert que la població atesa ha variat a causa del creixement de població immigrant i per tant potser que calgui introduir canvis metodològics».

El diagnòstic també assenyala la preocupació per «l’evolució que pot tenir la presència de grups de joves pels carrers i places de barris, majoritàriament formats per joves i adolescents de diferents nacionalitats, que en alguns casos tenen conductes provocatives i generen la sensació de certa inseguretat que en ocasions no és prou fonamentada i que respon més a estreotips culturals». «Es tracta de cultures que fan vida al carrer. Aquesta ocupació dels espais públics, es viu de forma agressiva o com una amenaça per algunes persones», explica el dictamen.

Maternitat prematura

L’informe detalla que «es detecta sobretot entre el col·lectiu sud-americà i especialment de l’Equador l’existència de maternitat prematura en noies de 13 i 14 anys i també l’existència de pares que manifesten serioses dificultats de relació amb els seus fills i sobretot, filles adolescents».

Pel que fa als serveis, l’estudi municipal afegeix que «aquest curs ha existit una ampliació d’horaris del Centre Obert d’atenció a adolescents i que en concepte de beques d’activitats d’estiu hi ha un increment significatiu ens els últims anys, passant de les 131 de l’any 2001, a les 188 del 2002 i les 226 del 2003».

La diagnosi social s’ha fet a partir de les dades obtingudes dels centres oberts de la parròquia de Santa Eugènia de Ter, de les associacions de veïns de Santa Eugènia i Sant Narcís, i les associacions de mares i pares de les escoles públiques del sector. L’Ajuntament també ha col·laborat mitjançant els equips d’atenció primària dels Serveis Socials i dels centres cívics dels dos barris. L’estudi inclou dades estadístiques de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona.

La prioritat de la immigració i el creixement demogràfic al sector

L’avanç del diagnòstic social remarca que «el fet de la immigració en aquests barris té una considerable transcendència i una bona mostra d’això és que és un tema transversal i que afecta d’una o altra forma tots els àmbits. Fins i tot queda reflectit en les dades estadístiques i demogràfiques». L’informe detalla que «el total de població dels dos barris representa una mica més de la tercera part de la població de Girona, ja que arriba als 29.000 habitants i la ciutat té 84.320 residents.

El sector compta amb veïns de 75 països diferents. La major part dels immigrants provenen d’Amèrica Llatina o de l’Àfrica. El col·lectiu més nombrós són els marroquins, amb 11.178 persones sobre un total de 1.760 africans. Segons les dades municipals, Santa Eugènia ha tingut un creixement superior a la mitjana de Girona. En els darrers 3 anys la població ha augmentat un 14%, mentre que també s’ha registrat un creixement del 32% respecte al 1991. Sant Narcís es troba en la mitjana, amb un 6% en 3 anys. [Diari de Girona]

EXLUSIVA MUNDIAL D’ELDIMONI.COM > «Esborrany de document de treball per la definició del diagnòstic social dels barris de Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís», elaborat pels serveis tècnics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, en el marc del Pla Educació i Convivència del sector (maig 2004). [pdf 1,9 MB]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)