/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 26 novembre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.351 | Última actualització: 13.36h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Cultura Clàudia Ballester, una sonidista eugenial: «Seria molt divertit fer una pel·lícula a Santa Eugènia de Ter» Clàudia Ballester Freixas és, als seus 22 anys, una persona àmpliament vinculada al teixit cultural de Santa Eugènia de Ter. Una implicació que va començar quan encara anava a l'Institut de Santa Eugènia formant part del grup de percussionistes Xirois i membre del col·lectiu de redacció de l'e-revista d'Els mil i pico. Actualment, està estudiant…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


: : Paulo Freire > Retalls de premsa | 17·03·2005

Informe avisa del risc de «guetització»
de les escoles de Santa Eugènia i Sant Narcís

Jesús Badenes |

DIARI DE GIRONA > Un estudi de l’Ajuntament de Girona per elaborar un diagnòstic social dels barris de Sant Narcís i Santa Eugènia adverteix del risc de «guetització» dels centres escolars i dels centres oberts del sector. L’informe remarca els desquilibris entre la realitat demogràfica i la realitat dels serveis socials i educatius públics. El treball de conjunt analitza tant l’evolució demogràfica, com aspectes més concrets de caràcter social i cultural.

Segons l’estudi, «la realitat de les escoles no es correspon amb la realitat dels barris, pel que fa a la proporció entre població immigrant i autòctona». «En alguna escola la proporció d’alumnes fills d’immigrants supera el 50%. Aquest fet no contribueix a generar processos integradors i de convivència intercultural», s’explica al document. Segons el mateix informe la població immigrada a Santa Eugènia i Sant Narcís no supera el 17% de mitjana.

El diagnòstic social remarca que «per molts pares, la sensació és que mantenir els seus fills escolaritzats en aquestes condicions, pot perjudicar el futur desenvolupament educatiu i escolar dels seus fills i per tant, opten per escolaritzar-los fora del sector o a escoles privades concertades, on la proporció de fills d’immigrants és més baixa i la qualitat de l’ensenyament sembla més alta. Per altres, hi pot haver motivacions afegides de caire xenòfob o racista».

L’informe també remarca que «es detecta un creixement de l’absentisme a l’ESO i la manca de recursos com les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) i per tant, es valora com a necessari establir protocols de treball per tractar aquests problemes i cercar-hi solucions».

L’estudi fins i tot apunta sobre qui recau la responsabilitat de millorar l’ensenyament al sector: «Les mesures a prendre corresponen al Departament d’Educació de la Generalitat i seria bo que fossin compartides i recolzades per l’Ajuntament, les AMPA i el conjunt de la població».

A més de l’àmbit escolar també es remarca l’important esforç que s’haurà de fer amb la infantesa, l’adolescència i la joventut. L’informe remarca la «insuficient oferta d’activitats educatives en horari no escolar i la possible guetització dels centres oberts, donat que pràcticament la totalitat dels nens que hi participen, són fills d’immigrants» del sector.

L’esborrany també assenyala que «existeixen recursos i serveis dedicats a aquesta població però no són suficients». «L’experiència dels últims anys ens indica que els plantejaments existents són correctes i han donat els seus fruits, tot i que es considera que s’haurien d’incrementar els recursos destinats a aquesta franja d’edat en matèria educativa i d’inserció laboral», adverteix el document. L’informe admet que «també és cert que la població atesa ha variat a causa del creixement de població immigrant i per tant potser que calgui introduir canvis metodològics».

El diagnòstic també assenyala la preocupació per «l’evolució que pot tenir la presència de grups de joves pels carrers i places de barris, majoritàriament formats per joves i adolescents de diferents nacionalitats, que en alguns casos tenen conductes provocatives i generen la sensació de certa inseguretat que en ocasions no és prou fonamentada i que respon més a estreotips culturals». «Es tracta de cultures que fan vida al carrer. Aquesta ocupació dels espais públics, es viu de forma agressiva o com una amenaça per algunes persones», explica el dictamen.

Maternitat prematura

L’informe detalla que «es detecta sobretot entre el col·lectiu sud-americà i especialment de l’Equador l’existència de maternitat prematura en noies de 13 i 14 anys i també l’existència de pares que manifesten serioses dificultats de relació amb els seus fills i sobretot, filles adolescents».

Pel que fa als serveis, l’estudi municipal afegeix que «aquest curs ha existit una ampliació d’horaris del Centre Obert d’atenció a adolescents i que en concepte de beques d’activitats d’estiu hi ha un increment significatiu ens els últims anys, passant de les 131 de l’any 2001, a les 188 del 2002 i les 226 del 2003».

La diagnosi social s’ha fet a partir de les dades obtingudes dels centres oberts de la parròquia de Santa Eugènia de Ter, de les associacions de veïns de Santa Eugènia i Sant Narcís, i les associacions de mares i pares de les escoles públiques del sector. L’Ajuntament també ha col·laborat mitjançant els equips d’atenció primària dels Serveis Socials i dels centres cívics dels dos barris. L’estudi inclou dades estadístiques de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona.

La prioritat de la immigració i el creixement demogràfic al sector

L’avanç del diagnòstic social remarca que «el fet de la immigració en aquests barris té una considerable transcendència i una bona mostra d’això és que és un tema transversal i que afecta d’una o altra forma tots els àmbits. Fins i tot queda reflectit en les dades estadístiques i demogràfiques». L’informe detalla que «el total de població dels dos barris representa una mica més de la tercera part de la població de Girona, ja que arriba als 29.000 habitants i la ciutat té 84.320 residents.

El sector compta amb veïns de 75 països diferents. La major part dels immigrants provenen d’Amèrica Llatina o de l’Àfrica. El col·lectiu més nombrós són els marroquins, amb 11.178 persones sobre un total de 1.760 africans. Segons les dades municipals, Santa Eugènia ha tingut un creixement superior a la mitjana de Girona. En els darrers 3 anys la població ha augmentat un 14%, mentre que també s’ha registrat un creixement del 32% respecte al 1991. Sant Narcís es troba en la mitjana, amb un 6% en 3 anys. [Diari de Girona]

EXLUSIVA MUNDIAL D’ELDIMONI.COM > «Esborrany de document de treball per la definició del diagnòstic social dels barris de Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís», elaborat pels serveis tècnics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, en el marc del Pla Educació i Convivència del sector (maig 2004). [pdf 1,9 MB]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)