En Josep Recasens i Adroher era fill de Fornells de la Selva, arrelat a Girona des de molt petit, essent veí del barri de Sant Narcís des de principis dels anys 60, i amb lligams a Albons.

El seu ofici va ser el de linotipista, ofici que amb les noves tecnologies s’ha perdut. Va aprendre l’ofici a la impremta Carreras, no obstant, tota la seva trajectòria professional la va realitzar a la impremta Dalmau Carles Pla (actualment Alzamora).

Amb el progrés tecnològic i la conseqüent desaparició de la utilització del linotip en Josep Recasens es reciclà professionalment passant a formar part de l’equip de correcció ortogràfica de la impremta. Aquesta tasca li va permetre poder posar el seu granet de sorra en la recuperació i normalització de la nostra llengua; essent una de les seves passions la utilització del català en tot moment i circumstància.

El seu interès pel passat li va permetre poder fer tot una sèrie de publicacions anomenades Recuperem el passat. Aquestes publicacions estan basades en actes notarials i reculls de premsa extrets dels diferents arxius de la nostra ciutat.

Fruit de les seves preocupacions i tarannà va publicar dos llibres de cartes al director escrites a diferents diaris i revistes, amb el nom de Recull d’inquietuds.

Va col·laborar a partit de la recerca història a les revistes locals de Fornells, d’Albons i d’altre poblacions, així com a les revistes del barri de Sant Narcís, Santa Eugènia i del Casal Onyar de Girona:

> Projecte frustrat: la «Clínica Sanatorio 18 de Julio» del barri de Sant Narcís
> Santa Eugènia de Ter, de municipi a barri en el transcurs d’una llarga trajectòria
> Curiositats burocràtiques i legalístiques de la desapareguda plaça de toros de Santa Eugènia
> Plet a la Santa Eugènia de Ter de l’any 1884
> Rèquiem pel «Butlletí Oficial de la Província»
> La lectura ens ajuda a configurar la nostra personalitat

Els seus escrits també han estat publicats a les revistes dels Casals catalans d’arreu del món. Va col·laborar amb diferents articles a la revista Presència i a la Revista de Girona.

A més a més de la seva vessant d’escriptor, també fou un gran aficionat al teatre, col·laborant amb el grup Fa com 9 de Sant Narcís i el grup de teatre del Casal Onyar de Girona.

Com a membre i president del Casal Onyar va realitzar tasques de voluntariat, com les de donar classes de català i fer de guia de la nostra ciutat als matrimonis que celebraven les noces d’or.