Un miler de persones, més o menys, hem rebut aquest matí una d’aquelles notícies que, com dirien a Nicaragua, “te tocan el corazón”: a instàncies del Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha aturat el desallotjament del bloc alliberat a Salt per l’Obra Social de la PAH, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, on vivien una colla de famílies sense sostre des del passat mes de març. Com és sabut, aquest bloc d’habitatges, tancat des del moment de la seva construcció fa prop de tres anys, és propietat de la SAREB, anomenada eufemísticament “banc dolent”, doncs, amb la que ens cau a sobre costa creure en l’existència de bancs “bons”. La SAREB és un dispositiu més resultant de la gran estafa (“rescat” diuen) de la banca privada i les immobiliàries que han provocat, per activa o per passiva, la ruïna i la desesperació de milers i milers de famílies treballadores. L’Estat espanyol, poca broma! ha desviat ja prop de 250.000 milions d’euros, una quarta part del PIB, a la banca alhora que els desnonaments, amb xifres oficials a la mà, han crescut un 134% durant l’any 2012 i les retallades en matèria de drets socials bàsics (treball, educació, sanitat, prestacions socials, pensions, etc.) són el pa nostre de cada dia.

Bloc Salt, melic de l’esquizofrènia dels poders fàctics

Parlo de l’esquizofrènia associada a la pèrdua del judici de la realitat i a una indiferència i tancament enfront del món exterior. Parlo de l’esquizofrènia, moltes vegades volguda, que afecta tantes falses autoritats judicials i polítiques, tantes mestres i periodistes que han renunciat al magisteri o el periodisme, tantes executives de bancs i altres empreses de fum i bons sous, tanta gent legitimada per il·legítims poders divins i humans que no se sap mai d’on emanen, protegides sempre per solemnes paraules que oculten mentides conceptuals extraordinàries, llibertat, democràcia, justícia… Mala gent que aprofita l’analfabetisme polític que han creat durant dècades, segles, per a continuar parasitant fent d’escolanets a la pel•lícula de la història dels que de veritat remenen les cirers, les influències i els diners. A tota aquesta gentussa, amb la paraula “legalitat” sempre a la boca, socialment sorda, cega i muda, els tribunals europeus li han fotut una enorme clatellada amb l’aturada del Bloc Salt. No ha estat la primera, ni serà l’última.

#BlocSalt, melic de la solidaritat col·lectiva

Faig servir el titular d’urgència del nostre periòdic-e eugenienc i eugenial que descriu perfectament les jornades viscudes que culminen amb la espontània manifestació cap a l’Ajuntament de Salt d’un miler de persones, més o menys, sense por als atacs del mosquit-tigre saltenc, celebrant la clatellada europea a la nostra legalitat en matèria de polítiques d’habitatge i drets humans en general. Celebrant la lluita de la PAH per pal·liar mínimament el desastre que representa l’emergència habitacional que viu un sector significatiu dels sectors populars d’aquest país. Una lluita prenyada de justícia social amb majúscula i de tota la legitimitat del món real de les persones i del futur de les persones.

Celebrant tot això i més. Però mostrant també que sense por, pacíficament, amb unitat, solidaritat i compromís som fortes, som poble. Som imPAHrables!

Postdata necessària

No sabem quin serà el futur del Bloc Salt a partir del 29 d’octubre (el president de l’Audiència de Girona sembla que ho té molt clar, vegeu l’entrevista de Marta Masó a TV3). No sabem quin serà el futur dels blocs de Salt i d’arreu fets actius tòxics al servei d’un capitalisme depredador. Però sabem que amb la presència, les llàgrimes, les mirades i les abraçades viscudes al Bloc Salt vam donar una popular lliçó de dignitat educant l’esperança i assenyalant el camí. Passi el que passi ja hem guanyat i ens podem felicitar. Salut!