/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 25 febrer de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico «Els records fan una ciutat», eldimoni.com publica el text guanyador del 1r 'Premi literari Jordi Vilamitjana' de Nancy Romero Sempre havia cregut que quan s'estima una ciutat és perquè s'hi ha nascut, però estava totalment equivocada. Una ciutat no s'arriba a estimar per si s'hi ha nascut o passat tota la infància i adolescència. Si arribem a emocionar-nos passejant per qualsevol dels carrers que l'envolten, és perquè recordem aquells moments que vam compartir amb…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: ELDIMONI.COMFOTO: ELDIMONI.COM
: : Opinió > Narhianant :: Pau Mesquita | 30·01·2017

Imagina

Pau Mesquita | Travessia Santa Eugènia

L’univers només existeix escrit sobre el paper

Passa que somio que baixo de l’habitació i per la vorera hi fa un Sol d’hivern maquíssim ben bé fins a arribar al primer bar, allà em veig prenent un cafè a la taula de la terrassa que està més a l’esquerra, per sentir-hi millor l’escalforeta. Però immersos en un temporal de fred, un vent gairebé congelat que té l’avidesa d’esmunyir-se entre les escletxes de les finestres, en realitat a les voreres que tinc sota de casa, una la que pertany a Salt i que té el nomenclàtor de travessera de Santa Eugènia, i l’altre que és de Santa Eugènia de Ter, amb la placa d’en comptes de travessera, de travessia: plou, fa vent, una rasca que pela i una ombra que és comparable a les que acostumen a portar les ciutats d’Escandinàvia. Perquè l’onada de baixes temperatures afecta des del primer carrer del Pla de Ter fins a l’últim, a tot el principat, i a mitja Europa. A mi les retransmissions de televisió, les planes dels diaris plenes de redaccions que informen de quina manera va evolucionant el mal temps, em fan pensar en les connexions televisives quan els Reis Mags arriben a centenars de poblacions. Com la ratxa que patim plegats, igualment vivim junts l’emoció cada any però amb aquella il·lusió extraordinària en veure les cavalcades circular en un munt de ciutats, la sorpresa de com pot ser que a TV3 hi hagi persones a prop de la Seu de Lleida, mentrestant a Girona els reis donin caramels a coneguts i saludats, i fins i tot a qui els hi sonen d’alguna cosa. Compartir la llum d’un fanalet, ara el temporal que de segur a vegades hem coincidit vestint-nos davant del mirall pel fred que fa, s’assembla al calfred simultani que ens ha pres quan a qualsevol lloc ha recalat el missatge misogin i racista de la Trumpada d’Estats Units, molta gent deu haver arribat a la conclusió que si, que de veritat, ara queda demostrat, ho veus o no?, el sistema funciona, funciona de meravella, bèsties com el nou president d’Amèrica, els moviments xenòfobs d’Holanda, Marie Lepen, o els intransigents corruptes del Partit Popular, obtenen un resultat electoral impressionant. És que quina cosa deu haver-hi entre la permanència d’arguments retrògrades i els detalls que convivim en el dia a dia perquè es vagin solidificant idees tan desfasades. Potser quan una dona no se li renova el contracte de treball perquè té la intenció de quedar-se embarassada rep proporcionalment una petita part d’aquesta brama idiota. O a l’escola els Terraprims, de l’Empordà, que no es garanteix a set nens musulmans una opció alternativa de menjar quan, dos dies per setmana, han de patir discriminació per pertànyer a una religió diferent, ja que no tenen el segon a la taula com els altres alumnes. Lamentable que d’un conflicte polític globalitzat n’acabin rebent la Trumpada set nens i nenes d’un petit centre d’ensenyament. Encara que quan un somia que baixa de la branca a les dues voreres de davant de l’arbre hi toca un Sol esplèndid de febrer que fa fantasiejar que el vent glaçat no ha sigut capaç de colar-se per cap escletxa de cap finestra, o que la igualtat entre gèneres està més que superades, com que cap nen rep desigualtat als menjadors escolars per una ximpleria i que, és clar, els regals i el carbó arriben a totes les cases. Innocentment a pesar que en alguns casos pretendre tenir el mateix tracte laboral indistintament del gènere, o allò de la laïcitat i la multi-nosequé, només existeixen escrites sobre el paper.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

six + ten =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)