/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 15 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.166 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Cultura > Teatre | 24·07·2013

«Històries d’un poble»: veïns de Santa Eugènia i Salt han creat a través de les seves experiències una obra contra el racisme

Pau Lanao i Carme Vinyoles | El Punt Avui

Episodis de després d’una guerra, de guanyadors i de perdedors, de gana i d’humiliacions, de diàspores i de nous començaments; fronteres que s’obren i es tanquen al dring de la bossa de qui truca; gent que ve, gent que es queda, gent que se’n va darrera una feina, gent que es pregunta d’on és i qui és; comiats i retrobaments que posen la pell de gallina; havaneres de sons africans amb regust de tràfic d’esclaus i d’espoli que perdura; tiralínies colonial que desfà famílies; constructors desnerits d’infraestructures per a gaudi d’altres; coreografia per a una festa major on els veïns mengen, beuen, ballen i fan memòria de les vivències que configuren la seva vida i la del seu entorn… Tot plegat i molt més constitueix l’insòlit i entretingut projecte teatral Històries d’un poble [vídeo TV3] promogut per l’associació GRAMC (Grups d’Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers), al voltant del qual un grup de joves i adults de diferents edats, orígens i condició, residents a Salt i a (Girona), s’han trobat un parell de dies a la setmana durant dos anys per anar construint un relat que els –i ens– identifica a tots com a éssers humans.

L’objectiu de l’obra, dirigida per Catalina Lladó i produïda per Reinald Roca, dos prestigiosos professionals de les arts escèniques, és la presa de consciència de les múltiples fesomies que adopta el racisme i la xenofòbia en les poblacions receptores d’immigració, així com la sensibilització necessària per donar-hi resposta fonamentada en la raó i el sentiment d’empatia i solidaritat. De manera molt hàbil, la directora ha sabut crear entre persones tan diverses, a les quals tampoc no coneixia, un espai distès de contacte i de treball en el qual tothom s’ha sentit còmode i ha anat alliberant el seu particular magma d’experiències, records i inquietuds fins a construir un guió molt viu i viscut. L’obra neix, es pot dir, de la pròpia convivència dels seus protagonistes, de la Carolina, l’Anna, en Xeriff, la Chusa, la Nyima, en Rachid, l’Eva, l’Ibra, en Bacari (vegeu-los a la plana del costat), que ara, quan és a punt d’estrena, encara es meravellen de les bondats inimaginables del seu intens procés creatiu. Tots coincideixen a destacar per damunt de tot l’oportunitat d’haver compartit un temps de relació i d’expressió desenfadada que els ha ajudat a sentir-se veïns del seu poble i que els ha acabat convertint en amics. Amics que se’n van junts de sopar de Nadal, per exemple, i que quan pretenen acabar la celebració en un bar de Girona resulta que no tothom hi té accés, que per a alguns la festa és privada; vergonya del racisme més barroer que es resisteix a desaparèixer.

El Teatre de la Concòrdia, que és el nom genèric donat al projecte de GRAMC, ofereix una acurada fotografia dels moviments humans que s’han esdevingut i s’esdevenen i d’una vida considerada com a evolució i canvi, impuls contra les inèrcies, camí cap endavant, superació de pors i recels davant del desconegut, sana curiositat per aprendre, mentalitat oberta, respecte a la diferència, sentiment de pertinença al grup i lluita contra les desigualtats i les injustícies. Amb l’avinentesa que el moviment sempre comporta alguna pèrdua necessària. Per avançar cal anar enterrant personatges, com diu simbòlicament Catalina Lladó: “El teatre i l’art permet allò tan meravellós de renéixer amb idees noves. Si volem viure i moure’ns amb voluntat lliure, no hi ha més remei que donar-li un espai a la mort.” La mort, justament, del prejudici i de la xenofòbia, a què aquesta troupe ens convida amb la seva actuació.

La cita és a (el passat 24 juliol) i al Teatre de Salt (el diumenge, 28 de juliol)

Després de dos anys d’intensos assajos, els protagonistes de les històries d’un poble inspirades en la seva pròpia vivència ja estan a punt per explicar-les al públic. Ho faran ben aviat: dimecres, dia 24 de juliol, presentació a les 7 de la tarda al Centre Cívic (Santa Eugènia, Girona) i diumenge 28, funció a les 9 del vespre al Teatre Municipal de Salt (entrada solidària: 10 €), en el marc de la celebració de la festa major de la vila. Pel 15 de setembre és prevista una nova sessió a. En aquesta plana, alguns dels personatges fotografiats per Manel Lladó.

Una directora que ha après que a tot arreu del món l’essència humana és la mateixa

Catalina Lladó expressa allò que acaben per descobrir totes les persones viatjades: que dins la immensa diversitat de paisatges, cultures i plantejaments ideològics que van conformant el món, l’essència humana és la mateixa a tot arreu i tendeix a buscar camins per establir relacions de confiança i cooperació com a eficaç estratègia de supervivència. Potser per això, aquesta actriu, professora i directora de teatre nascuda a Salt, que es va iniciar amb El Talleret i va comprendre durant una dècada d’estada a Nova York que un poble és precisament una rica i complexa consciència social, valora tan positivament el resultat que es veu com el que no es veu de l’obra que ha assumit com a responsable artística. El resultat que es veu és cosa de l’espectador que vulgui gaudir-ne, però el resultat que no es veu potser encara té més mèrit perquè està teixit d’empatia entre tots i cada un dels protagonistes, que, a mesura que construïen el guió, destruïen tòpics i guanyaven en afecte i complicitat. Aquest era l’objectiu, de fet: que el mutu coneixement ajudés a projectar una mirada neta envers l’altre. [El Punt Avui]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)