/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 gener de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.603 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Maqueta de la parròquia de Santa Eugènia de Ter ARQUITECTE: ARCADI PLAMaqueta de la parròquia de Santa Eugènia de Ter ARQUITECTE: ARCADI PLA
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 11·09·2004

Història de la pedra 111 del Pont del Dimoni

Joan Valls i Ferrer |

Ara fa tres anys que ens trobàvem per celebrar la benedicció de la primera pedra de la nova església de de Ter. Tots teníem la consciència de viure un moment històric. Una parròquia, un poble gairebé mil·lenari, després d’un lapse de 60 anys, recuperaven un del símbols d’identitat: l’edifici de l’església, ja que la comunitat cristiana -l’església de debò- sempre ha estat molt viva als nostres barris. Ho vivíem com la reparació d’un greuge històric.

Efectivament, l’any 1936 era cremada i després enderrocada l’antiga església. Un temps després i força misteriosament es perdien els terrenys de l’antiga església i de l’antiga rectoria. L’any 1948 neix en el nostre terme municipal i en la nostra parròquia el polígon de. L’església que es va edificar allà va ser durant molts anys l’església de i així s’anomenava com ho testimonien el nom de les campanes, per posar un exemple. I ens van començar a passar coses. L’any 1962 deixem de ser municipi. L’any 1968 la parròquia de Sant Salvador d’Horta es segrega de la nostra. L’any 1969 viu el naixement del barri de del Pla. L’any 1971 vivim la segregació de la parròquia de. Tot plegat ens anava fent perdre fesomia com a poble -comunitat humana i geogràfica- i com a parròquia. L’11 de setembre de 2001 semblava que recuperàvem una part important de les dues coses.

Quan es va plantejar la manera concreta de fer aquell acte el Consell Pastoral va tenir clar des del primer moment que es tractava d’un acte amb un profund significat religiós: era la primera església del segle; era un lloc de pregària i celebració; era la casa de la comunitat la que erigíem. Però igualment teníem clar que es tractava d’un acte social important pels nostres barris: volíem que fos un lloc per treballar per la cohesió social; per afavorir el diàleg; per ser un espai d’educació especialment per als joves i per aquells que es troben amb més dificultat; que era un lloc d’acollida, un espai per al servei.

Érem també conscients de que ajudàvem a la dignificació del barri, a que tingués més elements d’identitat, que també en els edificis es pogués veure la riquesa de la comunitat humana que viu a. Que contribuís amb aquest nou edifici a la presència d’algun monument. Es tractava de fer un edifici senzill, funcional, pròxim, integrat a l’entorn però al mateix temps amb personalitat, que la gent el pogués fer seu, que pogués dir que al nostre barri també hi ha edificis singulars i bonics. I crec que aquest objectiu, com els altres, els anem aconseguint.

En pensar quins elements hauria de tenir aquest acte inaugural de seguida ens va semblar important que la pedra material que anàvem a beneir com a primera pedra del nou edifici tingués un valor simbòlic.

«Nens i nenes de la parroquia de Sta. Eugenia de Ter qu’en l’ultim dia del Novenari d’animes predicat per R.P. Salvador Ma Vilarrubies, misioner del Cor de Maria, féren ofrena dealmonines a favor dels negres de Fernando Poo -8, Mars 1925-» FOTO: VALENTÍ FARGNOLI

No tenint cap pedra de l’anterior església, de seguida es va pensar que tenia tot el sentit del món que fos una de les pedres dels pocs monuments que tenim de la nostra història: una pedra del . La pedra 111, una pedra gastada i vella, de 130 kg. Ens empeltava a la història del nostre poble. Ho vam demanar a l’alcalde Sr. Joaquim Nadal, que va condicionar el donar-la a què l’Associació de Veïns hi donés el seu vist i plau. Tal com va passar. Es van prendre fotografies de la pedra 111, es va mesurar, tota vegada que es pensava llavors refer el , al mateix indret o en una ubicació diversa. De fet la gent de la parròquia enteníem que el fet d’haver triat aquella pedra per aquest acte era una manera de reivindicar que volíem i seguim volent que el Pont es refaci. La gent gran i la més jove s’emocionava amb el simbolisme d’aquesta pedra i tothom palesava el convenciment i les ganes de tornar a veure el nostre Pont dempeus.

Un cop acabat l’acte d’aquell 11 de setembre de fa tres anys, la pedra no es va enterrar. Es va situar al costat d’una làpida explicativa a l’entrada de la nova església. Hi diu … aquesta pedra manllevada del és un recordatori, ara encara més carregat de simbolisme, de que el Pont és un greuge històric que ha de ser reparat. Volem el . Creiem que tenim dret com a poble, com a barri a veure’l refet.

Un pont ens parla d’unir, d’enllaçar el passat, el present i el futur del nostre poble. Ens parla d’unió entre i Girona; entre i Salt. Ens parla d’unió entre tota la gent que hi vivim, de tota la vida o de la que no fa tant temps. La reconstrucció del pot ser molt bé un simbolisme de tants ponts que encara ens cal tendir entre tots nosaltres.

En nom de tota la Parròquia, molt Bona Festa Major!

Text publicat en el Programa de la Festa Major 2004, editat per l’AV de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)