/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 03 abril de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.305 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El riu Güell a la pàg. 99 de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps DOCUMENT: AJGIRONA.CATEl riu Güell a la pàg. 99 de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps DOCUMENT: AJGIRONA.CAT
: : Les hortes > Opinió | 25·02·2014

Girona, dos rius i prou: «cobrir el riu Güell»!

Manel Mesquita | La Rodona
El nostre riu Güell FOTO: EL DIMONI

El nostre riu FOTO: EL DIMONI

Té gràcia. Girona llueix de ser “la ciutat dels quatre rius”, un grup de tècnics cap pensants (arquitectes, urbanistes, enginyers, caps d’àrea municipal) hi afegeixen allò de “i una sèquia” i ja està: a vendre el producte creat darrere una pantalla d’ordinador sense haver-se mullat els dits dels peus de trepitjar-los, ni els rius ni el rec en qüestió. Tot seguit, els polítics -sense haver exigit que passés cap control de qualitat mínim exigible al projecte- ho compren i, apa!, ja tenim les infografies surfejant a totes les portades de premsa en paper i digitals i obrint els telenotícies locals. Les imatges manen més que les paraules escrites. És el temps que ens ha tocat viure!

Anem a pams

El projecte presentat fa sis mesos -el juny de 2013- autotitulat Girona, quatre rius i una sèquia i tornat a presentar a principis de febrer -el dia 5- per l’alcalde de Girona a l’Espai de “la Caixa”, ve signat pels joves (diu la nota de premsa municipal) arquitectes Josep Camps i Olga Felip i ve avalat -amb lletres ben grosses- amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i tots els seus tècnics més potents: Rosa M. Cànovas, cap de servei de Planejament, Llicències en zones d’especial protecció i PLU (?); Pep Solà-Morales, cap de servei de Planejament i Llicències; Carles Lloret, cap de servei de l’Oficina de Projectes; Jordi Xirgu, cap de la UMAT; Aleix Comas, cap de l’Oficina d’Energia Tècnica; Mercè Teixidor, cap de Mobilitat i Via Pública, i Empar Vila, cap de Sostenibilitat i Participació Ciutadana. Participaquè…

L’esmentat comunicat als mitjans de comunicació es titulava: “Un projecte revitalitza i recupera el valor dels quatre rius i la sèquia per a la ciutat de Girona (…) l’estudi marca el full de ruta per a la futura elaboració d’un pla especial fluvial de ciutat”. I tots cofois!

Doncs, no

El pre-projecte (m’estimo més introduir la preposició), per ser breus, està mancat d’ètica -d’una banda- i m’explicaré i -d’altra- de respecte al patrimoni fluvial que diu “protegir i naturalitzar”. Pàgines senceres del document, que inclou el logo de l’Ajuntament i el nom de la proposta, al qual ja no s’incorpora el “i una sèquia”, incorporen fotos històriques i actuals de l’Onyar al seu pas per la capital, del Ter, del Galligants de Sant Daniel, del i la de de Ter… fotos que han estat piratejades i cap d’elles signada. M’explico. Per a mostra, un parell de botons: a la pàgina 32 es reprodueix una foto en color de l’estimat, realitzada el mes de març de 2010 des de la plataforma del giratori del , en direcció a la Devesa, robada -per la cara- del periòdic-e [i que acompanya aquest article, a dalt a la dreta]; a altres pàgines del bonic pre-projecte s’afusellen (espero que obtingudes legalment) imatges bucòliques -totes vuit de la pàg. 52- com la d’una dona fent fúting que podeu trobar publicada en el web d’una empresa d’assegurances del Brasil! Podria citar-ne d’altres, però m’ho reservo per a mi, de moment. I de totes les infografies virtuals, tan difoses per atractives, que s’ofereixen ni una sola (ni una!) dedicada al futur del Galligants, ni del ni de la. Ja hi som, un altre cop. Tot és Onyar i Ter, i avinguda Jaume I i passeig Canalejas. Oportunitat perduda, un cop més.

El nostre estimat riu

Des del poble de de Ter -evidentment la perifèria- he volgut fixar-me en el nostre i en la nostra. He quedat garratibat. S’anuncia que el figuerenc conseller de Territori i Sostenibilitat està al cas del pre-projecte i que es pretén anar a la Unió Europea a buscar finançament per convertir-lo en una realitat amb l’argumentari que existeix una línia de fons europeus “per naturalitzar els rius”, propostes molt comunes a altres països de la Unió. Doncs ja em diran com casa aquesta utopia naturalitzadora (i no seré jo qui critiqui la utopia) amb la proposta de “cobrir el riu” al seu pas per davant dels Maristes, a la, des de la carretera de fins a l’Auditori, amb aquests arguments [pàgs. 98-99 d’aquest link]:

“03. Avui, l’avinguda Josep Tarradellas i la gran afluència de trànsit afoguen el riu i al mateix temps talla una possible relació entre el barri de la Devesa i les Hortes de. Proposem cobrir el riu des del carrer fins a la plaça de l’Assemblea de Catalunya -Auditori i Palau de Congressos-.

“04. El cobriment d’aquest tram del riu permet eixamplar la vorera que dóna accés a l’equipament i ubicar elements vegetals de protecció del trànsit rodat. També, permet incorporar carrils bici a ambdós sentits i un carril destinat a aparcament.

Per favor, no cal tenir cap càrrec ni llicenciatura per resoldre i protegir l’accés als Maristes si observem l’entorn de l’equipament a l’antic Parador del, els solars buits creats a partir de menjar-se les hortes de en aquell punt de l’avinguda Josep Tarradellas. L’alternativa (per ser benèvols amb el mot) de cobrir el es clava bufetades amb la pretesa naturalització de les lleres dels rius. Ja ens vàrem cruspir la visió de la cabalosa sèquia a partir d’aquest punt fins a l’Onyar, que ara també es vol matar la vista de la desembocadura impressionant del rec davant dels Maristes?, i fer oblidar la lluita dels veïns del sector contra aquesta variant interna, en la dècada dels noranta. La idíl·lica confluència del amb el Ter, davant de l’estret lateral escalonat i infernal de l’Auditori, com l’explicarem si no hi ha riu aigües amunt? Si us plau… Ah!, i de l’avantprojecte de reconstrucció del aprovat per la unanimitat del ple del consistori gironí, encarregat per l’actual equip de govern, reivindicació històrica dels veïns eugeniencs i gironins, a bastament difós en premsa, ràdio, TV i internet, ni mitja paraula a l’apartat dedicat al riu, allà on -al pre-projecte- s’anomena “node”. Cap problema, ells -els tècnics- s’ho perden.

El nostre estimat rec

Pàgina 102 l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps DOCUMENT: AJGIRONA.CAT

Pàgina 102 l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps DOCUMENT: AJGIRONA.CAT

A la sèquia, al pre-projecte (que no sé si ha tingut en compte el vigent Pla de les hortes de de Ter), se li reserva un paper important: el de fer créixer el cabal de l’Onyar perquè així la foto de les cases i la catedral, que els turistes fan a milers diàriament, sigui més impressionant si fos possible, que no. S’escriu a la pàg. 102 que desviant la desembocadura del rec fins a la plaça del Lleó s’aconseguiria “que la làmina d’aigua de l’Onyar s’estengui per tot el tram del casc antic original”, s’entén que de Girona. Un cop més la perifèria alimentant la centralitat, el cabal d’uns tres metres cúbics per segon de la surten a donar suport al riu gironí per antonomàsia -l’Onyar- pel qual transcorren habitualment uns 0,27 m3/segon (mitjana de les mesures del mes de gener de 2014 sota el pont de la Font del Rei) que, sumats al cabal provinent de la sèquia, permet que el tram de riu de les conegudes cases tingui una làmina d’aigua de marge a marge. Aquests darrers dies ho hem comprovat: el tancament temporal del rec per obres ha comportat, per tant, que els 0,27 m3/s no siguin suficients per crear el mirall d’aigua habitual i s’entrevegi la sorra del fons de l’Onyar.

Participaquè

Em diuen que el Quatre rius i una sèquia va ser presentat en unes sessions a la Universitat de Girona (Geografia i Ciències Ambientals) i que allà es va amagar el cobriment del. He de suposar que els veïns del passeig Canalejas tampoc en sabien res de res, donada la resposta que es va obtenir quan es van destapar en premsa els miradors pre-dissenyats. El que és cert és que els veïns de i la ho acabem de descobrir. Acabo com vaig finalitzar l’article que vaig publicar en El Punt l’11 d’octubre de 1998: “Després de l’acurada rehabilitació de, mentre esperem que Can Marfà s’incorpori al teixit cultural de de Ter i actuï de pol d’atracció per a tot el pla de Girona; tot esperant què l’acord de ple de 1981, pel qual s’aprovava la reconstrucció del vell a, es pugui fer efectiu, pagaria la pena pensar-se dos cops més la possibilitat de mantenir viva la sèquia al seu pas per, com fan els nostres veïns de Salt, mantenir-la descoberta a cel obert per no haver de descobrir-la demà virtualment. L’exemple del viu riu és d’agrair. L’ecohistòria també riu de contenta”.

No trobareu pas, no, recreat ni el Galligants ni el ni la > Vídeo publicat el 19·06·2013 al canal de youtube de l’Ajuntament de Girona amb aquest text de presentació: “Recreació de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps, que proposa la revitalització de les vores dels rius Onyar, Ter, Galligants, Güell i de la sèquia.” [sic]

Vídeo publicat el 05·11·2013 al canal de youtube de l’Ajuntament de Girona amb aquest text de presentació: “La ciutat de Girona vol tornar a reobrir-se als quatre rius i a la sèquia. Així ho va explicar l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, acompanyat del regidor d’Urbanisme, Carles Ribas, a la 52a Fira de Mostres en el marc de les Fires de 2013.” [sic]

Àudios de Girona Ara (25-26·02·2014), el programa de La Xarxa Ràdio conduit per Eduard Cid, veí de

5
Tinc més informació
Comentaris

5 respostes a “Girona, dos rius i prou: «cobrir el riu Güell»!”

  1. Eduard Herrero Lainez ha dit:

    Manel, crec que algunes persones viuen imaginant de tal manera que intenten naturalitzar la natura. És com voler que els robots i els enginys pensin per dirigir les nostres vides pensants. La natura es cuida sola i si l’ajudes millor. Mai anar contra natura. I els robots ja els podem fer pensar, però el que prèviament nosaltres ja hem pensat. Necessitem estar units perquè el peix gros no es mengi el petit. En aquesta línia del teu escrit ja pots posar la meva signatura recolzant el que dius al cent per cent.
    Una abraçada,
    Eduard Herrero

  2. El Dimoni ha dit:

    :: COMENTARI DE JOSEP PUIG PANELLA A ELPUNTAVUI.CAT > Benvolgut Manel, dins Girona hi ha una altre riera amb ponts i lleres, i que els anys 60 va provocar inundacions de vivendes. Jo sempre n’havia dit “el arroyo” La casa on vaig néixer i viure els 30 primers anys de la meva vida estava a 10 metres de la llera de la riera. Vaig haver d’esperar més de 30 anys per a que algú m’expliques que el que el veïns en deiem “el arroyo” tenia nom RIERA DE BULLIDORS. Allà on s’acaba la Rambla Xavier Cugat, i comença la carretera de Sant Gregori en tens un pont, i davant del CAP Dr. Joan Vilaplana hi ha posat un pont de ferro de la Companyia Eiffel, que estava entre l’Argenteria i la plaça de la Independència. Aquesta riera, oblidada i desconeguda pels gironins, neix prop de la Masia de Can Lladó a Sant Medir i acaba abocant al Ter, en el paratge de Fontajau. Pel que dius, també es una riera oblidada en aquest pla, però també en el teu escrit. Cordialment

    • El Dimoni ha dit:

      :: RESPOSTA DE MANEL MESQUITA A ELPUNTAVUI.CAT AL COMENTARI DE JOSEP PUIG PANELLA > benvolgut josep, moltes gràcies pel teu comentari. conec el q relates i estic plenament d’acord amb el seu contingut. a santa eugènia de ter tb tenim oblidada la riera maçana o el marroc… he tractat de cenyir-me a donar el meu parer sobre el projecte “girona, quatre rius i una sèquia”… però podríem escriure molt més al respecte. josep, et convido a fer-ho a eldimoni.com, al peu d’aquest mateix article, publicat a la portada. gràcies, una abraçada, manel

  3. El Punt Avui ha dit:

    :: EL PUNT AVUI 26·02·2014 > CiU de Girona es desmarca del projecte per cobrir el riu Güell >
    El regidor d’Urbanisme de Girona, Carles Ribas, va desvincular ahir el govern de la ciutat de la proposta de cobrir una part del riu Güell a l’avinguda Josep Tarradellas, tal com proposa l’estudi Quatre rius i una séquia, que al juny va presentar l’alcalde, Carles Puigdemont. Segons Ribas, “el govern de Girona no desenvoluparà el cobriment del Güell”. El regidor circumscriu l’estudi a una anàlisi de la realitat dels rius de la ciutat “que ha de servir per elaborar el pla director dels rius i decidir actuacions, si cal”. “És el que ens interessa de l’estudi. D’actuacions, encara no se n’ha ni parlat”, afirma. Totes les propostes plantejades en l’estudi –que inclou, per exemple, desviar la sèquia Monar perquè desemboqui a l’Onyar prop de la plaça del Lleó, i no del pont de Pedra com ara, i traslladar la plataforma de la plaça Catalunya més cap al sud- “són dels tècnics que han fet l’estudi [els arquitectes Olga Felip i Josep Camps], i no de l’Ajuntament”.

  4. Diari de Girona ha dit:

    :: DIARI DE GIRONA 26·02·2014 > Ribas diu que l´Ajuntament no s´ha ni plantejat cobrir el Güell > La proposta apareix en un estudi encarregat pel consistori sobre els quatre rius de la ciutat >
    La proposta apareix en un estudi encarregat pel mateix Ajuntament de Girona, però ahir el regidor d’Urbanisme, Carles Ribas, va assenyalar que l’equip de govern “no s’ha ni plantejat” el possible cobriment del riu Güell. Aquesta opció és pràcticament l’única proposta que l’estudi sobre els rius de Girona emet sobre el tram del Güell comprès entre la rotonda dels Maristes i la del Palau de Fires.
    L’estudi es va presentar fa uns mesos i l’equip de govern va ensenyar multitud de dibuixos de la Girona del futur, amb unes ribes del Ter i de l’Onyar farcides de vegetació i amb gent gaudint de la natura. Ahir Ribas, però, va rebaixar la pretensió d’aquest estudi. Va explicar que es tracta d’un document que tenia per objectiu “servir de base de treball sobre com teixir la ciutat aprofitant els rius”. En aquest sentit, el regidor va assegurar que “actualment no hi ha res definit i que serà el pla director estratègic el que servirà per anar redactant quines actuacions s’hauran d’anar fent en cada zona”.
    Respecte al Güell, va insistir que “no he pensat ni en un debat sobre si s’ha de cobrir el riu Güell”. En tot cas, va apuntar que amb l’estudi i el pla director estratègic han de sorgir idees i propostes “i s’han de debatre i analitzar totes”. A tall d’exemple, va indicar que es podria parlar del cobriment del Güell, d’ampliar i obrir més el riu o netejar les parets dels grafits.
    L’estudi dels quatre rius, redactat per Olga Felip i Josep Camps, proposa aquesta actuació tot assenyalant que es podrien ampliar les voreres de l’avinguda Tarradellas, posar vegetació de protecció del trànsit, carrils bici en els dos sentits i un carril destinat a aparcament. L’avinguda Tarradellas absorbeix gran quantitat de vehicles. Des de fa poc a més, molts dels que surten de l’autopista per la sortida “Girona Oest” i en un futur del pont del Ter.
    Actualment el riu Güell actua de límit entre els barris Devesa-Güell i Santa Eugènia. El president de la primera entitat veïnal, Josep Plazas “Lites”, espera que aquesta opció mai sigui realitat. “Ja n’hi ha prou de fer que la civilització toqui la ?natura. És bonic mirar els rius” i reclama que es facin més aparcaments dissuasius fora de la ciutat per evitar l’entrada de tants vehicles. Diari de Girona va intentar parlar, en diverses ocasions amb el president de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)