/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 20 abril de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.131 | Última actualització: 2.39h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Crònica des de Londres del viatge fi de curs Promoció 2012-2014 de l'IES Santa Eugènia Els estudiants de segon de batxillerat de l’Institut Santa Eugènia han gaudit, des del dia 9 al 12 d’abril, d’uns dies meravellosos a Londres, en companyia de les professores Sílvia Esteve i Dolors Vilamitjana. Ens allotjàrem al Chiswick Court Hotel i aprofitàrem l’estada al 100%, sense presses, però sense pauses: el primer dia contemplàrem la…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Commemoren la reunió que va organitzar la resistència antifeixista a Girona l'estiu del 1936 FOTO: C. RIBERACommemoren la reunió que va organitzar la resistència antifeixista a Girona l'estiu del 1936 FOTO: C. RIBERA
: : Històries > Història del Pla de Ter | 20·07·2006

Girona, 19-J

Carles Ribera |

Sense pensar-ho dos cops, Miquel Gayolà es vestí amb una esgarrapada i, camps a través, s’arribà a , Allà, a la mateixa escala, vivien en Zayuelas, del POUM, i en Vicenç Tarradell, del Partit Sindicalista. També en Dídac, germà del darrer. Intentaren acostar-se al local social, a la Cort Reial, però els avisaren que els militars l’havien pres per la força i, per prudència, decidiren que seria molt més operatiu trobar-se amb els companys al Turín, allà a la vora del Ter. Travessaren l’Argenteria, pujaren al pont de Sant Agustí. Travessaren el carrer de la Galera, per davant del Grup escolar, pel pont de Can Platja i, finalment, arribaren a la Devesa i al Turín.» Aquest text el signava ara fa un parell de dècades Pau Lanao, a partir d’un exhaustiu recull de testimonis directes d’aquell matí del 19 de juliol de 1936 en què un grup d’activistes gironins van organitzar el Front Antifeixista. Setanta anys després, una colla de ciutadans més nostàlgics (en el bon sentit de la paraula) que no pas revolucionaris van rememorar l’inici de la resistència gironina antifeixista al mateix indret on va començar i a la mateixa hora: dos quarts de vuit del matí. Setanta anys després el carrer de la Galera és el d’Anselm Clavé, el pont de can Plaja no tan sols no existeix sinó que el riu que hi passava per sota va ser canviat de lloc de manera que ara el Turín no és «allà a la vora del Ter» sinó a tocar el Güell, i per pocs dies, perquè les màquines ja estan esmolant les eines per convertir en un tros més d’història la plaça de braus gironina.

L’any 1936 la plaça quedava tan allunyada del nucli urbà que, de fet, era al poble del costat, , entre les hortes i el capdamunt de la Devesa. Un lloc prou recòndit per a una trobada perillosa: la rebel·lió militar havia triomfat el dia abans a la ciutat i circular pels carrers, claferts de patrulles de militars, era una temeritat.

Dimecres al matí, l’únic perill eren les mosques negres que van castigar sense pietat la trentena d’assistents a la convocatòria feta per l’editor Quim Curbet al web eugenienc . Setanta anys després costava imaginar el mateix indret en colors setanta anys abans, un temps que els que no hi vam ser retenim a la memòria en blanc i negre. Setanta anys després no hi havia, perquè ja no hi són, en Gayolà del POUM, ni en Zayuelas ni els germans Tarradell del Partit Sindicalista. Ni el cenetista Dimas Bussot, ni l’Expèdit Duran de la FAI, ni el republicà Josep Vila. Sí que hi vaig trobar Joan Olóriz, Josep Saguer, Joan Pluma, Maria Àngels Cabarrocas, Assumpció Hosta, Carme Renedo, Pere Montalban (amb la bandera republicana), Manel Serra, Jordi Vilamitjana, Roger Casero, Maria Mercè Gumbau, Carme Carbó, Pedro García, Joan Vidal i pocs més, tots, segons el mestre de cerimònies, «gent que potser no tenim ànima però segur que tenim cor». Hi va haver una breu lectura de textos de la lluitadora antifeixista Antònia Adroher i un «Visca la llibertat!» ofegat pel trànsit matinal dels conductors apressats cap a la feina.

De tots aquells herois del 19 de juliol només vaig arribar a conèixer en Gayolà (quan ell ja era militant del PSC) i em va bastar una única conversa per deduir que, com li va passar al mateix Gayolà, entre aquell col·lectiu de valents i un servidor hi hauria hagut profundes discrepàncies: ni m’identifico amb la revolució anarquista, ni puc assumir els excessos que alguns (no pas tots: no pas la majoria) van cometre en nom d’una llibertat que van defensar amb més set de revenja que no pas de justícia. Fins i tot em temo que entre els que érem ahir a la plaça hi hauria serioses discrepàncies sobre les meves discrepàncies. Però malgrat tot, ara que s’estén una tendència a repartir al cinquanta per cent les responsabilitats d’aquell conflicte, a igualar culpes, tots els que ahir érem davant la plaça de braus a dos de vuit no teníem cap dubte sobre el fet que en aquell 19 de juliol de 1936, jornada de caixa o faixa, de blanc o negre, de tot o res, el nostre bàndol era el mateix: el dels bons, per més que sabem que la bondat és un material trencadís en mans humanes, i al costat de la raó, encara que la raó, en una guerra, sovint esdevingui la víctima primera. [La crònica · El Punt]

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)