/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 setembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2017), protagonista: 660 anys | 12·05·2008

FOTOS INÈDITES DEL PONT DEL DIMONI
Crònica d’una xerrada amb Dolors Punsí: «les pedres del Pont del Dimoni, per reconstruir-lo»

Quim Torra |

No fa gaire temps, la senyora Dolors Punsí Geladó va anar a. Va veure amb grat el requeriment que qui tingués alguna fotografia del , i volgués cedir-la, seria publicada en el periòdic-e eldimoni.com. A mi se m’ha encarregat que fes un reportatge sobre l’entrega d’aquests documents fotogràfics que teniu davant vostre.

Vista des de la finestra de la cuina dels pisos Santo Domingo el Sabio, els coneguts també com dels Salesians, amb la Catedral i Sant Feliu, al fons. Imatge captada l’any 1967, un any abans del desmuntatge del ; es veu -esquerra- el Col·legi Groc, amb el seu extens pati amb frondosos arbres, i -dreta- es pot entreveure la casa del Dr. Masià FOTO: DOLORS PUNSÍ

La xerrada ha tingut lloc al domicili actual de la senyora Dolors. Algunes de les frases que ha dit m’han quedat gravades per sempre més, i penso ara divulgar-les: «el és part de la meva ànima»; «he viscut vint-i-set o vint-i-vuit anys veient-lo i mai s’esborrarà de la meva memòria»; i «fins a quatre viatges diaris he fet trepitjant els seus rierencs, ha format part de la meva adolescència i joventut».

La nena de la foto és la sra. Dolors, l’any 1955, al . La via del tren Olot-Girona, al seu darrere
FOTO: ARXIU DE DOLORS PUNSÍ

Molt amablement m’ha atès la senyora Dolors, la qual m’ha fet entrega de les fotografies presents. M’ha explicat que era oriünda de la, del «carrer de darrere: l’antic Calvo Sotelo, ara Narcís Monturiol». Ja de més grandeta, va anar a viure al. La vinculació amb de Ter no la va perdre mai, ja que els seus pares tenien un cafè, El Centre, damunt el que era i és encara ara un negoci de vins, a l’actual carretera de. Un bon record d’aquell temps era una coral, la Coral de, que allà mateix feia els seus assaigs dos dies a la setmana. Recorda l’antiga església de de Ter, en un estat ruïnós, després del flagell de la Guerra Civil.

Dolors Punsí, amb un dels seus fills, en el , el 1965 FOTO: ARXIU

Des d’on està feta la foto, el pis del Grup Salesians, on va viure la nostra contertuliana quasi vint-i-vuit anys. Des de 1962 fins a 1990. Allà s’hi va casar i va tenir els seus fills. Fins a la nova retolació del carrer Riu (inici a la Devesa), era llavors carrer d’Orient, precisament al núm. 21.

Davant la fotografia, Dolors, no pot deixar de pensar en els seus records d’infantesa al Col·legi Groc (a l’esquerra de la foto que obre aquesta crònica), que havia estat escola, ajuntament i església, les tres coses, «des dels anys 40 fins a ben entrats els 60», em diu.

No oblida dir-me que «una vegada treta aquesta vista tan esplèndida, a causa de les noves construccions, jo vaig dir-me: “me’n vaig” i així ho vaig fer». I torna a recordar, davant el retrat, els quatre camins que es feien i es fan encara, ara… amb l’asfalt, és clar!

Processó de Corpus al poble de de Ter, any 1947
FOTO: ARXIU DE DOLORS PUNSÍ

I fa una evocació familiar, «amb la meva germana, que ens vàrem treure el carnet de conduir al mateix temps, potser l’època de la foto (1967) ella amb un Simca 1000, jo amb un 600, passàvem damunt del pont, això sí, agafàvem arrencada des de la part esquerra i cap a dalt, la de vegades que ho fèiem! Però és que abans de pujar-hi amb vehicle, l’he passat a peu i amb els cotxets dels meus dos fills!», m’ha confirmat.

Dolors Punsí, Quim Torra (dret) i Antoni Molero, marit de la sra. Dolors, a casa seva FOTO: EL DIMONI

Al comiat m’ha fet un prec: «voldria que quedés constància del meu reclam: les pedres del , desmantellades fa 40 anys, han de servir per reconstruir el pont de fa més de 650 anys, millor a un indret de de Ter, el meu antic poble, o si no a un altre lloc de la nostra Girona».

Així és que faig de transmissor de la seva idea, que té el suport dels eugeniencs i gironins tots.

Quim Torra i Roura -autor de la crònica- és veí de de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’Onda Cero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 90.4 FM, de la 1.15 a la 1.45 del migdia

Imatges del i les seves pedres al Cementiri de de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

1 × four =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)