No fa gaire temps, la senyora Dolors Punsí Geladó va anar a Can Ninetes. Va veure amb grat el requeriment que qui tingués alguna fotografia del Pont del Dimoni, i volgués cedir-la, seria publicada en el periòdic-e eldimoni.com. A mi se m’ha encarregat que fes un reportatge sobre l’entrega d’aquests documents fotogràfics que teniu davant vostre.

	Vista des de la finestra de la cuina dels pisos Santo Domingo el Sabio, els coneguts també com dels Salesians, amb la Catedral i Sant Feliu, al fons. Imatge captada l’any 1967, un any abans del desmuntatge del Pont del Dimoni; es veu -esquerra- el Col·legi Groc, amb el seu extens pati amb frondosos arbres, i -dreta- es pot entreveure la casa del Dr. Masià FOTO: DOLORS PUNSÍ

La xerrada ha tingut lloc al domicili actual de la senyora Dolors. Algunes de les frases que ha dit m’han quedat gravades per sempre més, i penso ara divulgar-les: «el Pont del Dimoni és part de la meva ànima»; «he viscut vint-i-set o vint-i-vuit anys veient-lo i mai s’esborrarà de la meva memòria»; i «fins a quatre viatges diaris he fet trepitjant els seus rierencs, ha format part de la meva adolescència i joventut».

	La nena de la foto és la sra. Dolors, l’any 1955, al Pont del Dimoni. La via del tren Olot-Girona, al seu darrere FOTO: ARXIU DE DOLORS PUNSÍ

Molt amablement m’ha atès la senyora Dolors, la qual m’ha fet entrega de les fotografies presents. M’ha explicat que era oriünda de la Rodona, del «carrer de darrere: l’antic Calvo Sotelo, ara Narcís Monturiol». Ja de més grandeta, va anar a viure al barri de Sant Narcís. La vinculació amb Santa Eugènia de Ter no la va perdre mai, ja que els seus pares tenien un cafè, El Centre, damunt el que era i és encara ara un negoci de vins, a l’actual carretera de Santa Eugènia. Un bon record d’aquell temps era una coral, la Coral de Santa Eugènia, que allà mateix feia els seus assaigs dos dies a la setmana. Recorda l’antiga església de Santa Eugènia de Ter, en un estat ruïnós, després del flagell de la Guerra Civil.

Dolors Punsí, amb un dels seus fills, en el Pont del Dimoni, el 1965 FOTO: ARXIU

Des d’on està feta la foto, el pis del Grup Salesians, on va viure la nostra contertuliana quasi vint-i-vuit anys. Des de 1962 fins a 1990. Allà s’hi va casar i va tenir els seus fills. Fins a la nova retolació del carrer Riu Güell (inici a la Devesa), era llavors carrer d’Orient, precisament al núm. 21.

Davant la fotografia, Dolors, no pot deixar de pensar en els seus records d’infantesa al Col·legi Groc (a l’esquerra de la foto que obre aquesta crònica), que havia estat escola, ajuntament i església, les tres coses, «des dels anys 40 fins a ben entrats els 60», em diu.

No oblida dir-me que «una vegada treta aquesta vista tan esplèndida, a causa de les noves construccions, jo vaig dir-me: “me’n vaig” i així ho vaig fer». I torna a recordar, davant el retrat, els quatre camins que es feien i es fan encara, ara… amb l’asfalt, és clar!

Processó de Corpus al poble de Santa Eugènia de Ter, any 1947 FOTO: ARXIU DE DOLORS PUNSÍ

I fa una evocació familiar, «amb la meva germana, que ens vàrem treure el carnet de conduir al mateix temps, potser l’època de la foto (1967) ella amb un Simca 1000, jo amb un 600, passàvem damunt del pont, això sí, agafàvem arrencada des de la part esquerra i cap a dalt, la de vegades que ho fèiem! Però és que abans de pujar-hi amb vehicle, l’he passat a peu i amb els cotxets dels meus dos fills!», m’ha confirmat.

	Dolors Punsí, Quim Torra (dret) i Antoni Molero, marit de la sra. Dolors, a casa seva FOTO: EL DIMONI

Al comiat m’ha fet un prec: «voldria que quedés constància del meu reclam: les pedres del Pont del Dimoni, desmantellades fa 40 anys, han de servir per reconstruir el pont de fa més de 650 anys, millor a un indret de Santa Eugènia de Ter, el meu antic poble, o si no a un altre lloc de la nostra Girona».

Així és que faig de transmissor de la seva idea, que té el suport dels eugeniencs i gironins tots.

Quim Torra i Roura -autor de la crònica- és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’Onda Cero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 90.4 FM, de la 1.15 a la 1.45 del migdia

Imatges del Pont del Dimoni i les seves pedres al Cementiri de Santa Eugènia de Ter