/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 25 març de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Futbol al Santa Eugènia: set equips futbol-7 Aquest curs 2016-2017, des de l'Institut Santa Eugènia i amb l'Aula Oberta com a pal de paller, ens hem volgut inscriure al torneig que organitza el Consell Esportiu del Gironès. La veritat és que ha estat un èxit total: s'hi han apuntat 77 alumnes d'ESO i hem aconseguit reunir set equips de futbol-7. Els dimarts,…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

... sembla que entris a la part vella de Girona per dins d’una d’aquelles finestres de la casa d'en Miquel Gómez ornamentades amb ceràmica de color blau cobalt, llustrades pel reflex de l’Onyar FOTO: PEDRESDEGIRONA.COM... sembla que entris a la part vella de Girona per dins d’una d’aquelles finestres de la casa d'en Miquel Gómez ornamentades amb ceràmica de color blau cobalt, llustrades pel reflex de l’Onyar FOTO: PEDRESDEGIRONA.COM
: : Opinió > Narhianant :: Pau Mesquita > periòdic-e | 22·02·2017

Finestres a la ciutat

Pau Mesquita | Divuit ponts i sis passeres

Si vols anar en tren fins a les planes de l’Alt Empordà estàs obligat a travessar els quatre rius. Tres d’ells dins de Girona, per Flaçà el Ter. En el cas que surtis des d’algun lloc de Santa Eugènia de Ter pots passar el Güell per una de les dues passeres que hi ha a Can Gibert del Pla, seguint el carrer de Bastiments o pel carrer Balandrau, també ho pots fer per la plataforma dels Maristes, o sinó per la rotonda del pont del Dimoni davant del Col·legi Groc. L’Onyar, en el seu darrer tram abans de l’aiguabarreig, pel pont ferroviari que hi ha en el viaducte a l’alçada de Pedret. Encara que no el puguis veure, el Galligants el superes per tot de carrers que el tapen des del monestir de Sant Pere a la seva lleugera desembocadura. I el Ter, per Sobrànigues, que és com si fos la frontera natural cap a l’Empordà. Aquest de l’ull fins a la gola defineix geogràficament el límit de moltes àrees. Poblacions com per exemple Manlleu que el seu terme municipal és separat pel seu recorregut. I entre la Cellera i Amer. Igual que a aquí l’amplada del llit delimita amb el poble de Sarrià de Ter. En la nostra ciutat en casos igualment els cursos fluvials divideixen barris. La Devesa amb Fontajau, el centre està franquejat per l’Onyar amb el Mercadal, pel nord el Galligants separa Sant Daniel, Santa Eugènia pel Güell amb Sant Narcís. Per això a Girona pots triar almenys entre vint-i-quatre maneres diferents de creuar divuit ponts, sis passeres i carrers que fan la mateixa funció. Alguns sense nom, algunes passeres petites i amagades, o d’altres desapareguts a causa de les importants i problemàtiques avingudes. N’hi ha de senyalats amb la història més antiga, el pont de Pedra, o de la reina Isabel, que conté un fòssil clarament visible de sirènid a prop del carrer de Santa Clara, en un dels seus costats, a la barana; la construcció es va aixecar substituint un altre d’origen medieval, anomenat de Sant Francesc o pont de Framenors, de tres arcs en forma d’ametlla. De transportats a altres indrets, com el del rellotge, germà del de les Peixateries Velles, el vermell de ferro, fet igualment per l’empresa Eiffel, que estava davant de la caseta de la Devesa i que va quedar inservible quan el Güell finalment es va reprogramar el seu recorregut; avui està a Palamós, sobre la riera d’Aubi, se l’anomena pont de Mas Gorgoll. També guardats als magatzems municipals en espera de ser recompostos, el del Dimoni. I de molt esperats i necessaris com és el del barri de Mas Ramada, que afavoriria el camí a l’escola dels veïns. O de plens de fantasia com el d’en Gómez, o pont de la Princesa, que caminant per sobre de la seva esvelta arcada de llom de gat, del passeig de Canalejas a Ballesteries, a la pujada de Sant Fèlix, sembla que entris a la part vella de Girona per dins d’una d’aquelles finestres de la casa d’en Miquel Gómez ornamentades amb ceràmica de color blau cobalt, llustrades pel reflex de l’Onyar.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

3 × 5 =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)