/Esports
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 22 setembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.112 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: JUANJO VALEROS> Dani Vilà: «El bèlit va de bòlit»FOTO: JUANJO VALEROS> Dani Vilà: «El bèlit va de bòlit»
: : Esports > Joc del bèlit de Sant Narcís :: Juanjo Valeros | 05·06·2005

FESTA MAJOR SANT NARCÍS 2005
A Sant Narcís, 1r Campionat del món de bèlit

Juanjo Valeros |

Un dels jocs més sofisticats que es practicaven al pati. El joc consistia en picar, d’una manera peculiar, amb una pala de fusta (cana), un bèlit (petit cilindre de fusta amb els extrems acabats en punta).

Un parells i senars decideix qui tira i qui recull. Per descriure millor el joc, anomenarem equip A als qui llancen i equip B als qui recullen. L’equip A, marca una línia a terra des d’on llançarà el bèlit. El primer llançador tindrà tres oportunitats per picar el bèlit. Per picar-lo correctament, calia donar un cop subtil a la punta del bèlit per fer-lo enlairar i, un cop a l’aire, picar fort amb la pala. Podien passar tres coses: que piqués correctament (llançament), que només toqués el bèlit i això comptava com a una oportunitat fallida (amb tres quedava eliminat), o que piqués a terra, o sigui cana. Les canes s’apuntaven i era bo no tenir-ne gaires. Un cop picava correctament, el bèlit podia ser interceptat a l’aire pels contrincants. Si això passava, el jugador quedava eliminat. En cas contrari, qualsevol integrant de l’equip B podia xutar el bèlit a terra sempre que aquest estigués en moviment. El xuts anaven dirigits fins a la base de llançament. Un cop el bèlit quedava estabilitzat, es procedia a gastar les canes (si en tenia). Utilitzar una cana volia dir posar-se el bèlit a la part superior del peu d’un jugador B i el llançava cap a la base de llançament. En aquest moment el jugador A pot xutar o aturar el bèlit a fi de que aquest s’allunyi el màxim possible de la base.

Un cop gastades totes les canes, el jugador B agafa el bèlit i el llança contra la pala que està a terra, a la base. Si toca la pala, el jugador A queda eliminat. En cas contrari, el jugador A té tres tirs per allunyar el bèlit al màxim de la seva base. L’equip B intentarà agafar el bèlit a l’aire o xutar-lo cap a la base (sempre que aquest estigués en moviment). Un cop finalitzat el tecer llançament, el capità de l’equip A decidia quantes pales hi havia entre el bèlit i la base (les quantitats havien de ser múltiples de 10). El capità de l’equip contrari podia donar-les com a bones o fer-les contar. En aquest darrer cas, un jugador agafava la pala i mesurava la distància. Si la distància era incorrecte (més llarga que la distància real), el jugador A quedava eliminat.

Un bon consell era utilitzar una pala curta per fer els llançaments ja que garantitzava un bon grapat de pales a menys distància, però s’ha de reconèixer que era molt més complicat picar el bèlit. Els bons bèlits eren curts i gruixuts, fets amb fusta de bruc (la més forta), Per recollir, calia posar-se a certa distància ja que un cop de bèlit amb mala llet podia espatllar la jornada. [Extret del programa de la Festa Major 2004]

1r Campionat del món de bèlit 2005

El bèlit és un joc de carrer que va ser molt popular en el durant la dècada dels 70 i dels 80. Ja en el programa de la Festa Major de de l’any passat, es va fer una breu descripció d’aquest peculiar joc i la nostàlgia d’alguns companys ha fet que aquest any es proposés organitzar una exhibició de bèlit, pels que tenim ganes de jugar i pels que encara no coneixen el joc.

Com que vam veure que no hi havia precedent d’un campionat mundial, vam creure oportú disfressar aquest esdeveniment com a 1r Campionat del món de bèlit. De fet ens ho creiem, i els participants de ben segur s’hi deixaran la pell al camp.

El joc consisteix en picar, d’una manera peculiar, amb una pala de fusta (cana), un bèlit (petit cilindre de fusta amb els extrems acabats en punta). [Extret del programa de la Festa Major 2005]

Les regles del joc

Inici
Es traçarà una línia de sortida i, en un punt centrat d’aquesta, un cercle petit per la base. Els capitans de cada equip llençaran el bèlit a la cana situada a la base de sortida, des d’una distància de 20 passes. Qui més s’apropi, sense passar-se, agafarà el torn de llençar.

Partida
Equip A: llançadors / Equip B: recollidors

1a Fase
• El capità de l’equip A serà el darrer jugador en participar.
• Tot l’equip A, menys el llançador d’aquest torn, es col·locarà darrera la línia de sortida.
• El primer llançador plantarà el bèlit a la base i procedirà a aixecar-lo amb un cop i a picar-lo amb la cana en direcció oposada a la línia de sortida.
• L’equip B es situarà a un mínim de 5 passes del llançador.
• El bèlit sempre s’haurà de llançar en direcció, més o menys perpendicular a la base.
• El llançador tindrà tres oportunitats per picar el bèlit (bèlit 1, bèlit 2 i bèlit 3).
• Es compta com una oportunitat cada vegada que la cana toqui el bèlit.
• Si la cana toca el terra i no el bèlit, el cop no es compta.
• Si es fallen els tres intents, el jugador A queda eliminat.
• Un cop efectuat el llançament, si el bèlit és interceptat per l’equip recollidor, el jugador és eliminat i passarà a llençar el següent jugador.
• No es podrà interceptar el bèlit un cop aquest toqui el terra, però sí es podrà aturar o empaitar per part dels jugadors que recullen o el propi jugador que llença.
• Un cop estabilitzat el bèlit a terra, cap jugador el podrà tocar.
• Si el bèlit surt del camp de joc, l’àrbitre procedirà a deixar-lo a terra al lloc que procedeixi (el bèlit és situat verticalment al cap i es deixa caure).
• La posició del bèlit no podrà ser variada en cap circumstància, a menys que l’àrbitre ho consideri oportú.
• Un cop fet el primer llançament, el jugador A posarà la cana a la base.
• El capità de l’equip B decidirà qui dels seus jugadors, o ell mateix, llençarà el bèlit cap a la cana.
• Si el jugador de l’equip B, toca la cana, el jugador llançador quedarà eliminat. Si el llançament queda curt, el llançament posterior es farà des d’aquesta posició. Si el llançament passa de la línia de sortida, l’àrbitre procedirà a deixar-lo a terra a la base pel procediment de deixar caure el bèlit des del cap.

2a Fase
• A partir d’aquest moment, el jugador A tindrà tres oportunitats per allunyar el bèlit de la base (bèlit 1, bèlit 2, bèlit 3).
• La tasca de l’equip recollidor serà la mateixa que en la primera fase.
• Un cop realitzat el tercer llançament, el capità de l’equip A decidirà el nombre de canes que creu que hi ha des d’aquest punt fins a la base. Les canes es comptaran com a múltiples de 5 (5, 10, 15, 20, 25 canes…).
• El capità de l’equip B decidirà si les dóna o no. Si les dóna, l’equip A s’anotarà el total de canes demanades. Si no les dóna, el capità B les comptarà, mesurant la distància amb la cana.
• Si hi són (sempre que no passin de les demanades) les canes es donaran per bones.
• Si no hi són (hi ha menys canes que les demanades), l’equip B s’anotarà el doble de les canes inicialment demanades.
• L’àrbitre donarà fe del còmput de canes.
• Un cop finalitzat el llançament d’aquest primer jugador, cedirà el torn al següent i així successivament fins arribar al capità. Després de la jugada del capità, es donarà el torn de llançament a l’equip B.

Es realitzaran dos torns de llançament per a cada equip. La suma total de les canes aconseguides en aquests dos torns, decidirà l’equip guanyador del Campionat.

Juanjo Valeros és veí del i organitzador del 1r Campionat del món de bèlit

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)