/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 24 febrer de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.267 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Cultura > Club lectura Sant Narcís :: Lluís Gil | 19·06·2010

:: EXCLUSIVA MUNDIAL
«Instantànies urbanes»
[1r Premi de Narrativa Sant Narcís 2010]

Miquel Pascal (El Gatot) |

La mentida

La va mirar als ulls i va mentir. Ella va fingir una mirada emocionada, com les que havia vist a les pel·lícules. Havia sentit a dir que si la miraven directament als ulls no podien enganyar-la.

El sol es ponia per la badia, el cel s’enrogia desafiant els núvols negres que venien de l’est. El mar en calma acaronat per una brisa suau va servir d’escenari per l’acceptació de la proposició solemne. Un espectacle com aquell era el marc que mereixia la declaració d’ell i l’afirmació d’ella. Ell li va agafar la mà i li feu la gran pregunta. Van abandonar-se a l’estètica, es van fer un llarg petó apassionat.

Anys després, i havent convertit les seves vides en un manyoc indescriptible de mentides, no gosaven desfilar el cabdell per no admetre que les condicions de la seva declaració d’amor no van convertir el seu amor en autèntic.

Fum

Feia anys que havia deixat el tabac, però quan s’acostava els dits de la mà dreta al nas encara hi notava l’olor a nicotina.

O tal vegada era un record que no podia delir de la seva memòria, que s’apoderava dels seus sentits i que li vexava la realitat.

Potser, calia tornar a fumar?

Coneixements

Fa un mes vaig acabar el curset d’espants. Ha durat gairebé mig any, dos dies a la setmana, prop de dues-centes hores. He perfeccionat tant la meva tècnica que ara tinc un altre problema. Cada cop que entro en una habitació tots els presents salten esporuguits. Saludo a la dona i la deixo mig taquicàrdica. Els meus fills ploren quan em veuen. Els amics ja no em saluden. I és que sóc un alumne aplicat i ara faig molta por. Espanto sense voler. M’he hagut de matricular al curset per amabilitzar l’aspecte. Desitjo tant començar el nou curset! Espero que no marxin corrents tots els assistents ni que el suspenguin altre cop per falta de quòrum.

Sinceritat

Ella li diu, encesa de ràbia:

-És que no m’escoltes!

Ell li respon vermell com un pebrot:

-És que no calles!

Caminada afortunada

Aixeco la vista i passa pel meu costat. Una breu creuada de mirades, espessa i dolça. Esguard nocturn i pregon, cabells de pou endins. Una brisa carregada d’aroma de lilàs em recorre. Lleu contacte, pràcticament inexistent, intuïció de percepció tàctil. Una camada més enllà deturo el pas i respiro profund, arrítmic. Aquest instant i els 27 batecs de cor posteriors han merescut tota la jornada.

Una bona relació?

Tenen una relació extraordinàriament bona.

S’entenen tant i tant bé que ella li diu una nit mentre l’abraça al sofà; “és com si fóssim el mateix ésser, com si fóssim una sola persona”.

Ell se’n separa. Es mostra agitat i intranquil; “no diguis això, que tinc pànic a la soledat!”

Sense sortida

M’he aixecat amb un mal de cap terrible. Al posar el peu a terra he topat amb una sabata i he estat a punt d’estampar-me contra la tauleta de nit. Miro per la finestra i veig com s’acosten uns núvols negres amenaçadors. Ja ha començat a ploure. Estic molt trista. Brando el cap i no hi veig sortida. El món m’està vencent. No tinc forces per a continuar endavant. Quin calvari. Hi estic donant moltes voltes però no hi ha cap final feliç. Miro la hora. Fa dues hores que m’havia d’haver pres la pastilla antidepressiva.

Insecte

Fa dies que no menja adequadament, s’arrossega per la cúpula dels arbres buscant aliment. Totes les flors que troba tenen un aspecte infecte. La debilitat s’ha apoderat de les seves cèl·lules i no hi ha esperança. L’insecte ho ha començat a entendre. S’acosta a una fulla per reposar i hi desa el seu cos cansat, la força se li escapa lentament. És l’últim dels seus, però ell no ho sap, i els humans tampoc sabran mai la seva espècie.

Set

Era jove i tenia una gran set de coneixement. Sadollava precàriament aquesta ansietat dia rere dia. Finalment va trobar una font de raig ample i abundós cabdal. Gaudí de cada instant, de cada segon, mentre saludava el senyor de les tenebres.

D’un esbós

Va fer un petit esbós, va decidir que li faltava desenvolupar la història i els personatges. La primera forma va evolucionar, el material va transmutar-se i es va engrandir, la cosa prometia. La composició va esdevenir complexa i recargolada al cap d’uns dies.

Havent perdut la frescor original el projecte va quedar aparcat per massa espès. L’artista se sentia desolat, en quin punt entre l’esborrany i l’abús del recurs s’havia d’haver aturat?

Beneficis

El benefici del dubte ha augmentat quatre punts aquest trimestre. Assassins, lladres i mentiders ho han celebrat fins ben entrada la matinada.

Confessió

El capellà li va dir en confessió que s’havia de prendre els anys de maltractes del seu home com una prova de déu, que havia de ser forta i aguantar els avatars de la vida amb estoïcisme, sense renegar de la fe. Els camins del senyor són inescrutables. No podem jutjar la providència, és la que és i supera el nostre enteniment.

Aquella dona enfurida de ràbia i d’injustícia va entrar al confessionari i va clavar-li les agulles de fer mitja a l’estómac un cop i un altre. Cridava: “això també és una prova de déu, ara li toca a vostè pare, la providència, pare! Miri què ha decidit el nostre déu, pare!”

El capellà, cobert de la pròpia sang, va penedir-se d’haver-li donat el consell estipulat pel concili vaticà en tema de violència de gènere i va maleir el seu destí.

Vergonya

Ell és un aficionat que rebufa passió. Sent els colors i quan se sent defraudat s’enfada. Aquest any el seu equip va de mal en pitjor. L’últim partit ha estat una gran decepció i es presenta a l’entrenament del dia següent.

Ensenya una pancarta on hi ha escrit que els jugadors són uns mediocres i que no saben fer res ben fet, que n’haurien d’aprendre de la seva afició. Els jugadors se l’han mirat i han dibuixat un somriure que ha acabat en riallades.

L’aficionat ha tornat indignat a casa, sense adonar-se’n encara que en la seva pancarta hi havia set faltes d’ortografia.

Somni

Acluca els ulls i somia que és un altre. Un altre sense el seus complexes ni les seves pors, més alt, més guapo i més intel·ligent.

Es desperta i descobreix al mirall que és l’altre que ha somiat. Una gran por l’inunda i desitja intensament tornar a ser ell mateix.

Els desitjos no donen resultat, així que decideix invertir el procés.

Acluca els ulls i somia que és ell mateix.

Noms

El govern està discutint sobre un conjunt de noves lleis, però no es posen d’acord.
Parlen de castració química dels pederastes, però aquesta paraula fa mal efecte. Valoren un transvasament, però això crea rebuig en certs col·lectius i tampoc serà apropiat anomenar-lo així. Línies d’alta tensió, reformes estructurals i de carreteres, resolucions punitives sobre l’ús de l’aire…

Després d’una setmana tancats en els despatxos de la plaça sant Jaume han arribat a la conclusió que és el vocabulari el que no és adient: els projectes són correctes i necessaris per la societat, només cal donar-los una terminologia nova i esperar que el nom faci la cosa.

De plat a tapa

Ha tingut relacions llargues amb un final descoratjador; retrets i pressions coronàries agudes. Ara sacrifica un futur ple de permanent hedonisme a canvi d’un plaer immediat sense perspectives.

Les relacions continuen acabant igual, però la quantitat de mal de cor que ha de suportar ha disminuït. Ja se sap que el contacte fa l’efecte.

Reunits

El consell de direcció s’ha reunit. Han de decidir noves mesures per augmentar els beneficis. Reducció de personal combinat amb l’optimització dels recursos. En acabat ho celebren amb un copiós sopar. I un augment de sou, que bé que se’l mereixen després de tant d’esforç!

Enganyat

El meu odi desconfiat va començar un migdia qualsevol. Vaig mirar per la finestra i feia un sol espectacular. Vaig sortir alegrament a màniga de camisa. El vent fred es va clavar per tot el dors del meu cos i em va provocar una galipàndria de rècord Guiness. Vaig concloure que si el món ens pot enganyar, mostrant-nos una cara amable i oferint-nos després tanta crueltat, tothom ens pot enganyar.

A partir d’aquest punt, no ens podem refiar de res ni de ningú, que ens esperen darrera qualsevol porta per enfonsar-nos, per provocar-nos ragera de nas. No ho penso consentir.

A la merda

El noi s’acosta a la noia que seu sola a la taula del fons del bar musical. Ell seu i intenta intercanviar algunes paraules, però ella li aboca el combinat que prenia per sobre i l’engega. Després de tota la nit utilitzant tàctiques subtils, tàctiques descarades, i fins i tot tàctiques desesperades, ara aquell borinot li ve a tirar la canya a les cinc de la matinada. A la merda!

Estar

Estem, i hi estem bé. Se suposa que son vacances i hem de gaudir de cada moment, aprofundir en l’instant, sadollar matí, tarda i nit. Allargar les hores, notar el baf dels minuts, l’alè de cada segon. Quina pressa tens?

Si un avorriment es fa massa palès i t’hi reveles et faran notar que ets una víctima de la impaciència. L’uniforme del temps lliure no permet ni la més mínima taca. Ara mateix noto que m’estic embrutint per generació espontània i sé qui m’ho assenyalarà educadament. Oi tant; “ja vols marxar?” és millor marxar o quedar-se? Què representa l’opció òptima del bon ociós? Romandre impossible o negar-se a romandre?

Mendicitat

El policia li exigeix al mendicant que li ensenyi el sopar. L’home, assegut a terra rebusca algun tros de pa o una mica de cansalada que hagués quedat en un racó de la seva motxilla. Va fitant nerviosament el rostre del policia, cada cop més sever, amb símptomes evidents de pèrdua de paciència. Li suplica una prerrogativa, que segur que és en alguna banda el seu sopar. El policia no aguanta més i li clava la porra a l’espinada mentre impropera paraules ofensives i malsonants. Ha estat ben entrenat a l’acadèmia, l’han format per no deixar-se emocionar i l’han advertit de les múltiples argúcies que utilitzen els qui mendiquen. I la llei és molt clara, qui no té menjar a sobre és un mendicant i cal eradicar-los costi el que costi. Construïm una societat moderna i polida.

Cosa de poetes

El poeta presenta el pròxim vers. Diu que el sentit és senzill i que tothom captarà l’agudesa implícita. Ell comença a suar; li costen les humorades implícites, té més facilitat pels acudits explícits. El poeta acaba de recitar i el públic ho celebra amb sonores riallades. Ell riu també, cobert d’una suor freda.

Aigua

Està comprovat científicament que gran part del nostre organisme és aigua. I també es diu que som el que mengem, crec que aquesta sentència és pot fer extensible al que bevem, també. Per tant; si som aigua, l’aigua que ens envolta serà un reflex del que som.

Veiem al nostre voltant aigua salvatge i vigorosa, abundant, desfermada muntanya avall, o aigua retinguda contra la seva voluntat, estancada i plena d’un color verdosenc?
Veiem aigua neta i clara baixant serena per meandres enmig d’un prat o veiem l’espuma a les piscines de les depuradores, que no és més que el nostre rastre imprès en el líquid que som nosaltres?

Entendre el nostre interior, a vegades, és resultat d’un bon anàlisi de l’exterior, de la nostra petjada.

Perseguint somnis

La presentadora dels informatius era el seu somni, seguia la informació política amb deliri a través dels ulls platejats que l’embogien. Però per aconseguir ‘amor de la presentadora tenia clar que abans s’havia de posar al seu nivell, havia de triomfar, havia de fer carrera.

Ell ha escrit i dirigit una pel·lícula que ha estat un notable èxit i gràcies a això assoleix un nou estatus social. Guanya diners i respecte. La gent el para pel carrer i el felicita. Gaudeix cada moment al màxim.

Finalment un dia coneix a la presentadora en un cocktail i quan se la troba cara a cara la veu poca cosa al costat del seu talent.

El jove cineasta és el somni de la presentadora dels informatius, però per aconseguir-lo creu que haurà de millorar la seva posició social.

Natura de les lleis

L’home de lleis es presenta davant els delinqüents que han infringit les ordenances. Els reclama obediència i manté una actitud ferma. La llei ens empara a tots, i ell hi professa una fe inesgotable. La seva creença es va diluint quan aquells homes i dones li tenyeixen la camisa de vermell tomata podrida i d’ou passat i pudent. Les seves rialles tampoc les entén, la burla de l’autoritat no es tolera. Que potser la llei en ella mateixa no és prou forta per fer-se respectar? Això no li ho havien previst a la universitat.

Sense dubtes

Té la mirada fixa a l’horitzó. Les espardenyes l’esperonen i marca un pas decidit i valent. La pols del camí no el fa ni pestanyejar. Té una mica de gana i mira dins del sarró: hi ha determinació, força, arrogància, decisió, resolució, i no, no hi ha dubtes.

A mig camí

El seu superior li va fer un comentari que no va acabar d’entendre. Era una mica dur d’orella i acostumava a respondre amb un ample somriure i una afirmació amb el cap. Es veu que aquesta no era la resposta que esperava el seu cap ja que dos dies després era acomiadat.

Ara ha millorat el seu gest, que es troba a mig camí entre la indiferència i una educada asserció estèril de difícil classificació. No aconseguiria cap ascens ni cap contacte social amb els seus companys, però evitaria que el tornessin a fer fora. Només per això ja se sentia satisfet d’ell mateix.

Exactitud

Vaig ser tant exacte expressant la meva opinió que el meu oponent no va dubtar en construir-me en la meva cara un massís muntanyós. Vist al detall es diria que pot ser Montserrat i tot.

Amunt i avall

Carrega una caixa buida de la secció d’expedició a la de comandes. Parla amb un dels empleats d’aquella divisió i en retorna amb la mateixa caixa. Fa veure que l’obre, que n’extreu el contingut i que hi col•loca un nou material. Nota l’esguard del seu cap que observa els treballadors des del seu despatx elevat. I marxa altra vegada, ara cap a producció. I és que no hi ha feina, però cal dissimular-ho i pretendre que sí que n’hi ha de feina, no fos cas que es fes evident la incompetència organitzativa dels seus caps.

Paper a la paret

Van fer la visita al pis. A l’anunci anunciava que era un apartament de seixanta metres quadrats. Quan van obrir la porta van haver d’entrar de perfil perquè les habitacions eren minúscules. L’única explicació fou que els antics propietaris havien anat empaperant l’espai fins a la sacietat i no s’havien preocupat mai de treure el paper vell.

Semàfors

L’ajuntament ha publicat un nou edicte revolucionari. Un estudi va concloure que els ciutadans es mantenien aïllats els uns dels altres, que el contacte humà havia desaparegut. Per tant, la freqüència de pas als semàfors de peatons s’ha augmentat a 7 minuts a fi que s’iniciïn converses entre els vianants que volen creuar, encara que sigui per avorriment o per maleir el nou edicte.

El guru

El guru transmet saviesa, un esperit noble i lluminós. Fa anys que es dedica a predir els canvis econòmics a tots nivells. És tant i tant respectat que fins i tot quan s’equivoca els indicadors transmuten per no deixar-lo en mal lloc. Ara, després passa el que passa.

Miquel Pascal i Pujadas, El Gatot -pseudònim-, és veí d’Olot i mestre a l’escola Volcà Bisaroques

Miquel Pascal, d’Olot, va guanyar el primer premi del 5è concurs de narrativa convocat per l’Associació de Veïns Sant Narcís i el Punt de lectura de Sant Narcís – Club de lectura Sant Narcís amb l’obra Instantànies urbanes. El segon premi va estar atorgat a Oriol Ponsatí-Murlà, veí de Sant Narcís, per l’obra I no saber què fer-ne. 10 microcontes

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)