![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Quan comences el batxillerat saps que arribarà el dia que hauràs d’escollir tema pel treball de recerca. I com que també saps que et costa bastant decidir, comences a donar-hi voltes. Però com més hi penses, menys clar ho veus, fins que decideixes deixar-ho estar un temps i et proposes pensar-hi més endavant. Ha de ser un tema que et toqui de prop i que t’interessi, però no se t’acut què pot ser. De cop un dia veus un anunci a la televisió sobre la recollida selectiva i se t’encén la bombeta. A casa recicleu, t’interessen els temes relacionats amb el medi ambient i, a més, podria estar bé centrar el treball al teu barri. Sembla que, de cop, ja tens el més difícil fet i et quedes descansada. Però després t’adones que tot just acabes de començar.
> El reciclatge a Can Gibert del Pla [clic aquí]
Arriba un moment en què tothom et pregunta pel treball de recerca; tots s’interessen per saber sobre què el faràs i com el planteges. Hi ha gent que tracta temes d’actualitat, o que fa un treball al voltant d’una de les seves aficions, com ara la música o un esport. També n’hi ha d’altres que trien un fenomen que els afecti de prop, com ara una malaltia pròpia o la d’un familiar. Et sorprèn que tothom trobi molt original fer un treball de recerca sobre un tipus de música, una malaltia o un autor modernista. En canvi, quan els dius que el teu treball de recerca tracta sobre el reciclatge, tots et miren com si de sobte t’haguessis convertit en una barreja entre un llibre d’ecologia i una campanya de sensibilització ambiental.
Llavors és quan comences a defensar-te dient que el teu treball no té per què ser més avorrit que els altres, i que reciclar és tan o més necessari que moltes de les coses que a ells els poden interessar. Aleshores t’adones de la falta de conscienciació que hi ha en el teu entorn quotidià, i si primer pensaves que potser aquest podia ser un bon tema pel teu treball de recerca, ara ja no en tens cap dubte. Saps perfectament que cal fer feina per explicar a la gent la importància de reciclar, i també vols saber fins a quin punt arriba la falta d’informació i d’ecologisme al teu barri. Això sí, a hores d’ara ja t’has convertit en l’ecologista de la colla.
En començar aquest treball em vaig proposar fer-lo constar, bàsicament, de treball de camp i les corresponents memòries escrites. Vaig pensar que tractar un tema dinàmic com és el reciclatge només cercant informació a internet i biblioteques no era el camí a seguir. Així, vaig planejar visitar les plantes de triatge que corresponen al barri, així com la incineradora, una planta de compostatge i un dels abocadors (tot i que aquests dos últims no van ser possibles). També he visitat una de les dues deixalleries mòbils i la deixalleria fixa de Mas Xirgu, i he inclòs en el treball una interpretació de les dades numèriques de la recollida selectiva en els últims anys. A més, he fet un cens molt visual dels contenidors actuals del barri, valorant el seu estat i l’ús que se’n fa. També he visitat el Centre cívic Santa Eugènia, on m’han donat informació sobre campanyes de sensibilització recents. Per últim, he passat unes enquestes a la població del barri per conèixer el nivell de conscienciació que hi ha respecte el reciclatge.
No obstant, també he obtingut informació a través d’internet, per exemple per conèixer la composició dels diferents tipus de residus, cosa que m’ha ajudat a entendre millor el procés de tractament d’aquests.
Un dels problemes que m’he trobat és que les visites a algunes plantes només es podien fer a partir del setembre, i això ha impedit acabar el treball abans de començar el curs, que era el meu propòsit inicial. Tot i així, el mes de juliol he complert bastant amb el que m’havia proposat i el mes d’agost m’ha servit per redactar, passar a net les memòries escrites i preparar les últimes visites pel setembre. Les enquestes les he realitzat durant el mes d’agost, mentre feia la memòria.
El problema més gran amb què m’he trobat ha estat que en alguns llocs no m’han atès com hauria volgut i no ha estat possible concertar una entrevista amb l’Ajuntament (tal i com m’havia proposat), ni visitar la planta de compostatge i l’abocador de Solius. No obstant, també hi ha hagut persones que m’han ajudat molt, gràcies a les quals puc dir que estic contenta amb el resultat final que he obtingut.
> El reciclatge a Can Gibert del Pla [clic aquí]
Gemma Vilanova Sánchez és membre del Consell de redacció d’eldimoni.com/elsmilipico