![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El nostre estimat riu, en una imatge d’arxiu del 6 de març de 2010, des del , a l’altura del carrer Maçana FOTO: EL DIMONI
Ha passat un mes rodó des que el 25 de febrer vaig cometre la gosadia de publicar un article d’una pàgina sencera en El Punt Avui i en
Però sí que voldria ressaltar alguna cosa. Si jo fos tècnic municipal (extern o intern) estaria francament preocupat. En l’article no citava cap nom que no fos el dels autors de l’estudi o els dels tècnics municipals d’urbanisme que el signen públicament. Cap d’ells ha tingut la deferència de defensar en aquestes planes els seus criteris a l’hora de dibuixar les dues propostes denunciades. I no és elegant. Podria ser que no hagi sabut veure la seva bondat i m’agradaria que m’ho expliquessin, estic en el meu dret i el reclamo. I no perquè l’encàrrec a la parella d’arquitectes hagi estat pagat amb diners de tots els contribuents ni perquè l’àrea d’urbanisme (com totes) estigui al servei dels gironins, sinó perquè en democràcia el debat sempre és saludable i estimulant, i més, quan afecta el territori que trepitgem diàriament, l’espai que veïns i veïnes estimem i fem nostre pel fet d’habitar-lo. No és just, de cap de les maneres, amagar-se darrere del lícit debat polític quan estem parlant de propostes tècniques, urbanístiques en aquest cas.
Dic que estaria preocupat si fos tècnic després de llegir, aquests dies, dues afirmacions de dos regidors sobre dos temes de ciutat, curiosament radicats a l’antic municipi de