Eric Vila és un júnior del Barça que va començar al Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET), però ja en edat infantil va fitxar pel club blaugrana. El seu pare, Claudi Martínez, havia estat professional i havia jugat al Barça, cosa que vol dir que portava el bàsquet a la sang. Eric Vila va ingressar a la Masia i va continuar una progressió excel·lent. Sobre el paper tenia tots els números i estava cridat a ser un dels joves que fan falta al primer equip del Barça: de la casa, català, amb qualitat i MVP del campionat d’Espanya i de l’Eurolliga. Què és, doncs, el que el porta a marxar a la Universitat de Texas A&M (NCAA), als Estats Units, i deixar enrere el que podia ser com un conte de fades al Barça? Per mi hi ha tres factors determinants. En primer lloc, que tot i debutar en l’ACB amb 16 anys i 6 mesos i ser un dels júnior amb més futur del Barça només ha jugat 4:45 minuts en tota la temporada a LEB Or tenint, potser, menys protagonisme que altres joves, sigui pel que sigui –segur que hi ha raons suficients perquè és en edat júnior–. També em consta que fa un any l’entorn del jugador (representant i mare) va demanar parlar amb els responsables del bàsquet del Barça per saber quin era el projecte de futur abans de prendre una decisió. Aquesta reunió no es va produir mai. El contracte que li proposaven des del bàsquet de base per continuar la seva progressió de blaugrana va quedar aturat en no veure prou interès dels mandataris del club. I per acabar, cal recordar que en una Universitat els estudiants no cobren. Per tant, el jove deixarà d’ingressar força diners. Tot i que el Barça en els últims dies ha intentat que no marxi, sembla que la decisió ja està presa. Penso que l’Eric Vila i els seus no s’han cregut l’aposta. El Barça potser ara sí que vol fer una aposta ferma pels joves de la casa al primer equip. Però per guanyar-se la credibilitat caldran més fets que paraules.