/Esports
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 21 agost de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.080 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Carles Teixidor al cor de Girona FOTO: JOEL MEDIRCarles Teixidor al cor de Girona FOTO: JOEL MEDIR
: : Esports > Notícies i retalls de premsa | 29·01·2013

:: ENTREVISTA A CARLES TEIXIDOR
L’expresident del Girona: «El futbol femení pot tenir futur, però hi has de dedicar moltes hores»

Joel Medir |

Carles Teixidor és un home molt conegut a Girona pels molts vessants de la seva activitat. Professionalment, es va dedicar, fins a la seva jubilació, a l’assessorament d’empreses. Durant vuit anys va ser directiu del Girona FC, entitat que va presidir de 1993 a 1995, en uns moments certament difícils per al club. Fins i tot va escriure un llibre: Històries de l’Immortal (El gos del llaurador que no fa ni deixa fer) (2007). Ara ha creat Gerunda FC, una associació que es dedicarà al foment de l’esport base, i que debutarà amb una escola de futbol femení a la ciutat dels quatre rius.

– Per què ha tornat al món del futbol a través del futbol femení?

– Potser sóc massa gran per dedicar-me a temes futbolístics de més envergadura. En canvi, desenvolupar un projecte que ajudi a nenes, a partir de cinc anys, a jugar a futbol no és tant feixuc, però també és molt important.

– Així descarta totalment tornar al Girona FC?

– No fa gaire temps em van oferir un càrrec en el club. No ho vaig acceptar perquè crec que ha de ser per a gent més jove i amb ganes d’encetar nous projectes.

– Vol dir que la dedicació ha de ser totalment exclusiva?

– Hi has de dedicar molt de temps que treus de la família. Girona té una mancança de futbol base femení i ara em vull dedicar a aquest vessant.

– Com es va arribar a plantejar fer un projecte de futbol base femení?

– Quan jo vaig ser president del Girona, ara fa 20 anys, vaig crear l’Escola de futbol del Girona. Vaig voler fer equips femenins i no vaig poder perquè, en aquella època, venien moltes poques noies. Les integràvem en els equips masculins i això causava problemes logístics. Han passat els anys i el Girona té una secció de futbol femení, però dediquen més temps als dos equips d’elit que a la formació.

– O sigui que considera que el Girona té el futbol base femení una mica abandonat?

– L’únic club que realment ha apostat pel futbol femení és l’Estartit. M’han donat tot el seu suport, tant tècnic com logístic, i m’han demostrat que el futbol femení pot tenir futur, però hi has de dedicar moltes hores. Has de trencar els tabús dels pares per què la nenes juguin a futbol.

– Creu que és possible que el futbol femení acabi triomfant a Catalunya?

– A Alemanya, Noruega i Austràlia el futbol femení ja té la mateixa fama que el masculí. Aquí hauria de passar un miracle. En l’acte de presentació ens ha acompanyat Ester Sullastres, portera actual del Barça, subcampiona d’Europa i internacional. És una de les poques jugadores d’elit de les nostres comarques. Amb aquest projecte volem que en surtin més.

La seva etapa de president del Girona FC

– Com recorda la seva etapa de directiu i, posteriorment, de president del Girona?

– En tinc un record nefast, tot i que hi vaig entrar amb molta il·lusió. Vaig ser directiu de peu, d’aquells que es passen el dia buscant socis. M’ho vaig passar molt bé perquè érem un grup d’amics. Però, llavors vaig ser vicepresident i president en un moment en què el club tenia una greu crisi econòmica.

– O sigui, els problemes econòmics el van impedir gaudir més d’aquesta etapa?

– Els meus companys de junta i jo hi vam posar diners de la nostra butxaca. Eren anys molt dolents, i l’Ajuntament no tan sols no ens ajudava, sinó que ens posava pals a les rodes.

– De fet, tot això és el què explica en el seu llibre «Històries de l’Immortal»?

A la imatge del dia de la presentació d’Històries de l’Immortal (El gos del llaurador que no fa ni deixa fer) Quim Torra -el negre-, Carles Teixidor i Lluís Bosch Martí FOTO: EL DIMONI

– Sí, el Girona va tirar endavant gràcies a un grup d’entusiastes. En aquell moment, les institucions van apostar pel bàsquet. A més a més, el club estava mal vist a la ciutat per part de l’Administració local, per sort vam anar tirant.

– Creu que el Girona hauria de fer un esforç per recuperar el camp en propietat?

– Per les males gestions del club, l’Ajuntament es va quedar el camp en propietat. Recuperar-lo ara és impossible. Seria partidari de fer un camp nou en un altre lloc. Va haver-hi un president, no fa gaire, que va presentar un projecte que no costava ni un euro a l’Ajuntament, amb condicions d’explotació per als locals comercials. Era fantàstic, però el consistori va dir que no.

– Si es plantegés la possibilitat, on faria el nou camp?

– Anys endarrere, quan es va fer el projecte de les Ribes del Ter, on hi ha el pavelló de Fontajau, hi anava el camp del Girona. Es va presentar a la Unió Europea i es va atorgar una subvenció per dur-lo a terme. Quan va ser el moment, l’Ajuntament va esborrar del plànol el camp de futbol. Arran d’això, l’Ajuntament va haver de tornar un grapat de milions a la Unió Europea.

– Què n’opina del moment actual del Girona? Creu que pot pujar directament, disputar el play-off o ho veu com un somni?

– A principi de temporada, tothom t’hauria dit que era un somni. No només això, sinó que l’aspiració era que mantinguéssim la categoria. Hem de ser coherents i viure diumenge a diumenge. El problema és que, tot i estar en una posició privilegiada, no hi ha gent al camp. És vergonyós que hi hagi quatre mil persones en un Girona-Vilarreal!

– I això a què creu que és degut?

– Hi ha diversos factors: l’afició del Girona és molt freda i Girona és una província rica. La gent pot anar el matí a esquiar a la Molina i a la tarda a banyar-se a la platja. Tenim moltes altres activitats: des de bàsquet fins a handbol, entre d’altres. Aquí, primer és el Barça i després, el Girona. A més a més, hi ha futbol cada dia per televisió.

– Així creu que els horaris no són tan importants com es diu?

– L’important seria que l’horari fos unificat. Amb tants horaris diferents la gent perd el nord. La solució del futbol és rebaixar el nombre d’equips de primera i segona i que els partits de televisió siguin de pagament.

– Com recorda l’eliminatòria contra el Vilarreal, el Salamanca i el Linense?

– El primer partit va ser a casa contra el Vilarreal i vam perdre. Hi ha una anècdota molt curiosa: a la porteria del gol sud, la línia no era recta, feia una muntanyeta. Però no podíem arreglar-ho nosaltres, ho havia de fer l’Ajuntament. Aquell dia, hi va haver una pilota que va tocar el pal i es va quedar parada a la muntanyeta. Si aquesta pilota entra, pugem. Després hi va haver la història de la compravenda de partits, de la qual ja se n’ha parlat molt.

– Què n’opina de l’actual situació institucional del Girona FC?

– El Girona és actualment una SAD. Hi ha un president i no seria correcte que jo parlés de la propietat actual.

Joel Medir i Hereu és veí de la,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES i del Col·legi Montfalgars

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)