/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 13 desembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 27·09·2017

Emigrades

Jordi Arbonès (Nif) | República de les dones

Hi va haver un dia, fa temps -algú se’n recorda dels negres del Maresme?- quan la vida a Catalunya va començar a canviar. Duíem temps, des dels anys trenta, que els emigrants eren espanyols. De cop va començar una altra dinàmica, la majoria eren marroquins. Llavors hi va haver una controvèrsia a les institucions. El dia a dia, canviava. Representava que la vida, la nostra, no havia d’estar sotmesa a aquests canvis. Descobríem que, a París o a Londres hi havia barris sencers d’emigrats o de fills d’emigrats. Enteníem que eren Estats que havien d’aguantar un pacte, la culpa d’haver estat colonialistes. A Catalunya el problema dels nous emigrats representava desconcert i que s’acabessin enfrontant entre ells. No va passar. Tot això passava abans dels talibans d’Al Qaeda o d’Issis. Abans de la màfia russa i de l’albanokosovar. Havia caigut el mur de Berlín, s’havia trencat la resclosa. L’emigrat pel fet de ser-ho no és mala persona. La societat catalana, associacions i gent de bon viure, es va activar a l’hora de que hi hagués pau social. Recordeu lluites al carrer, sobretot a Barcelona, entre pobres i per lluitar a favor d’un territori d’influència entre gambians i sud-americans? Venda de droga i prostitució. Sí parlem de bars de putes parlem seriosament perquè en aquest territori para-legal s’ampliava l’oferta. Els emigrats són gent normal que vol viure d’una manera normal. Als que sobreviuen, dels vaixells i camps de concentració, els etiquetem de perillosos. Les màfies no tenen color. Vagi aquest escrit perquè la Generalitat actuï, que prengui a les dones, musulmanes, animistes o cristianes a sota de la seva empara. Avançar políticament a favor de la dona i només pel fet de ser-ho. Una mena de feminisme modern que implica anar a la contra de prejudicis. Fent lleis i, sobretot, acció directa en contra de l’horror que passen les dones catòliques, musulmanes o de cap altra religió. La doma com un bé. Algú ha de prendre decisions, no pot ser que les dones assassinades a l’Estat espanyol i els morts en accidents de trànsit siguin només estadístiques. Defensar la dona i, sobretot la dona emigrada, hauria de ser prioritari. La llei hauria d’anar a favor seu. Ara, no se la contempla massa, és una curta, malgirbada i plena de forats negres. Algú i des de la Generalitat, hauria de legislar a favor de la dona, sigui l’emigrada o no. Quan la vida sigui, més o menys, el que desitgem, encara se’ls haurà de defensar més. Llei valenta i sense retorn. Civilitzada. Aquesta és la República en la qual vull viure. Un lloc seriós respecte de les dones: totes.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)