/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 juny de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.657 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico L'INS Santa Eugènia finalitza el curs amb la graduació dels estudis postobligatoris, dmà Tot allò que comença té un final. L'Institut Santa Eugènia, de Girona, celebra l'acte de graduació dels alumnes dels estudis obligatoris demà -dilluns 25 de juny- en el Teatre Reparada Domènech del Centre cívic del barri de Sant Narcís. El propòsit és fer un reconeixement als alumnes que finalitzen una etapa educativa en aquest curs…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 27·09·2017

Emigrades

Jordi Arbonès (Nif) | República de les dones

Hi va haver un dia, fa temps -algú se’n recorda dels negres del Maresme?- quan la vida a Catalunya va començar a canviar. Duíem temps, des dels anys trenta, que els emigrants eren espanyols. De cop va començar una altra dinàmica, la majoria eren marroquins. Llavors hi va haver una controvèrsia a les institucions. El dia a dia, canviava. Representava que la vida, la nostra, no havia d’estar sotmesa a aquests canvis. Descobríem que, a París o a Londres hi havia barris sencers d’emigrats o de fills d’emigrats. Enteníem que eren Estats que havien d’aguantar un pacte, la culpa d’haver estat colonialistes. A Catalunya el problema dels nous emigrats representava desconcert i que s’acabessin enfrontant entre ells. No va passar. Tot això passava abans dels talibans d’Al Qaeda o d’Issis. Abans de la màfia russa i de l’albanokosovar. Havia caigut el mur de Berlín, s’havia trencat la resclosa. L’emigrat pel fet de ser-ho no és mala persona. La societat catalana, associacions i gent de bon viure, es va activar a l’hora de que hi hagués pau social. Recordeu lluites al carrer, sobretot a Barcelona, entre pobres i per lluitar a favor d’un territori d’influència entre gambians i sud-americans? Venda de droga i prostitució. Sí parlem de bars de putes parlem seriosament perquè en aquest territori para-legal s’ampliava l’oferta. Els emigrats són gent normal que vol viure d’una manera normal. Als que sobreviuen, dels vaixells i camps de concentració, els etiquetem de perillosos. Les màfies no tenen color. Vagi aquest escrit perquè la Generalitat actuï, que prengui a les dones, musulmanes, animistes o cristianes a sota de la seva empara. Avançar políticament a favor de la dona i només pel fet de ser-ho. Una mena de feminisme modern que implica anar a la contra de prejudicis. Fent lleis i, sobretot, acció directa en contra de l’horror que passen les dones catòliques, musulmanes o de cap altra religió. La doma com un bé. Algú ha de prendre decisions, no pot ser que les dones assassinades a l’Estat espanyol i els morts en accidents de trànsit siguin només estadístiques. Defensar la dona i, sobretot la dona emigrada, hauria de ser prioritari. La llei hauria d’anar a favor seu. Ara, no se la contempla massa, és una curta, malgirbada i plena de forats negres. Algú i des de la Generalitat, hauria de legislar a favor de la dona, sigui l’emigrada o no. Quan la vida sigui, més o menys, el que desitgem, encara se’ls haurà de defensar més. Llei valenta i sense retorn. Civilitzada. Aquesta és la República en la qual vull viure. Un lloc seriós respecte de les dones: totes.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)