Xiroi és un adjectiu que vol dir “eixerit”, “animat”, “de temperament alegroi”, “trempat”. L’origen d’aquest mot duu, a través del mallorquí “xoroi”, “eixoroiar” i “eixorellar” al llatí “ex-auriculare”, amb el significat de “treure la son de les orelles”. Això, exactament això, és el que aconsegueixen cada vegada que trepitgen els carrers els Xirois, el grup de percussió, xanques i malabars de Santa Eugènia de Ter.

El grup, format per nois i noies d’entre 14 i 16 anys, es va gestar el novembre de 2006 a l’abric de l’IES Santa Eugènia, concretament de l’AMPA i, més concretament, per l’empenta i la direcció de Ramon Macaya i Dani Furtet. Instruïts al començament pel colombià Homero Cortes i l’Olga, tots dos membres de la Banda del Surdo, en dos anys d’actuacions, els nois i noies dels Xirois s’han guanyat a pols un reconeixement unànime.

Han actuat a diferents indrets i en tota mena d’espectacles: al Festival de la Cançó Catalana de Sant Jordi 2007 de l’IES Santa Eugènia; a l’Inund’Art 2007; a les festes del Pla Educació i Convivència (PEiC); a la Festa de la batucada de Banyoles; a la Festa Major de La Florida (Florida Jove); a la Festa Major de Santa Eugènia de Ter (2007 i 2008); a la inauguració del curs d’Educació i Psicologia de la UdG; a la Festa Major de Medinyà; al Dia Internacional dels Drets dels infants a l’Hospitalet de Llobregat (2007); a les Fires i Festes de Sant Narcís (2007 i 2008); a La Marató de TV3; al Carnestoltes del CEIP Montfalgars; al Palau de Congressos-Auditori de Girona, en la festa contra el tabac 2008; a la Timbalada de Sitges Sonrisas de Bombay organitzat per Markatú Batucada… El proppassat juliol de 2008, en el 3r Concurs de percussió de Barcelona que es va celebrar al Guinardó, els Xirois de Santa Eugènia de Ter van quedar tercers en la categoria lliure «per la seva energia, posada en escena i ritme».

Els protagonistes són alumnes de l’IES de Santa Eugènia, joves plens de força i ganes de Santa Eugènia de Ter, que inverteixen dies i hores a buscar la perfecció: la Claudia (rumbera); en Jordi i l’Oriol (caixes); l’Aniol G., en Juanfra, la Uraida, la Gemma, l’Abel, l’Anna i la Lesya (toms aguts i greus); en Pau, en Guille, en Johna i la Laura (surdos); l’Ivan, la Maria, la Manoli, l’Alberto, la Diana, la Judith, la Rocío i l’Aura (xanquers i malabaristes). El grup està treballant ara mateix en dues línies: la consolidació d’una pedrera de timbalers i xanquers amb alumnes de 1r i 2n de l’IES i la creació d’una Associació Juvenil, que aplegui, no només els músics, sinó que també els joves amb inquietuds de Santa Eugènia de Ter.

La música en viu i en directe, popular i al carrer, és un dels darrers llenguatges globals que existeix. Aquesta música té el poder d’ajuntar, de crear vincles, de promoure complicitats; té el poder de conscienciar, de transformar. Cal confiar plenament en aquests joves: en les seves mans hi ha l’esperança d’una ciutat millor. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines