/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 31 octubre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.325 | Última actualització: 0.58h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico El cicle d'impressió gràfica, en conveni amb Comexi, continua a l'Institut Santa Eugènia El passat primer de maig, la premsa local publicava aquesta notícia: Cicle d'FP d'impressió gràfica fins al 2018. El curs s'ha començat a impartir aquest any 2014 a l'Institut Santa Eugènia. Des d'Els mil i pico hem volgut ampliar aquesta informació, ara que hem tornat a les aules i que s’imparteix per primera vegada el…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


Cartel que anuncia una Cartel que anuncia una "gran novillada" a la plaça de toros de Santa Eugènia de Ter, per al 9 de juliol de 1905
: : Històries > Història del Pla de Ter | 09·03·2008

Els toros i l’esport motoritzat

Enric Mirambell |

No he assistit mai a cap espectacle taurí. El poc que en sé és el que en diuen els mitjans de comunicació, especialment algunes escenes que surten en el telediari. Tanmateix em va saber greu que desaparegués la plaça de toros de Girona. Aquella que oficialment s’anomenava Plaça de toros de Santa Eugènia, quan el terme municipal de la nostra ciutat era tan reduït que per poder tenir la corresponent plaça de toros havia d’emmanllevar espai al municipi veí. Hi havia entrat ben poques vegades; mai per presenciar-hi cap corrida, sinó per actes d’altra mena. Aplecs de sardanes i especialment per les festes infantils de les Fires de la meva infantesa. Aquelles inoblidables tardes en què tota la mainada de la ciutat omplia el recinte per presenciar amb il·lusió i entusiasme aquell senzill espectacle que ara potser les noves generacions trobarien esquifit.

Molts gironins que no havíem assistit a la festa taurina en participàvem en certa manera, des de l’exterior. Contemplant el pas pels carrers de la ciutat dels cotxes que transportaven la quadrilla fins a la plaça. O, tot passejant per la Devesa, veient l’anar i venir del carro que portava a l’escorxador els toros que acabaven de ser sacrificats. I també presenciant la massiva sortida dels entusiastes o decebuts segons el dia, espectadors.

Entenc molt bé que existeixein persones ferides en la seva sensibilitat pel fet que hagi de servir de diversió l’inútil sofriment d’un animal. I per tant que hagi sorgit un moviment antitaurí. Potser també hagi influït en aquesta presa de posició el que a algú de més enllà de l’Ebre se li acudís donar a aquest espectacle el pompós títol de Fiesta nacional. Però potser els antitaurins no recorden que quan Madrid només tenia una plaça, Barcelona en tenia tres.

Realment és poc edificant que la gent hagi de disfrutar a causa del sofriment d’una bèstia que no hi té cap culpa; que no hi va a guanyar res i sempre hi té les de perdre. A vegades també en aquest espectacle en surt ferit o mort algun dels toreros. Però no sé que mai s’hagin produït víctimes entre els espectadors, o els que passen per les rodalies del coso taurino.

No m’estranya que hi hagi antitaurins; però el que no entenc és que no s’hagi produït cap moviment, almenys que jo sàpiga, anticarreres de motos o de cotxes. Espectacle que em sembla molt més brutal i especialment milions de vegades més perillós que les curses de braus. Es una pràctica que atempta contra el medi ambient. Origina una considerable contaminació. Pels gasos que es desprenen dels potentíssims motors; pel soroll estrepitós; quan es realitza per carreteres o camins, fora dels circuits tancats, es degrada el terreny. Consumeixen quantitats enormes de combustible. No fa gaire temps es va donar el fet monstruós d’haver de suspendre l’activitat d’una escola de la demarcació de Tarragona perquè una d’aquestes curses discorria per l’itinerari que porta al centre docent. Increïble; però exactament verídic. Així ho varen publicar els mitjans de comunicació.

Són centenars les víctimes que han ocasionat aquestes pràctiques. Hi han pres mal o hi han perdut la vida alguns participants; però també gent el públic. Tot i les precaucions que es puguin pendre i les mesures de seguretat que s’adopten, les diabòliques velocitats que s’aconsegueixen provoquen que una fallada mecànica o una petita errada del conductor dispari el vehicle contra els espectadors. O també que aquests, moguts per l’acalorament i l’entusiasme, superin les barreres de contenció i siguin víctimes de la seva imprudència i de la seva temeritat.

És normal que en acabar aquests espectacles es muntin controls especials de trànsit en les carreteres immediates. I el resultat és ben palès sobre les infraccions que es cometen. Els entusiastes que acaben de ser espectadors, moguts encara per la passió, volen emular les proeses dels seus ídols. I el que aquests han practicat en els circuits controlats ho volen imitar en les carreteres normals. En aquesta operació post festival són nombroses les víctimes que s’han produit.

Però el mal exemple no s’acaba en el moment posterior a la cursa, ni en les vies de circulació més immediates. Sinó que es generalitza en tot moment i arreu on es pot circular. Les heroicitats realitzades en els circuits són imitades en tot temps i en qualsevol via. Es corre desaforadament no només en autopistes, autovies i carreteres importants, sinó també en carreteres secundàries amb poca visibilitat i amb revolts perillosos. Més encara, fins i tot en carrers de la ciutat.

Concretament a Girona no poques vegades veiem per la Gran Via i pel carrer de Barcelona motoristes que circulen a gran velocitat, promovent un soroll eixordador, i fent saltar la moto com si es tractés d’un cavall encabritat. Cotxes esportius superant tots els límits. Uns i altres en alguns casos, no tots ni majoritàriament, no respectant passos zebra o saltant-se semàfors en vermell.

En dies festius hi ha carreteres per on un conductor prudent hi circula amb certa prevenció, pel perill que suposa trobar-se amb corrues de motoristes que van esperitats com si practiquessin curses de velocitat en circuits tancats. Bons exemples en són la carretera dels Àngels, la de Tossa, la d’Olot a Vic i moltes altres. Si els conductors de cotxes temen aquests bàrbars de la carretera, què han de fer els soferts ciclistes, que resulten molt més vulnerables.

Ja sabem que hi ha unes normes de circulació i unes insistents indicacions que pretenen donar seguretat als que circulem per les carreteres. I pels que no facin cas d’aquestes normes i dels senyals indicatius hi ha els controls policials. Aquests tot i ser molt eficients no poden pas donar abast a tots els punts de la xarxa circulatòria. És impossible que hi hagi un policia darrere de cada conductor; però sí que hi hauria d’haver un educador al davant. Una bona educació prèvia estalviaria l’aplicació de mesures coercitives. Per una part hi ha unes normes de circulació i una policia per controlar el seu compliment. Per altra part hi ha un estímul a córrer i a guanyar marques i competicions. Una cosa no lliga amb l’altra.

Les estadístiques de víctimes, moltes mortals, dels accidents de carretera són esfereidores. Especialment els caps de setmana, i moltes protagonitzades per motoristes.
No voldria pas declarar-me anti res. Però considero molt natural que hi hagi qui es proclami antitaurí. El que no em sembla coherent és que no s’aixequi cap veu, ni es formuli cap moviment de protesta contra aquests, diguem-ne, esports del motor que inciten i estimulen els excessos de velocitat i la conducció perillosa. Perillosa, evidentment, per als que ho practiquen; però també, i això és més lamentable, per als que no hi tenen cap culpa. [Diari de Girona]

Enric Mirambell i Belloc és cronista oficial de la ciutat de Girona

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)