Quan ens deixa una persona, només ressaltem les coses bones d’ella; però si mirem el cor de la Leo, jo no hi vaig trobar cap de dolenta.

Fa més de quaranta anys que la vaig conèixer, quan vivia a les barraques de Montjuïc i, un dia, els seminaristes ens van portar -als joves- a parlar amb un matrimoni de Girona que vivien prop del Jardí de la Infància sobre temes d’adolescència. Aquell matrimoni era el de la Leonor Joher i en Pere Blesa.

Al cap dels anys, quan em vaig casar i vaig venir a viure a Santa Eugènia, ens vàrem retrobar a l’Associació de Veïns i durant molts anys vam compartir totes les activitats que organitzàvem, sobretot les Festes Majors, amb el típic sopar popular de pa amb tomàquet i pernil de Serra & Mota. Els tomàquets els portava sempre la Leo del seu hort…

Però, per damunt de tot, vull destacar la seva tranquil·litat en les negociacions que vàrem tenir amb l’exalcalde Quim Nadal sobre l’autovia del Güell (la frontissa del Güell).

En una ocasió, l’Associació de Veïns anava, a una reunió a l’Ajuntament, ben assessorada pel president del Col·legi d’Enginyer de Girona, Robert Lluís, que era veí de Santa Eugènia. A totes les coses que proposàvem els veïns, Nadal deia «no, no i no» fins que la Leonor li va dir que «jo pensava que estàvem en una democràcia, això que fa vostè és d’una dictadura». Llavors, Nadal es va aixecar dient: «Fora, fora!». I la Leo encara li va dir: «Pensava que l’alcaldia era la casa de tots».

Salvador Llorente Varela és veí de Santa Eugènia de Ter i expresident l’Associació de Veïns