/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 21 agost de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Les hortes en la memòria eugenienca FOTO: JOEL MEDIRLes hortes en la memòria eugenienca FOTO: JOEL MEDIR
: : Les hortes > Opinió | 08·06·2017

Els horts, una cultura popular

Jordi Dalmau (UNESCOGi) | Diari de Girona

Un vell polític català va fer època anunciant, somniant o prometent (d’un polític, mai no se sap) «la caseta i l’hortet» per a tothom. En aquest país els horts sempre han tingut una forta presència, per realització personal, feina graduada ben personalment i possible –encara que fràgil– font d’ingressos. Un hort mai no és una horta, de dimensions diferents; heus aquí una victòria del gènere femení sobre el masculí, una superioritat determinada ja pel diccionari: hort és un tros de terra en què es conreen verdures i llegums; i horta és el ­terreny de regar destinat a aquells mateixos conreus.

Es pot observar que alguns centres educatius posen atenció en la recuperació o creació de l’hort com a mitjà de formació. Projectes i realitats excel·lents, que entronquen amb una tradició i unes possibilitats que ens venen de lluny. El creixement de les ciutats no va ser favorable per a la cultura de l’hort. A Girona, les hortes d’en Massaguer, de gran riquesa i vistositat, situades en el territori final del terme municipal, s’han reduït avui a una placa retoladora de carrer, que fa memòria de la seva existència.

L’hort té un pes cultural que l’ensenyament farà molt bé de difondre. A les èpoques d’escassedats el petit hort ajuda l´economia del cistell, si la meteorologia ho permet, això sí; l´hort és el conreu del goig familiar amb el valor afegit d’una gran generositat quan arriba l’abundosa collita de tomates i mongetes que satisfarà parents i veïns. L´hort és un monument a l´humanisme i a la convivència, a la paciència del temps, amb calendari del pagès a la mà o refiant-se de la bona amistat del veí de l´hort. I sempre practicant, actualitzant tots els refranys del costumari català.

Josep M. Espinàs obria un interrogant «Quin curs serà?» referit a la manca d’algunes matèries de medi natural a l’ensenyament. «Qui sàpiga identificar un faig o una alosa –deia– serà tan rar com qui avui és capaç de desxifrar jeroglífics egipcis». I avançava que els coneixements de medi natural només es convertiran en patrimoni social si entren seriosament als programes d´ensenyament. Ara, l´entrada de l’hort a l’escola és molt satisfactòria. Hi ha ocasió perquè teoria i pràctica van ben lligades naturalment, com experiència i curiositat, tot un seguiment d’una tradició molt catalana, amb valoracions noves com són els conceptes d´ecologia, estima dels recursos, coneixements actuals sobre meteorologia, consideració del valor de la cuina.

Qui sap com va néixer aquella expressió de «baixar de l’hort», que designa aquell que no s’assabenta de les coses; probablement vulgui dir que allà dalt, a l’hort, la satisfacció és tanta que aquell és un àmbit tranquil, diferent de la terra baixa.

Una de les nombroses escultures del parc artístic que llueixen els carrers de Salt és una obra molt expressiva de Xavier Medina-Campeny; és de l’any 1999, porta per títol L’hortolà i és el braç d’un treballador conjuntat amb la seva eina. Salvador ­Sunyer li va dedicar un poema: «Hortolà, estimes la terra que ens procura l’aliment, ets enemic de la guerra i l´amic de molta gent». El mateix poeta ja tenia feta una elegia al pla de Salt on versificava aquella riquesa que havien tingut les hortes i els horts, abans que tot fos engolit per la construcció: «Hi haurà hotels, cinemes, lluita sorda i arquitectes plagiant-se l’escambell. Del que fórem ahir, qui se’n recorda?»

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

seven + nine =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)