/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 setembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.111 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Can Ninetes, 25 de febrer FOTO: EL DIMONICan Ninetes, 25 de febrer FOTO: EL DIMONI
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 09·04·2008

El segon trasllat de les pedres del Dimoni

Joan Arnau |

Feia un parell de mesos (exactament des del 12 de febrer) que per diferents motius em trobava fora de del Pla. Ei, menteixo. El 25 de febrer vaig baixar-hi per assistir a la reunió que es va fer a Can Ninetes amb un sol tema a tractar: Dignifiquem les pedres del , que del lloc on estan guardades, al Cementiri municipal de de Ter, no en surtin. El Sr. Enric Pardo -regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona- i el Sr. Francesc Torrent -president de l’AV i en representació del Sr. Joan Pluma, regidor delegat de·Can Gibert del Pla i d’Urbanisme- van exposar els seus criteris, que avalaven la continuïtat de les pedres en el lloc esmentat, i els assistents ens ho vàrem creure. Podria dir que davant les bones intencions i promeses fetes pels representants de l’administració, em vaig despreocupar del problema i vaig pensar que en arribar de nou a del Pla, ja tindria temps de sobra per fer una proposta d’ubicació del pont desmuntat, tal com es va quedar a la reunió.

El primer trasllat FOTO: EL DIMONI

Fent un seguiment del tema a través d’El, vaig ser coneixedor que les pedres s’havien tret del Cementiri civil i s’havien portat al magatzem de la brigada municipal, cosa que va fer moure d’immediat les forces vives del poble fins a aconseguir retornar-les al seu lloc. Davant la protesta que es va fer a l’Ajuntament de Girona, el responsable de l’àrea d’Urbanisme va justificar aquella acció com una falta d’enteniment entre ell i el responsable de la brigada municipal que va provocar l’error. I les pedres retornaven al lloc d’on van sortir. No és pas boig qui a casa torna diu una dita catalana; i aquí pau -sobretot pau- i allà glòria, fins que arriba la segona part de l’espectacle.

La primera setmana del mes d’abril, les pedres es tornen a carregar i com aquell que no ho vol, tornen al magatzem de Mas Xirgu. Ja hi tornem a ser. El regidor Pluma diu al Diari de Girona -8 d’abril- que tot fou un «malentès» i que el compromís de portar-les al magatzem municipal era per a quan el recompte i identificació de les pedres s’hagués efectuat. I davant d’aquest desgavell jo faig una sèrie de supòsits:

1r. Qui va manar al responsable de la brigada fer el segon trasllat? Si va ser Pluma, caldrà que expliqui el perquè d’aquesta ordre que contradiu els pactes establerts amb el poble, avalats per la seva paraula i compromís.

2n. Si no ha estat ell, que passi a qui correspongui o a qui comandava el trasllat tota la responsabilitat de l’acte i li expliqui que quan es rep una ordre d’un superior no val a dir «és que em pensava…». Per pensar ja cobra ell. I tot i així, moralment i política, Pluma continua essent responsable i no pot imputar-ho tot a un «excés de zel» del subordinat.

3r. Hi va haver algú que a la reunió de Can Ninetes apuntava, però es negava a pensar que amb mala fe, algunes de les pedres es podien haver perdut, però no per a tothom, i que calia vigilar les que queden no sigui que les trobem algun dia col·locades per refer els esglaons de l’escala de la Catedral o la façana de l’antic Hospital Santa Caterina.

I com que al pas que anem dubto que algun dia veuré el lluint la seva esvelta arcada com a pas de vianants creuant el riu, faré com fan al meu poble: al mal temps, bona cara, bon vi negre, pa i pernil. I una cançó que ens recordi, però no ens faci oblidar, tot el que de dolent, o no del tot bo, ens fan passar:

L’Ajuntament de Girona,
amb Pluma com a delegat,
ens ha fet fer el baboia*
i el pont i la seva història
d’un cop de ‘pluma’ ha esborrat

[*baboia: ximplet, beneit]

Joan Arnau i Serra és fill de les Planes d’Hostoles i veí de del Pla

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada