/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Maaz Nabalsi, a Nabulus FOTO: ISIDRE PALLÀSMaaz Nabalsi, a Nabulus FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 30·07·2007

El sabó de Nabulus

Isidre Pallàs |

A Nabulus, en una portalada del carrer Nasser, al casc antic, s’asseu a la fresca Maaz Nabalsi. Són les quatre de la tarda, al carrer fa calor, 36 graus. Pel portal passa un corrent d’aire que ve de l’interior de la fabrica de sabó Al-Badir.

Nabulus, en altres temps la capital econòmica de Cisjordània està envoltada de turons plens d’oliveres. L’oli d’oliva era, i és, la matèria primera que abastia les 43 fàbriques de sabó que el 1930 hi havia a la ciutat. El sabó de Nabulus era famós per la seva qualitat en tota aquesta banda del Mediterrani.

De la ciutat sortien carregaments cap als mercats d’Amman, de Damasc, cap al port de Beirut, per ser transportats en vaixell cap a Alexandria, a Egipte. Al carrer Nasser l’any 1875 l’avi de Maaz, Mohamed Nabalsi, ja hi feia sabó.

El seu pare, Majid Nabalsi, es va fer càrrec de la fàbrica el 1929. L’any 1970, tres anys després de la guerra dels Sis Dies, hi havia a Nabulus 25 fàbriques que produïen 6.000 tones de sabó a l’any. Els consumidors eren Jordània, l’Aràbia Saudita i els països del Golf.

Avui només queden tres fàbriques en funcionament que superen, escassament, les mil tones de producció. Nabulus ha passat els últims set anys assetjada. Amb contínues incursions de l’exèrcit israelià, sobretot a la nit, per detenir activistes socials i també combatents.

Els controls permanents a la carretera impedeixen l’entrada i la sortida als vehicles que no tenen permís. I el permís el concedeix el govern d’Israel. El transport de mercaderies esdevé un problema. La gent que viatja en taxi o en bus, jo mateix, ha de baixar per passar el control i ha d’agafar un altre taxi un cop passada la barrera militar.

A voltes, el control es tanca i ningú pot entrar ni sortir. Una ruïna econòmica. Nabulus és també la capital de la resistència a l’ocupació. L’abril del 2002 Ariel Sharon va ordenar atacar el casc antic, el cor de la resistència. Per entrar, els tancs varen derruir les cases que els barraven el pas.

La família Shu’bi no va tenir temps de sortir de casa. Els tancs varen disparar sense avisar i van entrar a la plaça de la mesquita Nasser, centre de la ciutat vella, per sobre les runes de la casa familiar dels Sha’bi. Els cadàvers de Samir Omar, Omar Muhammad, Aber Omar, Fatima Omar, Abdul·lai Samir, Nabila Ghanem, que estava embarassada, Azzam Samir i Nas Samir varen quedar colgats entre la runa.

La batalla de Nabulus va durar uns quants dies. No gaire res per una ciutat amb més de dos mil anys d’història. Maaz Nabalsi ens ensenya les pintades que l’exèrcit israelià va fer dins de la fàbrica, a la caixa dels llums, per marcar el camí als soldats.

Ens ensenya les finestres trencades per on varen entrar, i els forats, ara tapats, que amb granades de mà, varen fer a la paret, per anar d’una casa a l’altra. Ens ensenya els pilons de sabó i els sacs rebentats que els soldats van destruir. «No ho he volgut recollir perquè la gent ho vegi. És una arma el sabó?», em pregunta. Però ja sap la resposta. Ara, Maaz Nabalsi està preparant una línea de sabó nova. Amb oli d’oliva verge, pastilles més petites, de colors vius i aromes. La indústria del sabó també vol resistir. Mentre escric aquest text se senten, no pas gaire llunyans, trets de kalaixnikov. [La crònica · El Punt]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)