La paraula participança va quedar instituïda a través del Reglament regulador de les institucions de la participança i de la gestió de conflictes de l’Ajuntament de Girona, el novembre de 2005, gràcies a Francesc Ferrer i Gironès, tinent d’alcalde de l’àrea de Participació i relacions ciutadanes de l’Ajuntament de Girona, en aquell moment.

Segons l’esmentat reglament «la participació efectiva, la participança, ha de permetre una més gran identificació dels ciutadans i ciutadanes amb l’Ajuntament com a representació conjunta i global de la ciutat i, a través d’ell, amb la ciutat mateixa, al servei de la seva rica pluralitat i de la màxima cohesió social».

En el moment de llegir aquestes ratlles estem a poques hores de la posada en marxa d’un dels instruments de la participança: la celebració d’una Audiència pública.

«L’Audiència pública és l’espai de participació reser vat a la presentació pública per part de l’Ajuntament i debat posterior entre Ajuntament i ciutadania, de qüestions especialment significatives de l’acció municipal i en especial de plans que es vulguin executar que es trobin en fase de disseny o delimitació d’objectius.

També és un mecanisme per a la formulació de propostes per part de veïns i veïnes. L’Audiència pública pot culminar en un contracte per objectius, com a compromís entre les dues parts per assolir una determinada fita amb obligacions recíproques». Aquesta vegada el tema és el Pla d’usos de la Devesa, tema que ha estat present en els mitjans de comunicació, abastament, els darrers mesos. A l’Audiència s’hi arriba amb un treball previ: tallers, reunions d’una comissió de seguiment, etc.

Avui veurem si som capaços, uns i altres, d’establir el compromís mutu per tal que la Devesa, el parc urbà per excel·lència de Girona, no surti malparat del que se li apropa. Enmig de la commemoració del bicentenari dels Setges, la Devesa s’ha de defensar de dos elements que l’assetgen: el pavelló i el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

Però aquests darrers mesos la Devesa no ha estat l’únic assumpte que ha mogut la ciutadania. Des del mes de febrer hi ha hagut a Girona un altre tema ciutadà amb participació efectiva, amb participança: el Pont del Dimoni de Santa Eugènia. Les pedres, que tenen una antiguitat e 650 anys, dormien el son dels justos a l’annex del Cementiri de Santa Eugènia de Ter fins que a mitjan de febrer va córrer la veu que, a causa d’una remodelació del cementiri, es traslladarien al magatzem municipal de Mas Xirgu.

L’Associació de Veïns Santa Eugènia, el periòdic-e eldimoni.com, alumnat, professorat i AMPA de l’IES Santa Eugènia, la revista Els mil i pico, i representants de la nostra associació (Amics de la UNESCOGi) ens vam constituir en comissió de seguiment del tema. Qui ens havia de dir que el seguiment fora tan complicat! Des de la nostra visita al cementiri per aixecar acta de les pedres que hi havia el dissabte 16 de febrer fins el 25 d’abril, dia que les vam poder veure al magatzem municipal, el que queda del Pont del Dimoni va anar i tornar de Mas Xirgu unes quantes vegades.

Com per art de màgia, les pedres apareixien i desapareixien d’un dia per l’altre o d’un matí a una tarda d’un mateix dia. Ara estan embalades i guardades a l’interior del magatzem. Mentre esperem poder inventariar-les de cara a preparar la seva reubicació, les activitats per part de la societat civil continuen.

DIVENDRES 27 de juny

Divendres -27 de juny-, al Centre cívic de Santa Eugènia -Can Ninetes- es presenta el llibre Els ponts de J. Víctor i Carlus Gay. Els ponts, un tema d’ampli abast. Ponts de fusta, senzilles passeres anònimes; ponts de ferro, com el del tren sobre el Fluvià; ponts bellugadissos, com el de Rupit; ponts de pel·lícula, com Els ponts de Madison; ciutats de ponts, com París i Girona; ponts musicals, com el pont de mar blava d’en Llach; ponts de pedra, com el de Girona sobre l’Onyar i el Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter.

La participança, la participació efectiva, ha de facilitar la construcció d’uns altres ponts, els ponts del diàleg. La societat civil i els representants polítics, la ciutadania i l’Ajuntament, uns i altres tenim el dret i el deure de parlar i escoltar-nos, per tal d’entendre’ns. Només cal que recordem alguns dels sinònims del mot participació: cooperació, intervenció, contribució, experiència… col·laboració! Col·laborar, és a dir, treballar en comú amb altri. [L’Aula · Diari de Girona]

Dolors Reig és presidenta d’Amics de la UNESCO de Girona (UNESCOGi)