/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 19 desembre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.374 | Última actualització: 0.41h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Eugenials En record de Jennifer Parada La mort d'una persona jove ens deixa indefensos davant dels interrogants que ens tenallen durant tota l'existència. Dilluns a primera hora, a l'INS Santa Eugènia, no sabíem encara que la jove desapareguda durant el cap de setmana a causa de les fortes pluges era la Jennifer. Ho vam anar sabent al llarg del matí, i…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


El desmuntatge del Pont del Dimoni FOTO: NARCÍS SANS (1968)El desmuntatge del Pont del Dimoni FOTO: NARCÍS SANS (1968)
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2014), protagonista: 657 anys | 15·02·2008

El Pont del Dimoni: 40 anys (1968-2008)

Jordi Vilamitjana |

El 40 és el número que evoca les plagues, les coses negatives que duren massa, les èpoques de sacrifici i patiment… Els malalts contagiosos són posats en quarantena; 40 dies i 40 nits predicaren els clàssics pel desert; el dígit 40 en un termòmetre marca el punt de preocupació (tant si surt de l’aixella d’un malalt, com si a finals de juliol és el resultat d’una escalfada al sol).

40 eren els lladres d’Alí Babà, cantar-li a algú les 40 és renyar-lo; 40 hores es va passar Jesús al sepulcre, mort; la Vella Quaresma, perfumada d’encens i vestida de negre, glaça els somriures i clou els llavis; els 40 màrtirs de Sebaste d’Armènia foren immolats al segle XIII; els 40 anys que va durar el franquisme foren una llosa que encara avui pesa; els 40 dies i 40 nits seguits que va estar plovent durant el Diluvi Universal van ofegar milers d’éssers vius…

40 anys d’espera són molt de temps, massa temps. El Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter jeu desmuntat -que no enterrat- al Cementiri civil del poble (un espai lateral del Cementiri de Santa Eugènia de Ter a tocar Can Gibert del Pla) des de fa 40 anys. Les pedres esperen que algun polític competent es decideixi a reconstruir el pont en algun indret de l’antic terme de Santa Eugènia de Ter.

El Pont del Dimoni (1357), amb la llegenda popular i la llegenda mítica que l’envolten, va fer, al 2007, 650 anys. L’Ajuntament de Girona va obviar tan assenyalada efemèride i va deixar passar l’ocasió de dir què en pensa fer finalment. El PSC, en aquest tema, ha promès tant com ha mentit. Ara que el cementiri s’està arranjant i que es vol ampliar a compte de l’antic recinte civil on reposen les pedres numerades des de fa exactament 40 anys potser seria l’ocasió ideal per trobar una solució. El Pont del Dimoni, igual que Can Ninetes, és una construcció emblemàtica, senyera i cabdal per recordar, per evocar, l’antic poble de Santa Eugènia de Ter. Així ho ha entès sempre el poble.

El 16 de juliol de 1968, la premsa es feia ressò del desmuntatge pedra a pedra del graciós arc que feia el pont sobre el Güell. En aquell moment, la destinació del pont era coneguda: el riu Galligants, entre Sant Pere de Galligants i la plaça dels Jurats. Tanmateix, algun problema d’índole estructural en degué aturar el projecte perquè la premsa del 4 de maig de 1978 -10 anys després!- es feia ressò de la reclamació de particulars i entitats sobre la reconstrucció promesa i no realitzada del Pont del Dimoni. Sense pont i amb les pedres en un magatzem, va arribar la democràcia al municipi. Joaquim Nadal fou escollit alcalde.

De totes maneres, tampoc llavors no es va desencallar el tema. Hem de suposar que hi havia problemes o prejudicis que n’impedien la reconstrucció al Galligants. Els problemes van quedar ben clars quan el 30 d’abril de 1980 s’anunciava que les ribes del Galligants, en ocasió de la celebració de Temps de Flors, s’ajuntarien amb un pont fet per l’exèrcit. L’11 de març de 1981, l’alcalde Nadal ja havia decidit que el pont tornava a Santa Eugènia de Ter i preguntava al poble on el volia. L’endemà, van començar les càbales. Tot apuntava a reconstruir el pont sobre un llac artificial. El 23 d’abril de 1981, la premsa mostrava una plaça nova, molt a prop d’on era el vell Pont del Dimoni, a l’illa de cases que avui va del carrer Güell al carrer Orient.

Com que el 2 d’agost de 1981, el més calent era a l’aigüera, la gent a la premsa i a la carrer es preguntava pel remaleït pont. El 12 de setembre de 1981, en ocasió de la Festa Major de Santa Eugènia, l’alcalde Nadal manifestava que el pont es reconstruiria, sí, a Santa Eugènia de Ter, també, però que: 1) no es faria aviat; 2) No hi havia diners. Les pedres, apilonades al recinte civil del Cementiri de Santa Eugènia de Ter, s’anaren empolsinant, s’anaren envoltant d’herbes i s’anaren deteriorant. També es van anar deteriorant la consciència i la paraula donada. Quan al 1998, l’IES Santa Eugènia va anar a parar a l’altra banda del carrer Enric Marquès i Ribalta, un grup d’alumnes van decidir fer-ne un petit reportatge. El funcionari encarregat de les claus, en un moment d’inspiració, va negar els set segles d’antiguitat de les pedres del pont: «Tenen milers d’anys, potser més, de quan es van formar les pedres i les roques a la Terra!». Algú li va respondre: «El que vostè vulgui, però aquestes pedres fa set segles es van organitzar per fer un pont, no?»

L’any 2001, el rector de la parròquia de Santa Eugènia va decidir, d’acord amb l’Ajuntament i les associacions, usar la pedra 111 («una pedra gastada i vella, de 130 kg») per simbolitzar l’arrelament de la nova església a la història del poble. Per a l’ocasió, féu un discurs abrandat: «Un pont ens parla d’unir, d’enllaçar el passat, el present i el futur del nostre poble. Ens parla d’unió entre Santa Eugènia i Girona; entre Santa Eugènia i Salt. Ens parla d’unió entre tota la gent que hi vivim, de tota la vida o de la que no fa tant temps. La reconstrucció del Pont del Dimoni pot ser molt bé un simbolisme de tants ponts que encara ens cal tendir entre tots nosaltres».

Tot i que en aquests 40 anys la pedra 111 és l’única que oficialment s’ha separat de les altres, falten pedres. El 28 d’abril de 2004, Nadal deia que no hi havia prou pedres per reconstruir el pont. Així les coses, s’ha arribat a 40 anys d’ineficàcia política, de manca de sensibilitat del PSC i d’absoluta barroeria en el tractament d’unes peces que són patrimoni comú de la ciutat. La primera cosa que s’hauria de fer és comptar si hi ha, almenys, 110 pedres. Si hi són, l’Ajuntament té l’obligació d’ubicar-les d’una vegada en un lloc digne. Si no hi són, s’ha d’acabar als jutjats imputant els responsables de l’espoli patrimonial. [Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)