/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 18 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.016 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: ARXIU EL DIMONIFOTO: ARXIU EL DIMONI
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 01·01·2003

El Pont del Diable de Ceret (el Vallespir)

G. Enciclopèdia Catalana |

Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m); aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres (bosc de la Vila), que ocupen 1.700 ha (prop del 50% del terme). A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta. L’agricultura és dedicada principalment a la vinya (480 ha) i als arbres fruiters (381 ha), sobretot cirerers (és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1.500 tones), presseguers (44 ha); pereres (24 ha).

Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita (de 20 a 25.000 hl); hom produeix l’anomenat vi dolç natural de Sant Ferriol. Les hortalisses ocupen 47 ha (escaroles, enciams). El cens ramader és d’uns 40 caps de bestià boví, més de 1.600 d’oví, un centenar de cabrum i poc més de 30 d’equí. La indústria tradicional surera (taps i aglomerats) i la fabricació de sandàlies i espardenyes van en decadència, i també han anat desapareixent els boters, que aprofitaven la fusta dels castanyers. En canvi, s’hi ha desenvolupat l’estiueig i el turisme, afavorit pel camí obert a través del cim de Fontfreda fins a Maçanet de Cabrenys, que ha de convertir-se en carretera interestatal, i ha esdevingut centre residencial (Casa Assolellada, per a jubilats).

La població es manté gairebé estacionària, fins a un nou impuls els darrers anys, en part producte de la immigració de la pròpia comarca: 6.189 h el 1975 i 6.909 el 1982. La vila (5.973 h agl [1982]; 170 m alt), centre del Vallespir i cap de districte, és a la dreta del Tec, al vessant septentrional del turó de Bolaric. Fou fundada al primer terç del s IX per aprisiadors hispans. El Pont del Diable () o Pont de Ceret, sobre el Tec, obra del 1340, té un únic gran arc de 45 m; prop seu han estat construïts un nou pont i el del ferrocarril de Perpinyà a l’alt Vallespir. De les antigues muralles, bastides a la fi del s XII i començament del XIII, resten les torres de la porta de França i les arcades de la d’Espanya. Pel setembre del 1640 s’hi trobaren els agents del govern francès Du Plessis de Besançon i Spenan amb els diputats de la generalitat de Catalunya, Tamarit i Vilaplana, per tal de negociar la intervenció francesa en la guerra dels Segadors. El 1660 hi tingué lloc la reunió dels comissaris encarregats d’establir la frontera francoespanyola després del tractat dels Pirineus (conferència de Ceret). En 1793-94, durant la guerra Gran, fou quarter general dels generals Ricardos i el comte de La Unión. L’església parroquial (Sant Pere) és obra del s XVIII (conserva la portada del 1398 i el campanar del s XI). És coneguda l’antiga font dels Nou Raigs (s XIV), restaurada el 1713; altres monuments són el d’Aristides Maillol als morts i el de Manolo Hugué dedicat a Déodat de Séverac. Resten l’antic convent de caputxins, als afores de la vila, i el de Sant Roc, restaurat.

El 1922 hom construí una plaça de toros de ciment (ja n’hi havia hagut una de fusta), on hom celebra curses de braus i festivals de sardanes. Des del 1909, al voltant de l’escultor Manolo Hugué, que s’hi establí fins el 1928, i del músic Déodat de Séverac, que hi morí el 1921, hi acudiren nombrosos artistes plàstics (Picasso, Braque, Juan Gris, Max Jacob, Kisling, Herbin, Jean Marchand), que formaren un primer grup dins el qual es desenvolupà, en part, el cubisme (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme), dispersat per la Primera Guerra Mundial; a partir del 1916 hi arribà un segon grup, amb Pierre Brune, Soutine, Masson, Lotreuil i d’altres. Tots dos grups han estat anomenats escola de Ceret. El 1950 Pierre Brune hi fundà el Museu d’Art Modern, amb obres dels artistes d’ambdós grups i d’altres que han passat per Ceret (Lhote, Gargallo, Fenosa, Chagall, Dufy, Marquet, Sunyer, Cocteau, Artigues, Tàpies) o han residit a les poblacions veïnes de Cotlliure i Banyuls. La població és un important centre d’ensenyament de la comarca. Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del SE hi ha la zona residencial dels Alts de Ceret.

1
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Una resposta a “El Pont del Diable de Ceret (el Vallespir)”

  1. […] reuniones y encuentros. Podéis consultar el web para ver toda la información detallada de la historia del puente. Desde el web de Pirinexus, la ruta ciclo-turística catalana por excelencia, […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)