Girona és una ciutat que va néixer en la confluència de quatre rius, i malgrat aquesta obvietat inicial vostè encara persisteix en la lectura d’aquest article! Moltes gràcies, amb el seu permís continuaré: el pla que s’estén cap a ponent s’anomena de manera diversa, en funció del punt de vista, els gironins en diuen «el pla de Girona» i els de Salt «el pla de Salt», però no són dos unitats territorials, de la mateixa manera que el català i el valencià no són dos idiomes diferents.

Més enllà de consideracions superficials, a vegades ens costa trobar llocs comuns, entre comunitats tan properes com la vila de Salt i la ciutat de Girona. Probablement si d’aquest indret, per on es passegen diàriament els autobusos de la Teisa, l’haguéssim anomenat des dels seus inicis «el pla de Santa Eugènia», ara el problema estaria solucionat. La colonització d’aquesta modesta planúria sembla aquella carrera per la conquesta de l’Oest, però amb uns colons que no van amb tartana, sinó amb formigoneres i no planten tendes, sinó que construeixen cases unes al costat de les altres. Darrerament sembla que aquesta febre de la construcció i de l’especulació també ha arribat fins a Vilablareix, on un alcalde republicà vol fer valer les seves lleis. Esperem que per una vegada el xèrif bo no ho permeti. Aquest Pla Eugenienc ja ha patit massa, ara és el moment de posar-hi ordre, potser caldria que vingués el setè de cavalleria i plantés definitivament la bandera de l’urbanisme raonable i del creixement sostenible, i sobretot cal que tots unim esforços integrant-nos en una mateixa àrea metropolitana. Però, perquè això passi, potser abans hauríem de posar de nou en el seu lloc aquell Dimoni, que no hauria d’haver sortit mai de sota el seu petit pont, al bell mig del pla. [Barretades · Diari de Girona]

Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís
CCG Edicions