Amb la presentació del llibre Educació, resistència i esperança, de Miquel Soler Roca, dilluns -16 de novembre-, iniciem les activitats a l’Ateneu Eugenienc. Ens hem compromès a cooperar amb el col·lectiu d’entitats de dins i fora de l’Ateneu de Santa Eugènia de Ter que considerin l’educació popular una eina de transformació social en l’organització d’activitats que facilitin el debat, la generació de consciència crítica i pensament propi i l’alfabetització política. En aquesta ocasió hem recollit una iniciativa del Nucli Paulo Freire de la UdG.
Salut!,
Sebas Parra/AEPCFA-Gi

Entre tanta literatura inútil o perillosa per a la formació de les persones en temes educatius Rosa Sensat edita una selecció de textos de Miquel Soler Roca, Educació, resistència i esperança, un llibre absolutament necessari. Necessari per si mateix i per la seva oportunitat ara i aquí. Ja que ens aproxima a l’obra viscuda i escrita d’aquest català uruguaià universal, segurament el nostre pedagog viu més rellevant, tan desconeguda per raons biogràfiques (ha viscut gran part de la seva vida fora de Catalunya) com polítiques (no ha interessat gens a casa nostra la divulgació d’aquesta «pedagogia militant» de qui s’ha definit sempre «com un treballador vinculat a l’ensenyament i com un educador vinculat als pobres»), aproximació molt escaient en un temps i un país volgudament desmemoriat i abandonat al pensament líquid i feble, també en el camp educatiu, però que sembla que vol començar a pensar amb el cap (propi) i decidir el camí i les dreceres a seguir.

El llibre comença amb un ric, didàctic i documentat pròleg de Jaume Botey, que ens perfila la vida i els temes centrals del pensament de Miquel Soler recollits en els textos de l’antologia. Així, ens parla de la naturalesa del fet educatiu, de la seva historicitat i politicitat i la importància del medi, de quin model d’escola defensa, de l’educació rural i dels col·lectius minoritaris, de l’educació d’adults i, com no podia ser d’una altra manera, del mestre, i fa aquí referència a un dels capítols del llibre, Resistències i esperances dels mestres i les mestres, per a Botey «una pàgina memorable de la literatura pedagògica» on parla «el mestre militant que porto a dins». Un epíleg necessari contextualitza els temes i els textos inclosos en la selecció en la Catalunya actual. Finalment, una nota editorial i unes paraules seves des de la distància del seu Uruguai d’acollida completen la introducció a la selecció de textos posterior. Selecció, i traducció, a càrrec de Xavier Besalú, fetes amb molta cura, rigor i encert. Només voldria destacar una idea transversal del pròleg: la vigència del pensament pedagògic de Miquel Soler Roca, dels principis que han d’orientar l’educació, l’escola i la formació dels mestres, i la seva coincidència amb la millor tradició pedagògica catalana, des de la Mancomunitat de Catalunya fins a la Declaració de la X Escola d’Estiu de 1975 Per una nova escola pública, passant per Ferrer i Guàrdia, l’Escola Nova i el CENU i la revolució educativa de la Generalitat republicana.

I ara vull centrar-me en els textos seleccionats. Es tracta d’un total de catorze peces, la majoria publicades en una recent antologia editada pel CLACSO (Consell Llatinoamericà de Ciències Socials) de Buenos Aires, agrupats en cinc capítols: L’educació i el seu context; Vida, identitat i educació rural; L’ofici d’ensenyar i els desafiaments socials; Resistència politicosocial i debats internacionals sobre educació i desenvolupament i L’educació com a procés humà, social i polític. Tanca la selecció un apartat de cronologia i bibliografia. Voldria destacar que són textos nascuts de la pràctica viscuda. A contracorrent de tanta fullaraca producte del selecciona-copia-enganxa o de les ocurrències teòriques absolutament divorciades de la pràctica, Miquel Soler Roca parteix de la pròpia experiència i, com encertadament afirma J. Botey en el pròleg, «això dóna als seus escrits un peculiar caràcter entre la memòria i la proposta, o entre la filosofia i la política. Una experiència tan dilatada i tan aplicada farà de les seves reflexions una referència obligada com un clàssic de la pedagogia».

Per moltes raons, llegir aquest llibre havent conegut de prop l’autor i rebut tantes i tantes ensenyances, des de l’Escola d’adults de Salt, l’Escola Samba Kubally o la cooperació amb l’alfabetització de Nicaragua, per posar alguns exemples significatius, m’ha fet pensar molt en Paulo Freire, m’ha fet pensar en Miquel Soler Roca com el Freire català, el nostre Freire… per què no?

*article publicat simultàniament a eldimoni.com i a Perspectiva Escolar, núm. 384, novembre de 2015