/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La bandera carmesí del Cantó independent de Cartagena, amb el seu escut (1873-1874) FONS: PARTIDOCANTONAL.COMLa bandera carmesí del Cantó independent de Cartagena, amb el seu escut (1873-1874) FONS: PARTIDOCANTONAL.COM
: : Opinió > Per la pau, la solidaritat i la cooperació | 10·10·2017

El Dimoni també trasllada la seva seu social: se’n va al que va ser el ‘Cantón’ independent de Cartagena, en solidaritat amb els veïns murcians que també estan rebent de valent

El Dimoni | Múrcia

:: www.infolibre.es > #Soterramientoya: Vecinos del barrio de Santiago el Mayor (Murcia) se movilizan para que el trazado del AVE no los aísle aún más. Llevan 26 años esperando que se cumpla la promesa del soterramiento de las vías de tren que, al cruzar la ciudad, pone en peligro el tránsito de los ciudadanos. El Ministro de Fomento Íñigo de la Serna califica las protestas de “actos vandálicos” tras visitar Murcia para suscribir su compromiso. [solidaris amb els veïns del barri murcià des del (Girona) i rodalies (Pla de Ter)]

La bandera carmesí del cantó de Cartagena FONS: PARTIDOCANTONAL.COM

La bandera carmesí del Cantó independent i de la revolució de la Cartagena republicana FONS: PARTIDOCANTONAL.COM

El Cantón de Cartagena,
nova seu social d’eldimoni.com

El Cantó (“Cantón” en castellà) de Cartagena fou un Estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l’Estat espanyol durant sis mesos (1873-1874). Va sorgir com a enèrgic rebuig al règim unitari de la Primera República i a l’enviament de joves a les guerres colonials que mantenia Espanya, com la de Cuba de 1868.

El projecte federal dels “republicans intransigents” comprenia una idea d’Espanya federal articulada en 17 Estats -Cuba i Puerto Rico inclosos- que va ser ràpidament rebutjada per la majoria unitària de la Cambra de Madrid. Aquest rebuig no va agradar gens al contingent de la Marina destacat a Cartagena, el qual es va acantonar proclamant la independència, encunyant moneda pròpia (el duro cantonal) i arribant fins i tot a plantejar-se futurs plans en l’educació que mai no es portarien a terme.

El líder del Cantó de Cartagena fou el murcià Antonete Gálvez, natural de Torreagüera (pedania de la ciutat de Múrcia), militar progressista d’origen humil, fundador del Partido Federal Murciano, que aleshores era diputat per la província de Múrcia. Els seus primers seguidors foren els veïns de Beniaján, Los Garres i Torreagüera (pobles de l’Horta de Múrcia). Pretenien la realització d’un Cantó de municipis murcians i alacantins. Viles com Jumella, Beniaján o Ceutí van estar vivament implicades en la revolta cantonal. Altres líders cantonalistes van ser Roque Barcía i el general Juan Contreras y San Román. El Cantó disposava del seu propi diari, El Cantón Murciano. Diario Oficial de la Federación, tal com queda acreditat a les hemeroteques.

Els cantonals, a fi d’estendre la revolució, van organitzar un exèrcit de terra, que va fer expedicions militars fins a Lorca, Múrcia i Hellín, Oriola i Torrevella, i la flota rebel també va fer algunes maniobres per la costa, fins a Almeria i Màlaga, d’una banda, i Alacant i València, de l’altra. Mentre el govern central anava sotmetent tots els focus de la revolució cantonalista, Cartagena resistia en solitari. Després de sis mesos d’un setge que va suposar la devastació de Cartagena (el 70% dels edificis havien estat destruïts o afectats greument), el general López Domínguez va assolir la rendició de la plaça -el 12 de gener de 1874- el que va suposar la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, majoritàriament a Algèria.

Ramón J. Sender i Benito Pérez Galdós

La història del setge i del final del Cantó independent de Cartagena fou recollit per Ramón J. Sender a la seva novel·la Mr. Witt en el cantón i per Benito Pérez Galdós en l’episodi De Cartago a Sagunto, de la sèrie dels Episodios nacionales. [es.wikipedia.org]

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “El Dimoni també trasllada la seva seu social: se’n va al que va ser el ‘Cantón’ independent de Cartagena, en solidaritat amb els veïns murcians que també estan rebent de valent”

  1. El dimoni de la fàbrica ha dit:

    eugenial!… com sempre, eugenial…
    salut i república

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

twenty − sixteen =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)