/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 27 maig de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Projecte Arrelarreu: alumnes de l'Aula d'acollida de l'Institut Santa Eugènia expliquen un conte als més petits (vídeo) Un grup de nois i noies de l'Aula d'acollida de l'INS Santa Eugènia van explicar un conte als infants a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. El conte es titulava La llebre i la tortuga. Tota una experiència! Aquí teniu el vídeo (10')

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

A la cantina de Can Jou de l'IES Santa Eugènia; Jordi Vilarrubí, director de l'IES; l'alcalde Bluefields i senyora; Sebas Parra; Dolors Puigdevall, professora de l'IES; i Joan Quer FOTO: EL DIMONIA la cantina de Can Jou de l'IES Santa Eugènia; Jordi Vilarrubí, director de l'IES; l'alcalde Bluefields i senyora; Sebas Parra; Dolors Puigdevall, professora de l'IES; i Joan Quer FOTO: EL DIMONI
: : Opinió > El Dimoni de la fàbrica :: Sebas Parra | 05·07·2012

Adéu-siau, alcalde de Bluefields; «tingki pali»

Sebas Parra |

Oblidat ja el vergonyós espectacle histèric-histriònic d’exaltació nacional espanyola provocat per la celebració del triomf de La Roja a l’Eurocopa (mai podia haver imaginat que uns nois que juguen tan i tan bé al futbol puguin arribar a fer tant i tant el ridícul) l’atzar ens ha posat en contacte directe amb la càlida costa carib nicaragüenca. De la manufactura de l’idiota col·lectiu del zoi epañóó, epañóó, epañóóóóóó! hem passat, com de la nit al dia, a rebre i acompanyar l’alcalde de Bluefields, doctor Harold Bacon Brokamp, i la seva esposa, per terres eugenienques i de la capital, fent bona la coneguda frase que ens recorda que la solidaritat és la tendresa dels pobles. No faré cinc cèntims de l’estada, doncs, lògicament el nostre periòdic-e eldimoni.com va publicar una complerta crònica de tot plegat. Però voldria aprofitar l’ocasió per fer un apunt, en aquest temps de crisi, diuen, sobre la cooperació i la solidaritat internacionalista tan presents a les converses amb l’alcalde amic H. Bacon.

I no em refereixo a les dites ONG (Organitzacions No Governamentals) que han canalitzat una part important dels recursos que la societat capitalista -institucions i particulars- ha destinat i encara destina a ajudar les víctimes de la misèria social, de la fam, de les guerres, del racisme (víctimes que la mateixa societat, els mercats ens diuen, crea) i a integrar els col·lectius marginats, alhora que han canalitzat també la disposició generosa de la joventut a actuar per causes justes i solidàries, donant-li una filosofia humanista, és a dir, evitant que es puguin interessar per la política progressista i transformadora i la militància revolucionària. L’exemple d’algunes entitats gironines protestant avui, malgrat que sigui tímidament, contra les retallades i parant la mà demà per rebre quatre calerons destinats a la solidaritat procedents de “la Caixa”, la Fundació Prínceps de Girona, la Marató per la pobresa de la nostra-tv o un piló d’empreses solidàries és, es miri com es miri, patètic. Tampoc evidentment em refereixo a les accions solidàries o humanitàries que es porten a terme pels exèrcits o forces paramilitars, com ara a Afganistan, Líbia, Síria, Hondures, Colòmbia o mitja Àfrica. Ni a episodis com el frau que instrueix la jutgessa de l’anomenat cas Cooperació, un dels majors escàndols polítics de la rica història d’escàndols de la Generalitat Valenciana: més de 4 milions € destinats a projectes d’ajuda al Tercer Món que no van sortir de València, de la butxaca d’uns quants valencians vaja…

La solidaritat, una forma de vida

Ja he dit en alguna altra ocasió que quan parlo de solidaritat parlo d’una forma de vida: parlo, per exemple, de la complicitat de classe que, potser sense ser-ne conscients, ha motivat un grup de joves i profes de l’IES a explicar els seus somnis a uns altres que viuen a més de 13.000 quilòmetres, a Bluefields, en un món inimaginablement diferent al seu. O de l’alfabetització de la comunitat indígena de l’illa de Rama Cay, a la badia de Bluefields, que l’alcalde Bacon promou amb l’Assoc. d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA-Girona) per tal d’obrir la porta al Desenvolupament Humà i la Cultura amb majúscules. Construint ponts solidaris, que la Mancomunitat·Can Gibert hauria d’agermanar de seguida amb el futur reconstruït ; educant l’esperança, lluitant (tots i totes som miners!), compartint, ensenyant, aprenent, salvant-nos… construint una altra manera de viure i veure la solidaritat. [FOTOS: GLÒRIA SÁNCHEZ BARTOLOMÉ]

 

*“Tingki pali”: “Moltes gràcies” en mískitu, una de les sis llengües parlades a Bluefields

Sebas Parra és veí de la de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

20 − two =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)