Es sabut que els nombrosos agermanaments de municipis catalans i nicaragüencs són fruit de la simpatia i complicitat del nostre poble amb la Revolució Sandinista nascuda el 1979. El de Girona amb Bluefields va ser un dels primers, enguany celebra el seu 25è aniversari. Un primer balanç d’urgència, però, mostraria que es tracta d’un agermanament testimonial, ignorat per la majoria de les poblacions suposadament agermanades i de les seves institucions i entitats locals. Si fa no fa com passa amb la resta d’agermanaments de la ciutat de Girona. Aquest no és el lloc per analitzar les causes, només pretenem somiar el futur i dir alguna cosa des de la nostra perspectiva…

Bluefields més enllà de la postal de viatge

La primera aproximació gironina a Bluefields s’ha reduït gairebé sempre a unes quantes imatges més pròpies del turisme que de la cooperació solidària entre dues ciutats germanes. Referències a la singularitat de l’edifici i la implantació de l’església morava, al parc, una mena de Plaça de Sant Jaume Nica limitat també per l’Ajuntament i la seu del Govern autonòmic, i el senzill monument representatiu de les sis ètnies que habiten el municipi, al mapa humà, empobrit i divers, dels carrers i botigues de la ciutat, al palo de mayo, ball que gairebé mai tenim ocasió de veure però que tothom en parla, a la descripció d’una taula ben proveida de peix i marisc (camarones), de cervesa, frescos (sucs de fruites tropicals) i ron Flor de caña en algun dels restaurants tocant la badia i, segons amb qui parleu, alguna referència a les solitàries platges blaves de Corn Island… sempre amb la companyia inseparable d’alguns mots descriptors dels estereotips que recullen les imatges: xafogor, pluja, colors, olors, música, ball, zancudos (mosquits), droga, panga (llanxa de motor), negritud, pobresa, aigua, cel, verd, carib… I, naturalment, completat amb un inventari de persones conegudes, autoritats i tècnics sobretot, i de projectes i activitats que hem fet en favor de la ciutat o algun dels barris o comunitats rurals… Costa saber, fora dels estereotips tipus com el “ens han donat més del que nosaltres hem aportat”, què ens ha regalat la costa carib, la nostra ciutat germana i la seva gent, quines ensenyances portem a la motxilla cap a Girona, quant i com hem escoltat les persones pobres, la veu de la pobresa, i quant i com hem educat l’esperança, per exemple… Creiem que hem d’anar més lluny. Com a pobles germans que som, des de la solidaritat internacionalista hem d’establir una relació d’afecte, hem d’estimar i ens hem de fer estimar, i -per això- ens hem de conèixer i hem de cooperar molt més i millor. I això no costa gaires diners ni necessita de documentats i elaborats projectes.

Una altra mirada

I per començar necessitem una altra mirada que abasti més enllà de la coneguda postal de viatge, que ens permeti redescobrir una Bluefields fora muralles, amb una extensió gairebé com tota la província de Girona però amb la meitat de població de la ciutat de Girona; una Bluefields paradigma de ciutat pluriètnica, pluricultural i plurilingüe, amb les fortaleses i debilitats que això representa en un marc d’explotació i opressió cròniques; una Bluefields refugi també de vells i nous pirates i botiflers corruptes dels diferents imperis; una Bluefields estratègicament situada en la més important ruta cocalera cap als Estats Units; una Bluefields ocupant els primers llocs del ranking nicaragüenc en mares adolescents menors de 15 anys, de prostitució infantil, de consum d’alcohol i nombre de cantinas, de població afectada per la SIDA i les malalties venèries, del nombre de temples i esglésies, d’adolescents i població en general consumidores habituals de marihuana o crak; una Bluefields on prop de dos de cada tres persones viuen en la pobresa extrema i quatre de cada cent consten com a “no pobres”, malgrat que es treballen més hores/dia/persona i es conserva una riquesa en el sector primari immensa; una Bluefields on, sorprenentment, encara es mantenen significatius reductes d’esperança…

Som-hi! doncs, estem convençudes que aquesta nova mirada emplenarà de solidaritat, d’ensenyances, d’afectes, de somnis, de sentit, el futur de l’agermanament…

> Kukra Hill: l’alfabetització és revolució (2)

> «La revolución tiene todas las vocales» (1)

Sebas Parra és veí de la Marfà de Santa Eugènia de Ter i corresponsal d’eldimoni.com a Nicaragua

EL PASSAT DIVENDRES 14 de set.

Es commemora el 2n aniversari de la moció aprovada per unanimitat de l’Ajuntament de Girona per a la reconstrucció del Pont del Dimoni (1357-2010): el projecte es pot consultar a eldimoni.com

19h – Biblioteca Salvador Allende. Entorn de la celebració dels agermanaments de la ciutat de Girona amb Bluefields i Farsia: pesentació del punt de llibre commemoratiu dels agermanaments amb les ciutats de Bluefields i Farsia; presentació del fulletó de recomanacions bibliogràfiques de les dues ciutats i regions; recital de poesia nicaragüenca; representació d’un conte de cultura sahrauí. Aquest acte s’emmarca dins la celebració dels agermanaments de Girona amb les de Bluefields (Nicaragua) i Farsia (Sàhara Occidental), i ha estat organitzat per les entitats i persones que formen part de la Comissió de Celebració d’Agermanaments