/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 01 desembre de 2022 | 3a Època | Edició núm. 15.278 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

IMATGE: JOAN ARNAUIMATGE: JOAN ARNAU
: : Cultura > Literatura i poesia | 30·06·2004

El brau de les Medes
[1r Premi Tradicions i Llegendes d’Olot]

Joan Arnau |

El serrat de les Medes és tot un seguit de lloms, prats i penya-segats que separa la vall del Llémena de la d’Hostoles. Temps ha hi pasturaven ramats de xais, cabres, vaques i vedells. Els pastors deixaven el bestiar a la primavera i no el retiraven fins ben entrada la tardor. Les verdes herbes dels prats del Julià eren el lloc preferit pels animals, i la bassa que es formava sota la cinglera era el punt de trobada de tots ells en arribar el capvespre.

Despertaferro era un brau de color negre, llargues i esmolades banyes i una cua que li arribava fins a les peülles. No calia que cap pastor vigilés el ramat; Despertaferro ho feia de nit i de dia. No hi havia llop, senglar, àliga o animalot estrany que gosés apropar-se al prat quan el brau vetllava pel bestiar. Des del punt més alt controlava tots els voltants i la seva silueta es dibuixava negra i quieta entre les estrelles de les nits d’estiu. En despuntar el dia amb els seus brams despertava els seus companys i els conduïa fins a llocs on el verd menjar abundava.

Un bon dia, els recaptadors d’impostos del rei Felip V arribaren a les muntanyes i en veure que els pagesos s’havien revoltat perquè no tenien prou sous per pagar al rei, decidiren emportar-se el que hi havia de valor.

Amb els seus cavalls pujaren fins al serrat de les Medes amb la intenció de recollir els caps de bestiar i conduir-los fins a Barcelona, on serien posats a la subhasta.

Lligaren les vaques i vedells, cap amb cua, i emprengueren el descens. En arribar a les Encies, i en una raconada del camí, el cor els féu un salt; Despertaferro, bufant com un esperitat i amb el morro ple d’espuma, gratant amb les peülles el fang del camí, els esperava amb els ulls plens d’ira. Amb una forta embranzida tombà els tres primers cavallers i els altres quatre, amb la por al cos, prengueren la fugida, mentre Despertaferro amb les banyes trencava les cordes on estaven lligades vaques i vedells. Emprengué després la persecució dels set cavallers fins que travessaren el Ter.

Ja prop de Girona es col·locà sobre el turó de Sant Grau per assegurar-se de la seva fugida, mentre de sota la vall del Ter s’escoltava:

El teu esperit de defensa i lluita perdurarà per sempre. La teva imatge es multiplicarà i des de tots els turons de Catalunya vetllaràs per defensar els interessos del Principat contra l’invasor.

I així fou com Despertaferro implantà la seva silueta als punts més visibles del país. Hi restà anys i anys, fins que un bon dia desaparegué.

«Ja no tenim Despertaferro que ens empari», deia la gent.

Però no fou així… Despertaferro continuava vigilant.

El podeu veure, si creieu en la realitat de Catalunya, al mig d’alguna bandera o samarreta de gent estranya, amb la cua tensa, el cap alt i les banyes preparades per controlar que mai més tornin a envair el nostre Principat ni trepitjar els nostres principis.

Però, guardeu-me el secret… Despertaferro m’ho va dir una nit de Sant Joan, mentre la foguera dibuixava la silueta de la casa sobre les rouredes de la vessant del Far, il·luminades per les espurnes de colors brillants dels coets que el pare havia comprat.

«Ells, això ho desconeixen, em va dir, i encara els fa patxoca i en presumeixen.»

Pobrets…

1r Premi Tradicions i Llegendes · Concurs Literari CGG Olot 2004
Joan Arnau i Serra és veí de del Pla i col·laborador d’El
a Poble > «Justa la fusta [Converses amb en Sisó]»

[www.zentinex.com/arafatresanys]

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)