/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 17 desembre de 2017 | 3a Època | Edició núm. 13.468 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Tot recordant l'eugenial Jordi Vilamitjana, es va lliurar el 'seu' 2n premi de redacció La 2a edició del premi Jordi Vilamitjana es va presentar el passat dijous -14 de desembre-, a les 8 de la tarda, a l'Hotel Carlemany de Girona. Aquest guardó premia el millor text periodístic escrit per estudiants de secundària de la ciutat de Girona. La iniciativa de crear aquest premi va sortir de l'Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Tres imatges de divendres a Can Ninetes> La reivindicació del Pont del Dimoni a Santa Eugènia de Ter és constant. L'Ajuntament de Girona va acordar el 3 de novembre de 1981 la seva reposició que, fins ara, no s'ha complertTEXT DEL PEU DE FOTO: «ELS PONTS»Tres imatges de divendres a Can Ninetes> La reivindicació del Pont del Dimoni a Santa Eugènia de Ter és constant. L'Ajuntament de Girona va acordar el 3 de novembre de 1981 la seva reposició que, fins ara, no s'ha complertTEXT DEL PEU DE FOTO: «ELS PONTS»
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2017), protagonista: 660 anys | 27·06·2008

Divendres 27 es va presentar el llibre «Els ponts» dels periodistes J. Víctor Gay i Carlus Gay,
al Centre cívic Can Ninetes de Santa Eugènia

El Pont del Dimoni |

El passat divendres -27 de juny- els autors d’Els ponts, els periodistes J. Víctor Gay i Carlus Gay Puigbert, van presentar el seu treball, editat per Quaderns de la Revista de Girona, a, a les 8 del vespre. Va introduir l’acte l’amic Jordi Dalmau, vocal d’Amics de la UNESCO Girona.

En el capítol Dimoni de ponts el de de Ter n’és protagonista. Víctor i Carlus Gay també dediquen capítols sencers a ponts significatius, com ara el pont de Pedra de Girona, el pont Nou de Camprodon, el pont Vell de la Bisbal, el pont Vell de Castelló, així com a ponts literaris, d’art o de cinema.

A l’acte es va informar breument de les darreres gestions realitzades al voltant de les pedres del Pont del Dimoni -ara dipositades al Mas Xirgu- i de la reconstrucció del pont a Santa Eugènia de Ter.

> Convidaven: AV, AMPA IES, Biblioteca Salvador Allende, Club de lectura de l’AV, Centre cívic, Amics de la UNESCO Girona, e-revista Els mil i pico de l’IES, eldimoni.com [periòdic-e]

Capítol «Dimoni de ponts», d’«Els ponts» de J. Víctor Gay i Carlus Gay Puigbert

Una dita popular anglesa ens orienta sobre el que cal per dur a bon port l’obra pública. Són les anomenades tres «E»: economia, esforç i enginy. Economia: diner per pagar la feina. Esforç: la voluntat política per portar a terme el projecte. Enginy: l’aportació dels tècnics per materialitzar el projecte.

Actualment està perfectament reglamentat quins professionals poden projectar i executar els ponts. Però en el decurs dels temps molts ponts del país els van construir mestres d’obres, més o menys especialitzats. I no sempre es tracta d’obres fàcils, tot al contrari, en certs moments haurien calgut intervencions certament estranyes per culminar-les. No ens hauria, doncs, de sorprendre que fins i tot les forces infernals hi tinguessin el seu paper més o menys llegendari. A la geografia catalana els ponts del diable o del són habituals, també a Girona.

Trobem un pont diabòlic a Sarrià de Ter, amb la paga habitual de la primera ànima que hi passés o la del propi constructor. Aquest pont s’havia de finalitzar a la mitjanit. Tanmateix en cantar el gall de Can Riera, el diable va preguntar: «quin gall canta?». Li van respondre: el blanc. Digué el diable: «pedra avall». Va cantar el gall de Can Formiga. Nova qüestió i per resposta: el negre. Digué el constructor: «pedra a terra…» En efecte, al pont hi manca una pedra.

A la Garrotxa la petja diabòlica és al Sallent, a les envoltes de Santa Pau, on el pretenia fer un pont que justament també havia d’enllestir a les dotze de la nit si volia cobrar l’ànima de qui havia encarregat la feina. El senyal també era el cant del gall, que ho va fer al fil de la mitjanit, de manera que el diable va haver de deixar a terra la darrera pedra. Des d’aleshores en diuen La pedra del diable.

A Maçanet de la Selva, també hi ha un altre pont del. Entre Can Bisbal i Can Dalemus, amb llegenda inclosa: construït en una nit i amb el peatge, altre cop, de l’ànima del primer ésser viu que hi passés, que va resultar ser un gos. El diable enfurismat, va agafar un gran roc i el va llençar contra el pont, que es va ensorrar. Encara se’n poden veure les restes, a un centenar de metres del pont Vell, aigües avall.

Aquestes llegendes es repeteixen arreu del país i més enllà, ja que quelcom de semblant es relata des de les terres de França en la realització de tot tipus d’obres, fins en la catedral de París, on el té un gàrgola, i molt més al nord. En els països escandinaus l’actuació diabòlic en la culminació de certes construccions, també de ponts, sembla decisiva.

El de de Ter

Possiblement el pont del que més polèmica ha provocat darrerament és el de l’antic municipi de de Ter. Situat sobre el riu, se’n va encarregar de la seva construcció, l’any 1357, al mestre d’obres Guillem de Montfullà. No consta cap intervenció diabòlica en la seva construcció, però el jurats (govern municipal) en van pagaren 30 lliures. Per refer-se de la despesa es va imposar dret de barra, altrament dit petge, a vianants i carruatges.

És (o era) un senzill i bonic pont gòtic, de carreus de pedra i mamposteria a les baranes que es recolzaven en una cornisa que, a més de la seva missió en l’estructura de l’obra, era un element ornamental. Situat proper al Col·legi Groc, avui el seu espai original l’ocupa una anònima rotonda. Més o menys malmès va resistir aiguats i guerres en el decurs de sis segles, però no va superar en canvi les raons urbanístiques que va decidir el seu desmantellament. Des d’aquell moment l’Ajuntament de Girona no ha sabut trobar un indret on situar el darrer pont medieval de la ciutat, malgrat que s’havia apuntat algun punt de la Devesa.

Un gran debat resta, doncs, obert entre un sector dels veïns de que reclamen el compliment del compromís municipal de reposar el pont amb vibrants informacions des de les pàgines d’una publicació electrònica, que justament porta el nom de la pròpia obra de fàbrica (www.eldimoni.com). Les pedres originals numerades resten en l’oblit. [Quaderns de la Revista de Girona]

Reproduït d’Els ponts. Capítol 23: Dimoni de ponts
Quaderns de la Revista de Girona, núm. 134
GAY I PUIGBERT, Carlus; GAY I FRIAS, Josep Víctor (capítol facilitat pels autors a)

Aquest llibre és un intent d’aproximació a una part fonamental del patrimoni artístic de caràcter civil de les comarques de Girona: els ponts, que en el decurs dels segles han unit el territori i han facilitat la comunicació. ISBN: 978-84-96747-20-3. Any: 2008. Pàgines: 96

:: Retalls de premsa

:: MARIA HEREU [26·06·2008]
> Masses anys sense el

:: DOLORS REIG [17·06·2008]
> El : exemples de participança

:: OLGA MOROTE [22·05·2008]
> Ponts

:: DANI CHICANO [07·04·2008]
> Els ponts al fil de la història

:: JORDI DALMAU [21·08·2003]
> Un redimoni de pont

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)