/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 12 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.193 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Opinió > El Dimoni de la fàbrica :: Sebas Parra | 29·05·2013

Sense anomenar-la

Sebas Parra |

Aznar amenaça amb ressuscitar i un parell de dies després Moustaki ens deixa definitivament. I, com volent equilibrar la balança que ajusta l’esperança dels temps, el passat dissabte recordàvem el Guanyarem! d’en Tià Salellas al Truffaut gironí amb el documental editat amb motiu del seu 5è Memorial i, el diumenge, malgrat una tarda feta de trista pluja tossuda i grisa que posà fang a les rodes de les motos solidàries dels Dimonis de, es respira fraternitat a. Estrenem nova setmana i és inevitable tornar a dir que la roda del temps continua girant. Però la memòria d’El de la fàbrica es rebel·la i mira enrere seduïda per la fràgil figura amb guitarra i la fràgil veu d’aquell vellet tot ell tendresa que es declarava apàtrida, o com a molt, de nacionalitat mediterrània.

Ens deixà el cor del metec que portem a dins

No em va entristir la mort de Moustaki perquè no són aquests temps per moustakis, i mantenir-lo en aquest món, en aquesta Europa, en aquesta França, era com mantenir viva una oreneta en una gàbia, en una capsa de sabates amb forats pels quals és impossible respirar, en una bossa de plàstic oberta només perquè tragués el bec i cantés el cant boig del sinsont del nord. Cantà a la llibertat Moustaki en la seva cançó més coneguda, potser la més bella, Ma liberté, que no se sap si està dedicada a una dona o a un ideal, a un núvol de carn llibertària o a un cony, a una tramuntana mediterrània o a un alè (Aníbal Malvar en Lárgate Moustaki). Segur que no vivim temps de moustakis però era absolutament necessària la veu d’aquest metec que declarava l’estat de felicitat permanent i el dret de cadascú a tots els privilegis, que deia que el sofriment és com un sacrilegi quan hi ha suficients roses i pa blanc per a tothom, que contestava la legitimitat de les guerres, la justícia que mata i la mort que castiga i denunciava les consciències que dormen tranquil·lament al fons del seu llit i aquesta civilització en mans dels mercenaris. Una veu lliure que volia la llibertat per a coses com ara deixar anar amarres, anar a no importa on, arribar al final dels camins de l’atzar, i collir, somiant, una rosa dels vents d’algun raig de lluna…

Sense dir-vos com es diu, us parlo d’ella

Va participar activament al Maig francès i va conservar al llarg de la seva vida un compromís polític llibertari i alliberador molt particular, d’acord amb la seva volguda i reivindicada identitat de jueu errant aliè a qualsevol “esfera d’influència, lloc geogràfic o dogma, sigui el que sigui”. Una de les seves cançons més extraordinàries, Sans la nommer (Sense nomenar-la), escrita en 1969, està dedicada a la revolució permanent. Queda aquí el fragment de tornada a mena d’homenatge pòstum:

“Ella és qui, maltractada, / és ferida i assetjada; / ella és, quan es rebel·la / qui fa vaga i qui va a la brega; / ella és qui, empresonada / és traïda, abandonada; / i qui ens dóna afany de viure / i desitjos de seguir-la / molt més lluny, molt més lluny. / Sense dir-vos com es diu, us parlo d’ella / estimada o rebutjada mai t’enreda / si voleu que us la presenti finalment / el seu nom es revolució permanent.”

I si voleu una d’aquelles necessàries injeccions intravenoses d’esperança us convido a escoltar-la a través de la veu de Marina Rossell. De res.

Sebas Parra és veí de la de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)