/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 18 juliol de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.046 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La passejada va començar davant de Can Ninetes FOTO: MARIA VILAMITJANALa passejada va començar davant de Can Ninetes FOTO: MARIA VILAMITJANA
: : Cultura > Escultura | 25·03·2007

Desequilibris patrimonials

Jordi Vilamitjana |

Agafem mentalment una zona de la ciutat que inclogui els barris de, la, Can Gibert del Pla i. Poca broma: estem parlant d’una població que ronda els 30.000 habitants; estem parlant d’1/3 de Girona. Si recorrem de memòria els carrers i places d’aquesta part de la ciutat, descobrirem de quina desigual manera es reparteix el patrimoni cultural a Girona.

No es tracta pas de buscar-hi catedrals, barris gòtics o edificis singulars. Es tracta simplement de buscar-hi els elements que té i mereix tota ciutat o part de la ciutat que no vol esdevenir suburbi. A de Ter, no hi ha museus, no hi ha auditoris, no hi ha teatres en condicions; ni galeries d’art, ni sales de música, ni locals d’assaig; no hi ha hotels, ni pensions, ni hi ha punts d’informació turística… Hi ha, per exemple, un sol restaurant (La Til·la) dels 53 de la XXVII Setmana Gastrònomica que aquests dies es fa a la ciutat. Tanmateix, on molt clarament es veu el centralisme de la ciutat és en el parc escultòric.

L’abandó escultural d’aquest sector de Girona és tan notable que es pot traçar una línia invisible sobre plànol per marcar els límits de la ciutat cultural i la resta: de l’Atleta de la devesa (ubicada al Camp de Mart), recte cap al Picapedrer (1984) de Paco Torres Monsó (al pati de la Punxa), recte a les Granotes (1990) de Ramon Carrera (al Parc Central), recte a A Europa (1984) d’Andreu Alfaro (plaça d’Europa), i fins a Els ulls miren l’entorn (1991) d’Emília Xargay (a Mercagirona), a ponent i migdia d’aquesta línia, hi ha un campi qui pugui absolut.

Hi ha dues escultures i un relleu de caire religiós: sant Narcís (1951), a la plaça de l’Assumpció; la Immaculada (1975), als Maristes; santa Eugènia (s. XVI), a. Hi ha dos relleus i una escultura escolars: al CEIP Dalmau Carles, de Domènec Fita –Escolars (1979)-, i de Torres Monsó –Parella (1976)-, i al CEIP Montfalgars, de Josep Maria Corominas (2001). Hi ha dos monòlits -a quin més lleig- a les vores de la frontissa del: el dedicat a Ignasi Bosch i Reitg (1986) i el dedicat a Santiago Sobrequés (1973). Dues escultures emblemàtiques (La llagosta -1983- de la plaça de l’Assumpció de Josep Duixans i El vaixell -1987- de la plaça de també de Duixans) es van podrir i van ser retirades. El Vitrall mòbil de Francesc Fornells, de la parada d’autobusos del Parc Central (1985) fa anys que està incomplet. I hi havia també un Carrilet (1975) al pati del GEiEG de.

En tot de Ter, hi ha quatre escultures amb cara i ulls, quatre, en el marc d’una ciutat que en té cap a 200: el Rellotge de sol (1984), de Duixans (al passeig d’Olot); el Forjat (1984), de Leonci Quera (també al passeig d’Olot), els Cossos i formes (1990) de Rosa Serra (als jardins del carrer Turó) i La ben plantada, de Torres Monsó, (col·locada fa vuit dies davant del Centre cívic de). Molt poc patrimoni per a tanta ciutat.

I per a més inri, les pedres del , un patrimoni de 650 anys, fan molsa al Cementiri de de Ter, apilonades de qualsevol manera, com un insult, com una ofensa permanent. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Ter
i coautor del llibre IFP 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)