Més de 100.000 indis i més de 40.000 persones d’arreu del món ens vàrem reunir a Munbai (Índia) en el Fòrum Social Mundial (WSF), en un continent, l’asiàtic, fortament atacat pel neoliberalisme.

Aquest ha estat el Fòrum dels pobres, dels dalits (descastats o intocables), dels tribals… S’han posat sobre la taula, en les conferències (panels), en els carrers i places (maidan), en els tallers del Fòrum, tot tipus de discriminacions: gènere, raça, classe, casta, etnicitat. I per primer cop s’han inclòs els drets dels nens i la marginalitat.

Que se celebrés a Munbai ha afegit noves dimensions al moviment antiglobalitzador. I la confrontació entre occident i orient, ha anat més enllà del pensament i la vida. Com deien alguns diaris de Munbai: Parlar és tan important en el nostre món que aquí al Fòrum s’han reinventat el concepte i en diuen dialogar. Parlar no és fer, però, com si ho fos. Parlar té moltíssima importància. Fa reunir la gent i sortir transformats de la trobada.

Asma Jehangir, una activista pakistanesa deia «Molta energia ha vingut al Fòrum, però encara n’hi ha més que sortirà del Fòrum. Volem un món diferent, un món d’humanitat i compassió, un món de la gent».

	Núria Terés amb Nawal Al-Saadawi, al Fòrum de les Dones

Les inicials de WSF (World Social Forum) també serveixen per Women Social Forum (el Fòrum de les Dones). La força de les dones ha impregnat el Fòrum. Dones senzilles, dones dalits (sense casta, pàries), dones adibasi (indígenes de l’Índia), dones d’arreu, anònimes, plenes de vitalitat i autenticitat. Però també dones potentíssimes: Nawal Al-Saadawi (Egipte), Aminata Traoré (Mali), Shirin Ebadi (Iran), Vandana Shiva i Arundhati Roy (Índia), Blanca Chancoso (Equador)…

Els encontres han estat més de 50 conferències, 880 tallers i seminaris, molts actes culturals, reunions diàries de l’assemblea de moviments socials, intercanvis informals…

Els temes que s’han posat més de relleu han estat: Dones i globalització; Terres, aigua i sobirania dels aliments; l’OMC; Mitjans de comunicació, cultura i coneixement; Guerra contra les dones, dones contra les guerres; Partits polítics i moviments socials; Com redistribuir la pobresa i el poder globalment?; Fòrum de la dignitat mundial; Pobles indígenes i tribals; Els drets dels nens en un món globalitzant;…

I les tres prioritats dels moviments socials reunits en el Fòrum s’han focalitzat en els aspectes econòmics, la resistència a la guerra (amb la convocatòria mundial de mobilització el dia 20 de març) i els exclosos.

I com deia Vittorio Agnoletto «El nostre moviment és una batalla guanyada pels pobres. Som uns somniadors, però somniadors amb els peus a terra; i som capaços de reconèixer els nostres amics i els nostres enemics».

Les dues noves cites són: Porto Alegre 2005 i Àfrica 2006.

Cercles concèntrics

Els intercanvis de pensaments i experiències s’han donat en cercles concèntrics:

· Dins les sales de conferències i tallers, on els debats eren intensos, intel·lectuals, també molt vivencials, però focalitzats en aspectes concrets.
· En els carrers de Nesco Ground (l’espai del Fòrum) on l’intercanvi cultural, el coneixement mutu, l’intercanvi de correus-e i la frescor de les trobades multiculturals bullia!
· En els carrers de la ciutat de Munbai, on dia a dia, els seus ciutadans anaven despertant cap al Fòrum, el que podia suposar per a l’Índia, que Àsia es donés a conèixer al món, la seva realitat, el seu dinamisme social.
· Ara ens cal tancar el quart cercle, el de fer xarxa amb la resta del món, de tots els que vam tenir el privilegi de viure el món per un forat cap a les nostres comunitats, moviments, associacions, ONG…

Vaig quedar impressionada de la força dels moviments socials asiàtics i de l’Índia en general. Tot i la crua pobresa que es respirava, tot i la misèria i falta de dignitat que vaig viure en molts carrers, en el tren, en escoles que vaig poder visitar, en converses i amistats que vaig fer a l’Índia, em va meravellar la capacitat de reacció de molts d’aquests grups marginals, la seva vitalitat, la seva organització. Han estat un clam sec, una eixordadora crida a la mobilització compromesa i radical en els nostres països rics i grassos, plens de tot i sovint amb moviments socials massa ligths. Vaig quedar encantada amb les dones, la seva força, la seva lluita, la seva alegria, el seu saber-ho-fer-tot i poder-ho-fer-tot.

I com deia Vittorio Agnoletto, ha estat el Fòrum en el que tots els del Nord ens hem dit el teu problema també és meu, me’l faig meu.

Es fa difícil comparar amb Porto Alegre. Segurament la presència massiva de dalits, indígenes adivasi i sobretot moltes dones ha donat un toc més popular o de pobresa al Fòrum. Ha estat un encert que el Fòrum sortís de Porto Alegre precisament per donar a conèixer altres realitats, fer-les properes i incorporar-les a la lluita per un altre món possible. Aquesta bola de neu està creixent tant que a Munbai ja es parlava que el Fòrum és la segona potència mundial.

Per a mi és una de les experiències més frapants i fortes que he viscut mai i penso que ara puc dir que em sento formant part d’aquest món, que he incorporat mundialitat a la meva vida i les meves accions i espero poder col·laborar en difondre aquest esperit allà on vagi i actuï. És a dir, fer real allò que en diem glocal.

Un altre món és possible! Un altre món és necessari! Un altre món ja s’està fent!

Jinda bad! Llarga vida!

Núria Terés és veïna de Santa Eugènia de Ter i vicepresidenta de l’AV Santa Eugènia;
participant en el VI Fòrum Social Mundial a Munbai (Índia)
[Igualtat]