Bona tarda a tothom, sembla que aquest acte a la nova frontissa ha provocat un cert enrenou de preguntes i missatges i algunes voltes i voltetes pels voltants fins arribar-hi al lloc. I ja sí, estem a la frontissa que uneix Salt i Santa Eugènia de Ter, municipi annexat a Girona l’any 1963, explicant per què volem una república… D’entrada jo us diria que per poder recuperar la independència municipal eugenienca, però tot s’arribarà… Ara centrem-nos en l’1 d’octubre i tornem a la nova frontissa.

Per la igualtat de drets

Mireu, en números rodons, a Santa Eugènia de Ter (Santa Eugènia·Can Gibert·la Rodona) vivim més de 16.000 persones i prop del doble a la vila veïna de Salt. En total, prop de 46.000 veïns i veïnes, més o menys com Figueres. I suposo que sabeu que, una de cada tres no té dret a vot, entre d’altres infàmies. En aquest règim tan democràtic sembla que això és normal. Tan normal, que alguns venim denunciant des de fa anys [ara es commemora el 25è aniversari de la publicació de l’Informe de Girona: cinquanta propostes sobre immigració] la negació de la consideració de ciutadans de ple dret a la població immigrada procedent de més enllà de l’Estat espanyol que viu i treballa aquí com els demés. I a dreta i a esquerra mirem, en general, cap a l’altre costat a l’hora d’exigir els drets humans, tots i per a tothom. Oblidant compromisos elementals que hauríem de mantenir ferms i efectius… recordeu només l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres» [Un parèntesi necessari: quan des d’un acte com aquest he de recordar l’existència de la Declaració Universal dels DDHH aprovada fa prop de 70 anys és que o estic mig tocat del bolet -que podria ser- o és que hem tocat fons i l’organització social d’aquest sistema capitalista ens porta a la barbàrie, al desastre]. Però hem de dir fort i clar que la igualtat de drets és una premissa bàsica de la república. Recordeu la tríada síntesi dels valors republicans: llibertat, igualtat, fraternitat. Aquí a la frontissa, doncs, dic fort i clar que volem una república per acollir i respectar en un pla d’igualtat a tothom, vingui d’on vingui, sigui quin sigui, convençudes que el futur és cosa de tots i totes.

Per tornar a fer de l’educació el motor del canvi

I per part meva em sento obligat a parlar d’uns dels drets humans fonamentals: el dret a l’educació. I és el moment de recordar aquella república dels mestres, que ens rememora l’amic Mon Marquès, que va ser un exemple arreu del món de la voluntat de fer de l’educació el motor del canvi cap un futur millor. Els nous governants republicans volien que els mestres i els nens i nenes fossin els primers ciutadans de la república. Des del mateix president de la República espanyola, Manuel Azaña, quan afirmava que «l’escola pública havia ser l’escut de la república» fins a les polítiques impulsades pels ministres Marcel·lí Domingo, que havia fet de mestre, i Fernando de los Ríos, membre rellevant de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), i el director general d’Instrucció Pública Rodolfo Llopis, mestre també, l’orientació era la mateixa: calia fer un gran esforç amb l’educació per què invertir en educació era bàsic per modernitzar el país i assentar-hi una societat democràtica. Aquest era el marc general, però a Catalunya, amb unes competències mínimes és va fer una feina immensa en matèria de normalització lingüística, de construccions escolars, de formació dels mestres i renovació pedagògica, de lluita contra la segregació escolar i l’adoctrinament religiós a l’escola… l’escola republicana serà una escola mixta, laica, gratuïta i per a tothom.

És, aquí a la frontissa, el moment de recordar l’Escola Racionalista de Salt, «escola de la classe treballadora» com la defineix l’historiador i amic Pere Cornellà i Roca, singular per moltes raons, tant de caire pedagògic com polític, que potser hauria celebrat aquest curs acadèmic el seu 83è aniversari si l’aixecament militar feixista de 1936 no hagués canviat el curs de la història catalana més recent. Neix amb l’inici del curs 1933-1934, vinculada al moviment obrer anarquista de Salt. La CNT li cedeix l’espai necessari al Centre Obrer de Cultura Floreal de la vila i el Bienni Negre farà que la seva activitat sigui, al mateix temps, migrada i bullidera… -restarà clausurada des del novembre del 34 a l’abril del 36-. No cal dir que l’escola, pedagògicament, és filla de l’Escola Moderna que funda Francesc Ferrer i Guàrdia -afusellat el 1909- a l’any 1901 a Barcelona. Era l’única escola mixta de Salt i, bàsicament, procurava la instrucció dels fills dels obrers del tèxtil de Salt.

O de recordar rellevants mestres republicans com el director de l’Escola pública de nois de Salt, Lluís Moreno i Torres, membre de la ILE i un dels mestres més destacats en l’esforç de renovació pedagògica a les comarques gironines. I tot això en un entorn ple de figures rellevants del magisteri i de la política municipal com ara Antònia Adroher, militant del POUM que serà la primera dona regidora a la ciutat de Girona, o el professor de l’Escola Normal de Girona Cassià Costal que serà el primer president de la Diputació abans de ser nomenat director de l’Escola Normal de la Generalitat, o Miquel Santaló, professor de geografia de l’Escola Normal que serà el primer alcalde republicà de Girona. Més o menys com ara, oi Lluc?

I aquí, a Pla de Ter, nom republicà de Santa Eugènia de Ter, no puc deixar de recordar la creació de l’Escola Santa Eugènia de Ter (l’actual, conegut popularment, Col·legi Groc) que va iniciar les classes el mes de febrer de 1936 de manera provisional i, malgrat l’aixecament feixista del 19 juliol, la corporació municipal l’1 de setembre de 1937 va començar les obres del nou edifici per compte de l’Ajuntament eugenienc, en uns terrenys cedits, diuen que si us plau per força, pel Marquès de Camps, donant la feina als obrers en atur i aprofitant les pedres i bigues que es van poder salvar de l’incendi de l’església, cremada recentment.

FOTO: EMPAR CASANOVA

Per aquell temps va arribar a l’Escola Santa Eugènia per fer les pràctiques de magisteri Ferran Rahola, el fill primogènit de l’escriptor i periodista Carles Rahola i Llorens que seria assassinat -afusellat- pel règim franquista a la tàpia del Cementiri de Girona el 15 de març de 1939. Al finalitzar la guerra -l’any 1939- ja es comencen a fer classes a l’edifici nou que acollia també l’Ajuntament eugenienc, el jutjat, l’església, el teatre… Amb la distància que dóna el temps podem dir que el fet de construir una escola en temps de guerra fa del Col·legi Groc tot un monument a l’esperança. El curs 2014-2015 l’Escola Santa Eugènia va celebrar el seu 75è aniversari sota el lema Des de 1939… gaudim fent escola!

Però 75 anys i més després encara hem de combatre la segregació escolar, fa uns dies es presentava un document de propostes per reduir la segregació escolar a la ciutat de Girona -elaborat per la Comissió d’educació de la CUP-Crida per Girona- encara hem de denunciar i lluitar contra la vergonya dels barracons o les subvencions a les escoles de sectes religioses que segreguen per sexe, que aquí a Santa Eugènia de Ter tenim exemples de tota mena…

Acabo aquest apunt històric recordant tres educadors eugeniencs eugenials que ens han deixat els últims anys: en Jordi Vilamitjana (2014), en Pere Pujolàs (2015) i la Núria Terés (2016)… Disculpeu que m’he allargat una mica amb aquests exemples perquè crec que no som conscients de tant i tant que vam tenir i de quan tenim encara malgrat tot. Recordo en Jordi, en Pere i la Núria com exemples de la voluntat de Pla de Ter de no renunciar a la memòria, de mantenir viu el record preservant el nostre capital pedagògic i social simbolitzat en aquests tres educadors perifèrics, eugeniencs de ple dret, i eugenials de veritat.

I per què volem una república, doncs? És fàcil respondre el dia d’avui* aquesta pregunta: per recuperar la memòria, rebaixant així l’actual analfabetisme polític, i recordar l’aposta republicana per l’educació. Hem de tornar a fer de Catalunya tota una gran escola, com diuen a Nicaragua cada 23 d’agost, fent de l’educació poble i poble de l’educació. Recuperant la memòria i continuant el combat del present absolutament convençudes que «reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca». Perquè la realitat està feta de memòria, el futur està fet de memòria, és memòria.

Per poder començar a respirar dignitat…

I acabo. A la meva edat, he viscut les misèries d’un règim feixista nascut d’un cop d’estat que ha deixat pel camí la mort, la repressió i la por, La pedagogia del millón de muertos, que deia Santiago Alba Rico, alimentant la impunitat davant la corrupció econòmica, ideològica, política, ètica i moral, en definitiva social i cultural, que ens envolta. I a la meva edat, necessito i crec que em mereixo, ens mereixem la gent de la meva generació derrotada, respirar aires nous: respirar justícia, respirar esperança, respirar fraternitat, respirar futur, respirar Revolució… Aquesta seria una raó més de per què vull, de per què volem una república… Per tanta gent que va caure defensant la República, per tanta gent que ha caigut pel camí lluitant contra el franquisme, per tanta gent víctima de l’explotació, del robatori organitzat, de la corrupció, de la impunitat d’aquest franquisme que no marxa, com ens recorda Lluc Salellas, necessitem la República Catalana com l’aire que exigim tretze vegades per minut sinó volem continuar morint d’asfíxia…

Salut! I des de la frontissa, visca la República Catalana!

*Avui -27 de juliol- fa 81 anys que es va crear a Barcelona el CENU o Consell de l’Escola Nova Unificada amb la finalitat de dirigir la creació de la nova escola catalana, única, gratuïta, laica, activa, amb coeducació i inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Presidit pel pedagog llibertari Joan Puig i Elias i integrat per la CNT, la UGT i la Generalitat fou dissolt el febrer de 1939.

Paraules de Sebas Parra a l’acte organitzat per la CUP celebrat a la nova frontissa (Parc de Núria Terés i Bonet)