/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 14 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.134 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

L'escultura de Laureà Dalmau va quedar torta, però poques hores després la brigada va reparar els danys FOTO: EL DIMONIL'escultura de Laureà Dalmau va quedar torta, però poques hores després la brigada va reparar els danys FOTO: EL DIMONI
: : Eugenials > Paco Torres Monsó (1922-2015) | 22·04·2014

Densitat monumental sense hora

Jordi Vilamitjana | El Nas de la Bruixa | Diari de Girona

L’entorn, l’intern, el voltant i el veïnatge de l’edifici de la Generalitat a Girona (Maragall, Pompeu Fabra, Hospital, Gran Via) ha experimentat en el darrer lustre una densitat creixent d’art que per a alguns comença a fer patxoca, però per a d’altres comença a ser un pastitx. Sobretot, perquè aquí es van afegint elements com qui recull bolets.

Aquest és l’inventari del que hi ha ara mateix en aquest punt de la ciutat. El primer que cal citar és l’escultura anomenada Lletres toves de l’artista santeugenienc i eugenial Paco Torres Monsó. Probablement sigui la composició artística més famosa i fotografiada de la ciutat. El 24 d’octubre de 1980, les Lletres toves es van col·locar a la plaça Pompeu Fabra. El 30 d’octubre, al vespre, el batlle de Girona, Joaquim Nadal, acompanyat de directius de la Banca Mas Sardà (patrocinadors de l’obra, en ocasió de l’Any Internacional del Nen), va procedir a fer-ne la inauguració oficial. El març de 2005 foren retirades amb un camió-grua al magatzem municipal de la carretera de Santa Coloma per a la construcció del pàrquing de Santa Caterina. Van tornar al seu emplaçament acabades les obres, l’agost de 2009. La Màquina del tren de Sant Feliu fou col·locada damunt del pedestal de la zona de la plaça d’Espanya, davant de l’estació del tren, el 14 d’octubre de 1975. Després de patir al llarg dels anys diverses bretolades, la nit del 28 al 29 de setembre de 2007, un individu hi va calar foc. Fou retirada als magatzems municipals. Finalment, restaurada pels Amics del Ferrocarril de Fornells, ha quedat instal·lada entre Hisenda i l’excapella de la Generalitat en ocasió del 150è aniversari de l’arribada del “tren gros” a Girona (2012).

La Columna a la Constitució de 1869 és l’escultura més nòmada i una de les més antigues de la ciutat: plaça Independència, Centre plaça Hospital, al costat de la Casa de Cultura, a tocar d’Hisenda. Sense identificació, ni rètol, ni explicació, al costat de la màquina de tren, passa pràcticament desapercebuda per a tothom. El Tors de Venus, d’Aristides Mallol (realitzada als anys 20 del segle XX), està ubicada al pati interior del passatge del mateix nom que uneix Gran Via i Hospital. Va costar 200.000 € i va ser una mena d’imposició de l’exalcalde Joaquim Nadal (2010). Molt pocs gironins en saben res, ni saben que hi és. A Laureà Dalmau és la darrera escultura incorporada a la zona; un homenatge al metge i polític republicà, de l’escultor Tomàs Pons, que la família Dalmau ha donat a la ciutat (2014). Finalment, cal esmentar l’enorme quadre de Ramon Martí Alsina, El gran dia de Girona (1863-64), ubicat a l’auditori Josep Irla des de 2010.

Tota aquesta densitat monumental es completa amb els diversos edificis històrics: l’Hospital de Santa Caterina (segle XVII) amb tots els seus elements (farmàcia, escuts, esgrafiats, arrambadors, esgrafiats, pati de les magnòlies…); la Casa de Cultura (segle XVIII); l’edifici d’Hisenda… I amb espais i institucions emblemàtiques: El Galliner de teatre, el Conservatori de Música, la Biblioteca Ernest Lluch (en breu), l’auditori Viader…
A part que estaria bé que algú retolés i informés de tot aquest patrimoni en algun lloc (la pàgina web de l’Ajuntament de Girona titulada Art al Carrer està més que caducada), el que certament fóra un encert seria ubicar en algun lloc d’aquest indret un rellotge. Fa falta en aquest espai tan assenyalat un carilló, un gran rellotge, que indiqui el pas del temps, que marqui les hores, que recordi tothom que, malgrat que puguem pensar que les úniques hores importants són les nostres i les de les nostres persones estimades, fa molts d’anys que el cronòmetre de la ciutat es va posar en marxa.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)