Per tercera vegada en l’interval d’un mes, les 185 pedres del Pont gòtic del Dimoni, de més de 100 kg cadascuna, han fet el camí del Cementiri municipal de Santa Eugènia de Ter al dipòsit municipal de Mas Xirgu (on s’han quedat ara) de manera absurda i en contra de la voluntat dels veïns. Segons l’Ajuntament de Girona, per dues vegades les brigades municipals han actuat seguint ordres anteriors que no han estat posteriorment anul·lades o enteses… Anem a pams, perquè el tema és de jutjat de guàrdia.

Fets remots

1. El Pont del Dimoni, sobre el riu Güell, a Santa Eugènia de Ter, fou construït sota les ordres del mestre Guillem Granollers, de Montfullà, l’any 1357; 2. L’any 1968, essent alcalde de Girona Josep Benet i Cufí, el pont fou desmuntat pedra a pedra (fou tractat com a patrimoni) amb la intenció de reconstruir-lo en algun altre lloc de la ciutat; 3. L’alcalde De Ribot (1972-79) va traslladar les pedres a un magatzem del carrer Bacià; 4. L’alcalde Nadal (1979-2002) va aconseguir traslladar-les al Cementiri civil de Santa Eugènia de Ter i es va comprometre a reconstruir el pont en algun indret del sector (acta literal de l’11 de març de 1981); 5. Gairebé coincidint amb aquest anunci, diversos moviments veïnals han anat reclamant, fins a data d’avui, una i altra vegada, la reconstrucció del pont; 6. Durant els cinc primers anys del mandat de l’alcaldessa Pagans (2002-07), les pedres van continuar semienterrades al Cementiri civil.

Fets recents

1. A mitjans de febrer de 2008, davant els rumors que les pedres es volien treure del Cementiri de Santa Eugènia, diversos articles en premsa se’n van fer ressò; 2. Sortint al pas dels temors, Joan Pluma, tinent d’alcalde d’Urbanisme, escrivia al periòdic-e eldimoni.com que «no s’ha plantejat cap trasllat de les pedres del Pont del Dimoni» i que els «temors de trasllat són infundats» (18·02·2008); 3. Durant la segona quinzena de febrer, diverses reunions de veïns i articles en premsa servien per fer propostes sobre la catalogació, la ubicació i la destinació final de les 185 pedres i sobre la necessitat que no es moguin del Cementiri civil; 4. De cop, el 4 de març, de manera inopinada, la meitat de les pedres era traslladada a Mas Xirgu; 5. El dia 5 de març, davant l’enrenou per l’incompliment d’acords amb els veïns, les pedres tornaven al Cementiri; 6. El 8 de març, l’Associació de Veïns Santa Eugènia i entitats del barri proposaven -mitjançant una sol·licitud escrita- un pla de treball i una reunió amb l’Ajuntament per dignificar les pedres i desencallar el tema; 7. El 28 de març, els regidors Joan Pluma i Lluïsa Faxedas es reunien amb els veïns per valorar la instància presentada i en cap cas es mostraven contraris al punt tres de la demanda veïnal que diu: «les pedres no es mouran de lloc mentre no es decideixi el seu emplaçament definitiu dins del barri»; 8. La primera setmana d’abril, de manera inopinada, la brigada municipal se n’ha endut totes les pedres al magatzem de Mas Xirgu; 9. El regidor responsable argüeix que ja que hi són, que s’hi quedin.

Cal parlar clar

En aquest estat de coses, cal parlar clar. El panorama és absolutament desolador. Si el problema és una greu descoordinació (per dues vegades) entre polítics i empleats municipals, cal convenir que aquesta ciutat està en mans de Pancho Villa i els seus amics; si hi ha de rerefons la mala fe de dir unes coses a la cara i fer-ne unes altres a l’esquena, vol dir que estem en mans d’uns polítics que tenen el desvergonyiment de riure’s dels ciutadans. I això és intolerable. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

Manel Mesquita subscriu, fil per randa, la crònica i l’opinió de Jordi Vilamitjana