/El soroll
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 12 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.193 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : El soroll > El soroll a Santa Eugènia de Ter :: GREMA | 22·11·2003

Conclusions i recomanacions de l’Estudi del soroll a Santa Eugènia de Ter (i III)

Josep Arnau [GREMA] |

L’estudi tenia un precedent molt incipient en el projecte SONICAT. De fet, el treball va significar un aprofundiment en una àrea específica. Recentment, el grup disposa de nous softwares de simulació, de més prestacions. En els últims temps, s’han acumulat experiències en l’àmbit específic de la predicció amb diferents institucions i empreses. En l’àrea d’estudi, Santa Eugènia de Ter, s’estan produint notables modificacions urbanístiques, que afectaran la resposta acústica. Està pendent de signatura un conveni amb l’Ajuntament de Girona per tal de zonificar acústicament el municipi, sobre la base de la Llei 16/2002. L’àmbit de l’acústica ambiental es troba en un moment de creixement i actualització brutal, hi ha comissions d’experts a la UE per tractar d’unificar criteris i establir normatives i models més escaients. Pel que fa al contingut del treball, val la pena mencionar que, independentment de la base normativa i formulària de l’ISO 1996, el tractament estadístic de les dades que es troba a l’apartat 9 de l’estudi és innovador i va ser fruit de la iniciativa del GREMA i desenvolupat pels membres del grup.

[ Veure, fent clic aquí, l’Estudi del soroll a de Ter ]

Modelització genèrica sobre la base de les mesures reals

Segons les mesures realitzades en un fragment del territori, s’ha alimentat un model de planimetria vectorial i dels resultats dels nivells de soroll equivalents. Val a dir que es tracta tan sols d’una primera aproximació, que donada la complexitat del problema requeriria molt més temps i recursos.

Modelització amb barreres al col·legi i a

Prenent com a suport l’anterior fragment de territori, s’han simulat la inclusió de pantalles al centre escolar i al centre cívic. Tal com era previsible la reducció de nivell de soroll és notable si es compara la colorimetria de l’escala que acompanya la figura.

Entre les dues imatges, sense protecció la primera i amb protecció la segona, es posa de manifest la reducció de soroll si es comparen adequadament les escales.

Conclusions i recomanacions

L’estudi posa en evidència la importància del soroll emès principalment pel trànsit de vehicles i d’una manera singular els automòbils i especialment les motocicletes, donat l’elevat nombre de centres educatius, i per tant, la propensió en l’ús d’aquest tipus de vehicles.

Fóra interessant realitzar noves mesures de llarga durada ajustades a horaris escolars per tal de posar més èmfasi en els moviments d’entrada i sortida que amplifiquen els Leq.

Amb els registres de llarga durada es posa en evidència

• La influència pràcticament exclusiva del trànsit viari en què es constaten diferències entre franges nocturnes i diürnes de l’ordre de 7 dBA (decibels).

• Un dels registres, concretament el núm. 28, donada l’existència d’una activitat industrial que aporta un soroll de fons continuat durant les 24 h, es minimitzen les diferències entre els nivells de dia i nit. Seria interessant aprofundir en l’anàlisi d’aquest tipus de soroll, no solament en el pla, sinó també en alçada, atesa la proximitat de blocs d’habitatges, tant al carrer Orient, com al carrer Massana, directament afectats per aquesta situació.

Hi ha una correlació entre el nombre de vehicles i el soroll que emeten, si bé, caldria aprofundir i distingir els que es consideren vials més importants dels de tipus secundari, ja que la distribució de punts i mesures s’ha realitzat en el conjunt de territori.

El nombre de vehicles pesats i de transport públic és relativament baix, i la seva aportació al nivell global és molt inferior a la dels altres vehicles.

Fóra bo intentar incrementar tant les línies de servei de transport públic com la freqüència de pas, per tal que la societat prengués consciència del problema, i l’assumís amb més convicció.

Donades les característiques d’alguns vials (passeig d’Olot, carretera de, avinguda Josep Tarradellas), que han esdevingut veritables entrades i sortides a la ciutat de Girona, fóra convenient analitzar la disposició i temporització de la xarxa semafòrica, i de manera singular el temps d’aturada de fluxos, que tanta incidència ofereix en el nivell de soroll per problemes d’acceleració/frenada.

Caldria reestudiar l’ordenació urbanística i de fluxos de trànsit, incloent a més dels factors de mobilitat aspectes de qualitat ambiental, com ara el soroll.

S’ha constatat, situació difícilment corregible, un ús molt individualitzat dels vehicles. La ràtio nombre d’ocupants/vehicle en la majoria dels casos és d’una persona.

Caldrà incrementar la sensibilització de col·lectius afectats, especialment gent jove, informant i donant difusió en centres educatius ubicats a la zona de l’estudi, així com en associacions i entitats diverses.

S’ha fet especial èmfasi en la influència del trànsit viari, atès que el ferroviari queda discretament allunyat de la zona d’estudi, limitada pels carrers d’Ibèria i el de Bisbe Sivilla, que són els més influenciats per la proximitat del traçat del ferrocarril.

La possibilitat de minimització del soroll emprant pantalles acústiques es fa molt complexa dins una zona urbana, si bé es podria aprofundir en àrees com ara l’av. Josep Tarradellas i prolongació de la zona de l’antic llit del, així com en punts singulars d’activitats de tipus cultural/educatiu, com la mateixa seu de, el col·legi dels Maristes i el centre escolar de, entre d’altres.

De manera estrictament incipient,
s’han emprat models de simulació que posen en evidència

• La correspondència entre mesures reals i el topogràfic representat pel model, més enllà dels estrictes punts localitzats de les mesures, i es nota la influència de les edificacions i l’estructura urbanística en la difusió de l’energia del soroll.

• Actuant tan sols en dos punts concrets, el col·legi de i, es constata una notable millora de confort acústic, que afecta en el primer cas en el mateix pati del centre i lògicament en les activitats internes; i en el cas del centre cívic, en l’optimització de les diverses actuacions que s’hi desenvolupen, cursos, conferències o concerts.

Algunes consideracions finals envers l’estudi realitzat pel nostre grup
[GREMA / Grup de Recerca en Energia i Medi Ambient]

• L’estudi tenia un precedent molt incipient en el projecte SONICAT.
• De fet, el treball va significar un aprofundiment en una àrea específica.
• Recentment, el grup disposa de nous softwares de simulació, de més prestacions.
• En els últims temps, s’han acumulat experiències en l’àmbit específic de la predicció amb diferents institucions i empreses.
• En l’àrea d’estudi, Santa Eugènia de Ter, s’estan produint notables modificacions urbanístiques, que afectaran la resposta acústica.
• Està pendent de signatura un conveni amb l’Ajuntament de Girona per tal de zonificar acústicament el municipi, sobre la base de la Llei 16/2002.
• L’àmbit de l’acústica ambiental es troba en un moment de creixement i actualització brutal, hi ha comissions d’experts a la UE per tractar d’unificar criteris i establir normatives i models més escaients.

Pel que fa al contingut del treball, val la pena mencionar que, independentment de la base normativa i formulària de l’ISO 1996, el tractament estadístic de les dades que es troba a l’apartat 9 de l’estudi és innovador i va ser fruit de la iniciativa del GREMA i desenvolupat pels membres del grup.

Dr. Josep Arnau i Figuerola
Catedràtic d’Escola Universitària
Màquines i Motors Tèrmics
Coordinador del GREMA
Grup de Recerca en Energia i Medi Ambient

Escola Politècnica Superior
Universitat de Girona

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)