El dia 15 del mes de març vinent farà setanta anys que van afusellar l’escriptor Carles Rahola (1881-1939), condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim per part de les tropes franquistes pocs dies després de la seva ocupació de Girona, a les acaballes de la Guerra Civil.

Un seu familiar, cadaquesenc com ell, el destacat economista i polític Frederic Rahola Trèmols (1858-1919), va escriure un singular Catecisme de ciutadania, estructurat amb preguntes i respostes com el clàssic de la doctrina cristiana, per presentar-lo als Jocs Florals d’una ciutat catalana on oferien un premi «al millor compendi de deures cívics». Com que no el va guanyar, va lliurar el text a l’editorial Il·lustració Catalana el setembre de 1919. Quan va aparèixer el llibre, el desembre del mateix any, Frederic Rahola ja havia mort, i el catecisme va ser el seu testament.

Catorze anys després, el 1933, Carles Rahola va escriure, al seu torn, un Breviari de ciutadania, amb el títol segurament inspirat en el del seu parent, i ell sí que va obtenir un premi: el de la Conselleria Delegada de la Generalitat a Girona «al millor treball sobre orientacions per a la formació ciutadana». El llibre, editat aquell mateix any, va esdevenir una guia excepcional sobre els valors de la civilitat, la convivència, la pau, l’amor a la ciutat i al país.

Ara, en ocasió del setantè aniversari de l’execució de Carles Rahola, l’editor gironí Quim Curbet ha convocat 116 persones conegudes perquè escriguin uns textos breus que seran altres tants capítols d’un Nou breviari de ciutadania. Així culminarà i s’actualitzarà el cicle encetat per la nissaga dels Rahola ara fa exactament noranta anys.

Ja hem vist amb quins escarafalls han rebut la implantació a les escoles de l’Educació per a la Ciutadania els qui ens voldrien sotmesos a la condició de súbdits. El llibre que es prepara pot ser un bon manual per aprendre aquesta tan blasmada i tan indispensable assignatura. [El Punt]