/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 23 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.143 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Poble > Justa la fusta [Converses amb en Sisó] :: Joan Arnau (2004-2016) | 07·04·2008

Cinc cèntims d’aigua

Joan Arnau |

Ho acabo d’escoltar al Telenotícies: la canonada que porta l’aigua del Pasteral a Barcelona perd -és a dir, no fa arribar als dipòsits de l’estació de tractament- la quantitat de 18 litres per segon. No cal ser molt espavilat ni llicenciat en Ciències Exactes per fer una sèrie de multiplicacions i arribar a la esfereïdora quantitat d’1.552.000 litres/diaris, o sigui la quantitat d’aigua que gastaria diàriament un poble d’uns 8.000 habitants, sense estalviar-ne ni una gota.

L’aigua que es perd

Continuem amb els números. Suposem que fa dos anys que la canonada perd aigua. Una simple multiplicació ens dona la quantitat de 1.132.960.000 litres, és a dir 1,133 hm3 (1 hm3 = 1.000.000.000 litres). I aquesta quantitat de litres perduts els deu pagar algú ja que no crec que el seu valor en €uros els carreguin a la partida de pérdidas y ganancias. Resumint, arribem a la conclusió de que -segurament, més ben dit de ben segur- l’aigua perduda la paguem els consumidors.

Rentar l’automòbil

Ara no es pot fer amb l’aigua d’aixeta, es a dir, amb la que passa pel comptador. ¿Com ho faran els que no tenen un pou a casa o que el tenen precintat per la Companyia Municipal d’Aigües o la que té la explotació del subministrament? ¿Anar al Ter a rentar-lo? Està prohibit, i és molt lògic, des de fa molts anys. No queda cap més solució que ensabonar-lo, fregar-lo i esbandir-lo amb aigua mineral -sense gas, lògicament- o esperar que plogui -cosa poc usual actualment- i deixar el vehicle al carrer. M’agradaria poder esbrinar amb quina aigua netegen els vehicles els trens de rentat, perquè si ho fan amb aigua de la xarxa, el negoci se’ls hi va en orris. I no crec que tots disposin d’un dipòsit de reserva alimentat per les baixants de les aigües plujanes (recordo que aquest estat de sequera és la conseqüència de la poca pluja que cau).

Un dipòsit de reserva

A la zona urbanitzada del Mas Masó-Can Gibert del Pla crec que hi ha un dipòsit soterrat on van a parar les aigües plujanes que recullen els embornals dels carrers. Hi ha una bona reserva per als serveis dels Bombers, neteja dels carrers i manteniment de les zones enjardinades. Una brillant obra, no sé si obligatòria, que va ser molt criticada pels enginyers que diàriament passejaven pels voltants i que no entenien la despesa que el dipòsit ocasionava.

Piscines

¿Com ho faran els propietaris de les piscines ja fetes i no plenes o les que estan a mig fer? Potser el subministrament d’aigua per emplenar-les serà el negoci d’alguns agricultors que, amb el seu conreu ja mort per la manca de nivell dels rius, disposin d’un pou amb cabdal suficient, no per regar els camps però sí per emplenar cisternes i vendre l’aigua porta a porta.

Facturació de mínims

Que a la gent que gasta mensualment una quantitat normal d’aigua, se li digui que no en gasti per regar el jardí, ho trobo raonable i fins i tot moralment lògic. Què passa amb els que en gasten poca pels motius que siguin però que la Companyia els hi factura una quantitat mínima de m3?

No molt lluny de de Ter, hi ha un amic meu que té un bloc amb tres vivendes. Cada habitatge disposa d’un comptador d’aigua. En una d’aquestes vivendes no hi viu ningú des de fa ja quasi un any. A la segona, hi pernocta tot el mes un llogater que treballa a Girona. A la tercera, hi puja ell i la seva dona tots els divendres i torna a Girona al vespre del diumenge. Si fem números veurem clarament que l’ocupació total de l’edifici és de dotze dies, dues persones; i trenta-un dies, una persona; el que fa un total de 55 consums d’aigua. Posant-hi una quantitat de 230 litres diaris, el consum total pot ratllar els 12 o 13.000 litres mensuals.

Fins aquí tot quadra i no cal preocupar-se de les restriccions -diu ell- ja que el total de litres gastats és molt inferior als 108.000 litres (“3 mínims”) que l’Ajuntament li factura i que d’alguna manera hauria d’assegurar. I d’aquesta informació -que no dubto sigui certa- jo voldria fer un comentari. ¿Què pot passar amb el meu amic si un dia renta el cotxe amb l’aigua que li sobra del mínim que paga i no gasta? ¿I què li passaria si un petit rajolí de l’aigua i fins arribar als 36 m3 que l’Ajuntament li cobra encara que no els gasti, el fes anar a un dipòsit on fer reserva i emprar-la per regar l’hort, el jardí o rentar l’auto? Pensem-hi.

Sóc conscient que en temps de restriccions -siguin del tipus que siguin- tots hem d’apretar el cul a la cadira i posar-hi el granet de sorra per solucionar el problema, però crec que el primer interessat en que tot rutlli com cal és l’Administració, però de cap manera voldrà renunciar a uns diners produïts pel cobrament d’una cosa que no s’ha gastat. Ben segur que serveixen per anivellar les pèrdues d’altres departaments.

És allò que deia la meva iaia: Alguns, amb els calers dels altres, es cardarien el fill de Déu.

Joan Arnau i Serra és fill de les Planes d’Hostoles i veí de del Pla

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada