/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 24 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Clint Eastwood FOTOGRAMA: IL BUONO, IL BRUTTO, IL CATTIVOClint Eastwood FOTOGRAMA: IL BUONO, IL BRUTTO, IL CATTIVO
: : Opinió > Narhianant :: Pau Mesquita | 28·07·2017

C’est la vie, mon chérie

Pau Mesquita | Texas | Los Albaricoques | Almeria

La vida a vegades és tan recaragolada com una postura de ioga, estàs amb una cama sota la nuca, la mà dreta tocant el peu que et passa per darrere l’esquena, el tors doblegat, el mentó amunt, fent respiracions profundes per trobar la tranquil·litat i mentrestant has de subjectar una safata repleta de coca-coles gegantes, però sovint amb certes previsions com la que la robòtica zen ocuparà set de cada deu llocs de treball d’avui endavant perds l’equilibri i se’t tornen a contraure les articulacions quedant-te encarcarat, aleshores has de tornar a expirar i aspirar des de la caixa toràcica perquè els lligaments es destensin completant satisfactòriament la forma de l’anantasana, l’arda chandrasana o la matsyandrasana, a més per tal de compensar i que no et pugi un costat del llavi superior deixant-te un rostre de poma agre rollo Clint Eastwood quan estava a punt de desenfundar la pipa a les esplanades de Texas, o com la que posava en Charles Bronson quan amb la seva cara-de-cul entrava a la comissaria setantera, veia el desori que tenien muntat els seus companys i els hi deia a en Mike i a en John Scalati que fessin el favor ja d’una vegada de treure les hamburgueses i el maleit quètxup de sobre la taula que ho estaven deixant tot pringat, per evitar-ho de posar la jeta deshumorada has de seguir amb un dels dits del peu la música que soni com si ballessis una sadhana fins que la veu interior reciti inconscientment tota la lletra de la cançó perfumada amb crema bronzejadora i inspirada sota els efectes dels colors que tenen els para-sols. No hay nadie, como ella, tan dulce, tan bella, me juego, la vida, por eeella; no hay nadie, como ella, es fuego, que quema, estoy que muero, por eeella. I ja està, ara si, ja ho tens, estàs full-equip, ets un kundalini, has aconseguit el nirvana, et sents tal un nadó flotant en una piscina, igual que si t’haguessis empassat una caixa sencera de narcòtics marca tansemendona o melabufa, com si tornessis a escoltar el que passa al teu voltant submergit al líquid de la placenta i t’arribessin els rugits de l’exterior esmorteïts a través dels headphones del cordó umbilical, no sents ni la xafogor de la canícula, ni la biruji de les gebrades, ni els crits espatarrants dels tubs d’escapament, i és quan ocorre el miracle, l’univers conspira a favor teu, les estrelles fan pampallugues picant-te l’ullet, els núvols dibuixen cors, piruletes, dofins, cucurutxos, vaixells, galetes napolitanes, cavallets de mar vestint pameles de palla, fins i tot els ocells et passen a prop de les llàgrimes de perla, i la llei del karma i el darma se t’activa amb la mateixa punteria que el tirador de Zipi-Zape, perquè ja estàs ready per apropar-te al client donant-li el compte de les coca-coles esperant la propina tot dient molt agraït que namaste, i segueix el pas de quoi, mon petit poulet, ma puce, mon chérie.

2
Tinc més informació
Comentaris

2 respostes a “C’est la vie, mon chérie”

  1. El dimoni de la fàbrica ha dit:

    Pau, acabo la lectura i una vegada més em deixes tan així, com sense respiració, igual que quan fidelment acompanyat amb la meva reconeguda cultura de secà entro a l’aigua que tothom diu que està molt bona i la trobo l’hòstia de freda, que no sé què collons dir-te per agrair-te textos com aquest, que ens reconcilien amb el món i amb la vida, fins i tot la puta vida aquesta que matxaca lentament humanitats sensibles com les nostres, i per animar-te a seguir malgrat tot i tothom… Dit això, em sap greu dir-te que la nota no pot ser el 10 lògic i just: rebaixo dues dècimes per un lapsus impensable en tu en una localització que després justifica la il·lustració del text… quan dius «…un rostre de poma agre rollo Clint Eastwood quan estava a punt de desenfundar la pipa a les esplanades de Texas…» Estimat Pau, com tu saps bé, l’estimat camarada Clint ha modelat aquest rostre de poma agre a les terres d’Almeria, i més concretament a paratges de l’entorn d’un veïnat anomenat Los Albaricoques [que serveixi com a prova: https://youtu.be/14F2RNzLJ_w] Res més, dos dècimes és una penalització justa no? Però si vols revisió de nota quedem a O’Rincon Galego quan tornis del curro…
    Una fortíssima i fraternal abraçada.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

seven + seven =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)