/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 12 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.163 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

WEB AJUNTAMENT CELRÀ: > www.celra.catWEB LA FÀBRICA: > www.la-fabrica.infoWEB AJUNTAMENT CELRÀ: > www.celra.catWEB LA FÀBRICA: > www.la-fabrica.info
: : Cultura > Ketdiuen!? :: Isidre Pallàs | 10·10·2008

Celrà celebra la 1a Festa de la Revolta Remença

Isidre Pallàs |

Els passats divendres i dissabte -10 i 11 d’octubre- es va celebrar a Celrà la 1a Festa de la Revolta Remença: amb aquest acte es va commemorar la primera reunió del sindicat de pagesos, que es va celebrar el 13 d’octubre de 1448 a Celrà. Pagesos vinguts de Juià, Bordils, Flaçà, Sant Jordi d’Esvalls i Celrà es varen trobar per organitzar-se per lluitar contra els mals usos.

EL PASSAT DIVENDRES 10 d’octubre

La festa, organitzada per l’associació Amics de la Torre Desvern, va començar divendres a les 8 del vespre, a la sala d’audiovisuals del Centre cívic La Fàbrica de Celrà, amb uns breus parlaments de Narcís Verdaguer, president de l’associació, i de l’alcalde de Celrà, Francesc Camps.

Tot seguit, la historiadora M. Mercè Homs, autora del llibre El sindicat de remença de l’any 1448, va impartir una conferència sobre el resultats de les seves investigacions en aquest camp.

EL PASSAT DISSABTE 11 d’octubre

Dissabte, a partir de les 10 del matí, quan van repicar les campanes de l’església, i fins a les 2 del migdia, es podien visitar, a la Torre Desvern de Celrà, l’exposició 20 anys de tapissos, on es va poder observar una part de la producció del mestre de tapís alt lliç, Josep M. Bernabeu, més conegut per Babeus. L’artista va confeccionar per a l’ocasió un tapís especial –Revolta– que s’ha reproduït en el cartell de la convocatòria de la festa.

Els voltants de la Torre Desvern es converteixen en un escenari medieval; una missa de campanya, l’església sempre omnipresent a l’edat mitjana; les cançons del trobador Alfons Encinas; i la representació de la revolta per un grup d’artistes dirigits pel conegut David Planas, porten al públic del segle XXI a l’equador del segle XV, en un viatge de més de 500 anys enrere en el túnel del temps. La festa va acabar amb un aperitiu popular.

Els organitzadors pretenen recuperar la història i la cultura dels pagesos catalans. Per això pretenen organitzar un seguit d’actes que cada any s’aniran ampliant. Narcís Verdaguer, president dels Amics de la Torre Desvern, no s’atura en els seus projectes. «L’any que ve ampliarem la festa, convidarem als altres pobles del pla a que hi participin». Això només és el començament.

:: VEURE > PASSEJADES PER SANTA EUGèNIA DE TER [QUIM TORRA]
> Anem passejant fins trobar la casa núm. 54, la casa-estudi d’Emília Xargay (carrer Remences)…

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)