/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 22 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.173 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Ignasi Bosch Reitg FOTO: ARXIU EL DIMONIIgnasi Bosch Reitg FOTO: ARXIU EL DIMONI
: : Cultura > Arquitectura i urbanisme | 09·02·2006

«Cases barates», i també bones i boniques

Albert Soler |

DIARI DE GIRONA > Els barris de les «cases barates» són una constant a molts municipis de Girona. Amb aquest nom -pejoratiu si més no en el seu origen, ja que volia indicar que els seus habitants no tenien possibilitats per viure en altres llocs més cèntrics- es coneixen els barris construïts segons una arquitectura social que va aparèixer a Europa a la segona meitat del segle XIX i a Catalunya en els anys de la postguerra civil. Avui, pasejar pel, a Girona, de Sant Pere Màrtir, a Olot, o de Sant Pere, a Banyoles -entre altres-, és com traslladar-se a una altra època. Tres arquitectes tècnics gironins han estudiat aquests barris -especialment els dos primers- des del vesant tecnològic, ja que des dels socials i arquitectònics s’ha fet en altres ocasions. El resultat és el llibre Les voltes de quatre punts. Estudi constructiu i estructural de les cases barates, editat per la Diputació de Girona, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona i la UdG.

I el títol del llibre no és casual, doncs les voltes de quatre punts van ser una constant a l’hora de cobrir aquestes cases barates a les comarques de Girona. Com tampoc no és casual la seva utilització en aquesta part de la geografia, ja que el sistema va ser idat per l’arquitecte gironí Ignasi Bosch Reitg, la família del qual ha aportat bona part del material fotogràfic que il·lustra el llibre.

No eren temps de gaires despeses, els de la posguerra, i per això la recerca de l’arquitecte gironí tenia un objectiu molt clar, que ell mateix va deixar definit: «trobar un element econòmic, lleuger i estructuralment resistent». Una mena de bueno, bonito y barato aplicat a l’arquitectura del moment. Una de les característiques principals d’aquesta volta era que consistia només en un sol gruix de rajol foradat, deixant de banda els doblats característics de les voltes de maó de pla.

Seguint en el llibre les opinions d’Ignasi Bosch Reitg, sabem que volia «trencar els vells prejudicis sobre el comportament i la resistència de les voltes de quatre punts», alhora que pretenia «incrementar entre els arquitectes la utilització de sistemes en forma de voltes lleugeres».

Albert Cabrera (Brunyola, 1970), Marta Sala (Olot, 1963) i Carles Jordi (Porqueres, 1979) -els autors del llibre- deixen de banda el procés constructiu i estructural de les cases barates, i revaloren l’esforç i destresa d’alguns arquitectes, però també la dels paletes de l’època, que aconseguien el màxim de resultats amb els pocs mitjans teconlògics -i fins i tot materials- de l’època. Cadascun d’ells s’ha encarregat d’un dels tres capítols del llibre. Mentre Albert Cabrera estudia el barri gironí de -al mateix temps ens introdueix en el tema, repasant el naixement de l’arquitectura social a Europa i a l’estat espanyol-, Marta Sala analitza més tècnicament el de Sant Pere Màrtir -però també el seu origen-, i Carles Jordi explica el procés històric de la volta de quatre punts i analitza la seva construcció i el procés de càlcul utilitzat per Ignasi Bosch Reitg, sensa deixar de banda una semblança biogràfica d’aquest. La volta de quatre punts és el nexe d’unió entre els tres capítols.
Tot i que, inevitablement, algunes pàgines del llibre són molt tècniques, cadascun dels tres capítols aporta dades molt interesants fins i tot pels profans en temes arquitectònics. De la investigació sobre l’orígen dels barris de i de Sant Pere Màrtir se n’extreu el procés de creació, i anàlisi sobre les tipologies dels habitatges, el model urbanístic, les obres d’urbanització i el procés constructiu, tots ells àmbits relacionats entre ells, però també amb el seu entorn polític i social. És a dir, i aquesta és una de les grans virtuds del llibre, emmarca tot l’anterior en l’estructura socioeconòmica de l’època.

Paradoxalment, en el cas de Girona, aquell barri de cases barates s’ha anat convertint en un barri residencial -«el més privilegiat de la ciutat», en paraules de Cabrera- a només cinc minuts del centre i d’una bellesa captivadora. Però com també recorda Cabrera «en entrar en una casa ens adonem de la sezillesa de les seves formes, d’una construcció lleugera realitzada pr constructors populars».

El grup d’habitatges olotí de Sant Pere Màrtir, construït el 1950 -uns deu anys més tard que-, va ser contruït també per Ignasi Bosch, a causa del desenvolupament econòmic d’Olot i l’arribada d’immigrants d’altres llocs.

Conveniència contra aparença

El llibre que analitza els barris de i Sant Pere Màrtir és el setè de la col·lecció «Monografies d´Història de la Construcció», i es presenta aquest vespre, a les vuit, al Col·legi d´Aparelladors de Girona. Una presentació que podria haver tingut lloc també en un col·legi de sociòlegs o d’historiadors, atès el contingut de moltes de les pàgines del llibre, cosa que parla molt favorablement de la tasca dels seus tres autors. D’aquesta manera, ens expliquen que la construcció d’habitatges socials per part de l’Espanya franquista és hereva d’un altre totalitarisme, si bé anterior: el del Tercer Reich. Salvant les distàncies, és clar, perquè la potència imperialista i econòmica de l’arquitectura de l’Alemanya de Hitler ben poc tenien a veure amb la de l’Espanya de Franco. Els principis, però, van ser si no idèntics, similars: reducció dels preus dels habitatges, resolució dels problemes d’higiene, finançament dels habitages i atorgament de crèdits, i posada en lloguer d’un sector dels habitatges. Fonamental per a tot això, és clar, era reduir despeses tant en materials com en el procés constructiu. En un principi, a Alemanya es construïen habitatges minúsculs per a les famílies més necessitades, just al costat d’altres més benestants, per evitar la creació de barris marginals. Aquest sistema va tenir ressó al, on s’hi pot observar gran diversitat de superfícies segons el model d’habitatge. I en fi, per il·lustrar el que es pretenia, res millor que les paraules de l’arquitecte de l’època, Tomàs Anasagasti: «Para el constructor popular, que persigue la conveniencia, lo secundario es el bien parecer». [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)